Les vagues marcaran l’agenda de la setmana però, a Barcelona, la cultura no s’atura - Diari de Barcelona
Aquesta setmana, l’agenda estarà marcada per les mobilitzacions laborals. La vaga del sector de les indústries càrnies s’allargarà fins divendres; els maquinistes de Renfe han convocat aturades avui i dijous, i dimecres hi haurà una vaga general de 24 hores. Tres jornades que poden complicar la mobilitat i alterar el ritme habitual de la ciutat.
Però, mentre els carrers i els transports s’organitzen al voltant d’aquestes mobilitzacions, la cultura no s’atura i pot servir per descansar una estona la ment del moment tan reivindicatiu que vivim. Aquesta setmana hi ha històries de memòria i reparació als escenaris, fotografia al Poblenou, flamenc al Besòs, cinema als centres cívics i noves propostes audiovisuals. Set plans per no deixar de banda la cultura, també en una setmana de vagues.
Isabel Allende torna al món de La casa de los espíritus
La memòria familiar, la repressió política i la capacitat de sobreposar-se a la violència tornen a ocupar un lloc central en l’univers literari d’Isabel Allende. Amb La hora antes del alba, la novel·lista xilena presenta una nova història que combina les ferides de la història col·lectiva amb els conflictes més íntims dels seus personatges.
La protagonista és Alba, que queda sola després de la mort del seu avi en un país enfosquit per la dictadura. Mentre espera saber si el seu primer amor ha sobreviscut, haurà d’afrontar també l’amenaça d’un antic captor que busca venjança. Enmig d’aquest escenari, la família, una nova relació amorosa i l’ajuda d’un amic es convertiran en els seus principals suports.
Allende construeix així un relat sobre la transmissió de la memòria entre generacions i la possibilitat de trencar amb un llegat de violència i repressió. La novel·la, guardonada amb el Premi Planeta 2026, ja es pot trobar a les llibreries.
Recuperar la memòria de les víctimes del franquisme
La història de Joan Colom, mort en una presó de Lleida al final de la Guerra Civil i traslladat d’amagat al Valle de los Caídos, arriba als escenaris de la mà de Teatre Nu. Avi, et trauré d’aquí, basada en el llibre homònim de Joan Pinyol, parteix d'una descoberta familiar que acaba convertint-se en una recerca de justícia i reparació. L’obra va estrenar-se el 4 de novembre a la Sala Atrium i ofereix funcions de dimecres a dissabte a les 19.30 h i diumenge a les 18 h.
L’any 1939, Colom, pare de tres fills, va ser cridat a files a les acaballes de la guerra. Va morir poc després a la presó, víctima del tifus. Dècades més tard, el seu net va descobrir que les seves restes havien estat traslladades en secret al Valle de los Caídos, juntament amb les de milers de víctimes republicanes. L’obra reconstrueix aquest recorregut entre la memòria i l’oblit, i posa el focus en les conseqüències que la repressió franquista encara té sobre les famílies.
Amb dramatúrgia i direcció de Víctor Borràs Gasch i interpretacions d’Àurea Márquez i Miquel Malirach, és una proposta que reivindica la necessitat de recuperar les històries que durant massa temps han quedat enterrades.
Miki Esparbé reivindica les petites coses de la vida
Què fa que la vida valgui la pena? Aquesta és la pregunta que travessa Les coses excepcionals, l’obra de Duncan Macmillan protagonitzada per Miki Esparbé i dirigida per Pau Roca. Després d’haver passat per escenaris de Londres i de Broadway, el muntatge arriba en català al Teatre Borràs amb una proposta que combina humor, emoció i participació del públic.
La història comença quan el protagonista té sis anys i la seva mare és ingressada a l’hospital. Davant la dificultat de la situació, el nen decideix elaborar una llista de totes les coses que fan que el món sigui un lloc millor: els gelats, les guerres d’aigua, el color groc o poder mirar la televisió una estona més. Amb el pas del temps, aquella llista creix i acompanya el personatge al llarg de la vida.
El muntatge, que es representarà fins al 6 de desembre, converteix un gest aparentment senzill en una reflexió sobre la salut mental, els vincles afectius i la importància de trobar motius per continuar endavant. A més, el públic pot viure l’experiència des de ben a prop, amb algunes butaques situades directament sobre l’escenari.
El flamenc es transforma al Besòs
El flamenc surt dels seus espais més tradicionals i es troba amb la dansa contemporània i altres llenguatges artístics. La (in)fusión flamenca celebra la seva 24a edició amb una programació que vol mostrar la diversitat d’una disciplina en constant evolució i reforçar el vincle entre el festival i el barri del Besòs i el Maresme.
Organitzat pel Centre cívic del Besòs i el Maresme, el festival s’ha convertit en un espai de trobada per a artistes i públic interessat en les diferents expressions del món flamenc. Al llarg dels anys hi han passat noms com Carles Benavent, Duquende, Montse Cortés, Juan Carlos Lérida o Rosalía.
Aquesta edició incorpora un homenatge a Ramón Baeza, coreògraf d’Increpación Danza, i a Montse Sánchez, dues figures vinculades a una mirada renovadora sobre el flamenc i la dansa contemporània. També recupera les cadires dissenyades per Pablo López Buñuel per a l’espectacle Tablao, estrenat el 2002, en què el flamenc dialogava amb noves formes escèniques. Una manera de reivindicar la memòria artística i, alhora, continuar explorant els límits del gènere.
El festival durarà fins al 30 de novembre, amb activitats al Centre cívic del Besòs i el Maresme, l’Auditori de Sant Martí i la Sala Carlos Díaz. La programació inclou concerts, espectacles de dansa, tallers i exposicions.
El Poblenou es converteix en una gran galeria fotogràfica
La tercera edició del FotoFest torna al Poblenou amb una vintena d’exposicions que converteixen diferents espais del barri, com Palo Alto o la Fundació Carulla, en punts de trobada per als amants de la fotografia. Les exposicions també s’estenen per espais culturals, equipaments i antics recintes industrials del Poblenou, amb la implicació del teixit associatiu i comercial del barri.
Un dels principals atractius d’aquesta edició és una selecció inèdita de fotografies de Colita dedicades al món gitano del segle XX. La mostra conviu amb les imatges de Narcís Darder, recuperades també per a l’ocasió, i amb els treballs de fotògrafs actuals com Jordi Borràs, Eva Parey i Juan Miguel Morales. El festival, que acaba el 28 de novembre, amplia així la mirada sobre la societat i les seves transformacions, alhora que posa en valor la fotografia com a eina de memòria i de representació.
El cinema gratuït arriba al centre cívic Josep Maria Trias i Peitx
El cicle Pantalla Barcelona torna aquesta tardor amb 165 projeccions gratuïtes repartides en 23 centres cívics de la ciutat. Sota el títol Identitats en construcció, la programació proposa un recorregut per històries que exploren qüestions com les arrels, la migració, els vincles familiars, la memòria, la identitat de gènere i el sentiment de pertinença.
Una de les propostes destacades és Los domingos, el drama d’Alauda Ruiz de Azúa protagonitzat per Blanca Soroa. La pel·lícula segueix l’Ainara, una adolescent de disset anys que desconcerta la seva família quan anuncia que vol ingressar en un convent de clausura. A partir d’aquesta decisió, el film construeix un retrat de les tensions familiars, les creences i la recerca d’identitat durant l’adolescència.
La cinta, reconeguda amb la Conxa d’Or al Festival de Sant Sebastià i amb els premis Goya a la millor direcció i al millor guió original, es projectarà en una sessió gratuïta amb col·loqui posterior sobre la direcció de fotografia en col·laboració amb l’Escola de Cinema de Barcelona.
Jon Hamm protagonitza el thriller periodístic American Hostage
La nova sèrie American Hostage recupera un segrest que va commocionar els Estats Units el febrer de 1977 i el converteix en el punt de partida d’un thriller sobre els límits del periodisme. Jon Hamm interpreta Fred Heckman, un respectat periodista radiofònic d’Indianapolis que es veu involucrat en una crisi d’ostatges quan el segrestador exigeix explicar la seva versió dels fets en directe al seu programa.
El que comença com un succés local acaba convertint-se en un fenomen mediàtic seguit per milions de persones. A mesura que l’opinió pública comença a simpatitzar amb el segrestador, Heckman es troba davant d’un dilema: continuar informant dels fets o acabar formant part de la notícia. La sèrie, que es pot veure a Movistar Plus, explora la frontera entre víctima i botxí, veritat i espectacle, informació i entreteniment.
Amb vuit episodis, American Hostage planteja una reflexió sobre la responsabilitat dels mitjans i la manera com la cobertura mediàtica pot transformar un esdeveniment real en un espectacle de masses.






