- entrevistes -
-
Publicat el 28 de febrer 2025

Ignacio García Valdecasas Fernández (Granada, 1953), és un ambaixador espanyol retirat que actualment es dedica a fer anàlisis de relacions internacionals a diferents mitjans de comunicació. Entre les seves activitats més destacades com a diplomàtic, ha representat a Espanya com a ambaixador al Paraguai (1996-2001) i Xipre (2002); ha servit com a cònsol general a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) entre 2013 i 2015; com a número dos de l’ambaixada a Moscou entre 2015 i 2019. Finalment, també va ser cònsol general a Jerusalem entre el 2019 i el 2022.

Aquesta experiència a Rússia i al Pròxim Orient, juntament amb la seva independència política gràcies a ja no treballar pel ministeri d’Exteriors, l’han convertit en un dels experts més crítics i alternatius en ambdues qüestions.


Existeix una solució justa i real per al conflicte israelià-palestí?
Sí, és clar que existeix. La solució real i justa són els dos estats, però no és realista a curt i mitjà termini. Per tant, l’única solució ha de ser imposada des de fora per una decisió del Consell de Seguretat, en una operació de restabliment de la pau. Però això no passarà. La comunitat internacional arribaria a un consens si s’hagués d’imposar alguna cosa a la part palestina, però no arribarà a un consens per imposar res a la part israeliana.

Sobretot perquè els Estats Units protegeixen a ultrança Israel…
Ho fan per raons polítiques i religioses. No només pel poder econòmic del lobby israelià, sinó perquè darrere d’aquest lobby, d’una manera confusa i difusa, hi ha els 60 milions d’evangelistes nord-americans. Que d’acord amb les seves creences teològiques i escatològiques, l’existència d’Israel juga un paper essencial per a les seves profecies apocalíptiques. Trump va ser elegit en el primer mandat amb l’ajuda dels republicans evangelistes.

En quina mesura?
El seu vicepresident, Mike Pence, i el seu secretari d’Estat, Mike Pompeo, eren els caps polítics dels evangelistes. Ara ja s’ha alliberat, ja que ja ha segrestat directament les bases republicanes. Encara que ha escollit sionistes com a diplomàtics a Tel-Aviv, manté una certa posició d’independència. Ha nomenat d’enviat especial per a Orient Mitjà un jueu del negoci immobiliari, Steve Witkoff, que pràcticament es va presentar a Jerusalem per imposar l’alto el foc. La posició de Trump sempre és difícil d’establir i cal estar molt atent als seus moviments, al que diu i al que no diu.

La proposta de Trump mereix una consideració?
Jo crec que no cal encandilar-se. Ell tira una pedra a l’estany per remoure les aigües del fons. Ell mateix sabia que no hi haurà una riviera, sap que això no és possible. Però ja ha aconseguit que els països de la Cooperació Islàmica facin un pas endavant i diguin que posaran milers de milions per reconstruir la Franja. I per ara, l’acord sobre l’alto el foc es manté. Trump ens ha sorprès a Ucraïna, i pot acabar sorprenent-nos al Pròxim Orient.



Podem referir-nos al que ha fet Israel a Gaza com a genocidi?
Soc un analista de política exterior, em costa convertir-me en jutge i fer qualificacions jurídiques. Hi ha un cas de genocidi al Tribunal Internacional de Justícia, que Israel s’ho ha pres seriosament perquè és part del conveni sobre el genocidi. El tribunal el va declarar admissible, està en marxa, i li va posar una sèrie de condicions i deures a Israel. Prefereixo esperar el que digui el Tribunal Internacional de Justícia, però prenc nota

De què?
De que hi ha un cas obert i que en diversos dels seus escrits considera plausible la possibilitat que s’estigui cometent un genocidi. Afortunadament, els tribunals sembla que estan aguantant tots els embats, tant el Tribunal de Nacions Unides com el Tribunal Penal Internacional (TPI) de l’Estatut de Roma, perquè els Estats Units ha sancionat el TPI.

Però els Estats Units no estan sols en el seu suport a Israel…
Sí, Alemanya està psicològicament abduïda per no se sap quin complex o malefici, perquè repeteixen el lema ‘Never again’, i per això fan el cordó sanitari a la dreta antiglobalista, però, a la vegada, no ho apliquen a l’horror de Gaza. I és més, també prohibeix qualsevol manifestació d’opinió que pugui ser crítica contra Israel, com quan li van prohibir entrar al país a Varoufakis, el que és un atemptat gravíssim contra la llibertat d’expressió. Fonamentalment, les raons per les quals França, Alemanya i el Regne Unit donen suport a Israel es deu al suport incondicional i indestructible anterior dels Estats Units.

S'acusa Europa d’una doble vara de mesurar segons els conflictes…
És una cosa habitual en el món occidental i és una de les qüestions bàsiques que ens aïllen com a OTAN de la resta del món, que ens mira amb perplexitat davant les coses que fem i diem en l’escena internacional. I com apliquem una doble vara de mesurar a l’Iraq, a Líbia, a Iugoslàvia, a Ucraïna, a Palestina, etcètera. L’ordre internacional basat en regles és la hipocresia més gran que s’ha pogut concebre en les relacions internacionals.

Per què?
Perquè un ordre internacional no ha d’estar basat en regles, sinó en el dret internacional amb diversos intèrprets consagrats com els del Tribunal Internacional de Justícia i el Tribunal Penal Internacional. Mentre que un ordre internacional basat en regles no se sap molt bé quines són les regles i qui les interpreta, que sempre som nosaltres, és a dir, els països de l’OTAN, a la nostra conveniència i benefici.

Acabar amb Hamas o integrar-lo com a part del futur de Gaza?
Per ara, com que no hi haurà una solució imposada des de fora, no sembla que sigui imperiós acabar amb Hamas perquè hi hagi una solució. Hamas no és un moviment terrorista internacional, és una banda armada que lluita contra una ocupació il·legal i que en aquesta lluita comet actes de terrorisme i crims de guerra, perquè ataca civils.

(...)
Si els atacs de Hamas es limitessin a les forces armades d’Israel, estaria fent l’ús legítim de la força davant una ocupació il·legal i contrària al dret internacional, que ha estat condemnada pel Consell de Seguretat i que l’opinió del Tribunal Internacional de Justícia es pot resumir en una frase: el que ha fet Israel en els territoris ocupats des de 1967 és il·legal i contrari al dret internacional. Quan Israel ataca indiscriminadament la població civil, lògicament també està cometent crims de guerra i actes de terrorisme. Si no apliquem aquesta doble vara de mesurar hem de jutjar els mateixos fets amb el mateix criteri. A més, Hamas li ha vingut molt bé a Israel, ja que des del conflicte amb l’Autoritat Palestina a partir de 2007 ha servit per mantenir permanentment dividit al poble palestí.


"Hamas no és un moviment terrorista internacional, és una banda armada que lluita contra una ocupació il·legal"


S'ha radicalitzat el sionisme aquests últims anys?
Sens dubte s'ha radicalitzat, i un motiu important d'això és la seva base demogràfica actual. Els ultraortodoxos tenen sis fills per dona de mitjana, la dreta radical dels colons en té quatre, i els jueus liberals en tenen uns dos. He calculat amb un demògraf que el 2050 hi haurà una immensa majoria a Israel d'ultraortodoxos i de colons radicals, així que Israel serà un altre país. Aquesta radicalització ha estat un factor determinant perquè no es trobi una solució i per mantenir en el poder a Netanyahu.

El 7 d’octubre de 2023 ha suposat una sacsejada a tot el Pròxim Orient: Líban, Iemen, Iran, Síria... Quina ha estat la reconfiguració del poder i les influències?
Estem en plena evolució, encara no veig clar com es reconfigurarà la influència del poder en aquesta regió. En gran mesura dependrà del camí que vulgui seguir Trump i de la solució que es doni a Ucraïna. Curiosament, això pot influir a permetre o no un retorn de Rússia a aquesta zona, on ara hi ha un govern gihadista a Síria abraçat per l’OTAN.

Després del reconeixement d’Espanya a l’Estat Palestí, pot patir alguna conseqüència a llarg termini en les seves relacions amb els Estats Units?
Si és per Trump, no, perquè en realitat té molt mala relació amb Netanyahu, ja que no li perdona dues coses. Netanyahu el va ficar en l’aventura d’assassinar Suleimani, el cap de la Guàrdia Revolucionària iraniana, i a l’últim minut els serveis secrets, per ordre de Netanyahu, es van retirar de l’operació i els nord-americans van haver de fer-la sols. La segona cosa que no li perdona és que Netanyahu creia que Trump estava acabat quan va perdre contra Biden, i va ser un dels primers líders que va felicitar el demòcrata. No crec que aquesta relació entre Trump i Netanyahu pugui perjudicar el govern d’Espanya.

Així no passarà factura.
El que sí que pot perjudicar el govern espanyol, en aquest sentit, són les crítiques que ha fet directament a la tecnocasta. Crec que en política internacional cal ser molt curós amb les paraules, mesurar-les i procurar no enfrontar-se amb els poderosos de la terra. Mantenir la teva opinió, la teva dignitat, la teva posició, però mantenir-la de la manera correcta.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —