No ha estat possible la remuntada pels blaugranes. L'alè del Palau Blaugrana no ha sigut capaç de frenar l’huracà del València Basket que, a favor de tot pronòstic, ha aixafat un Barça sense idees (84-103) en l’últim ball de Xavi Pascual a la banqueta. 

A només un triomf de la segona lliga de la seua història, els de Pedro Martínez aterraven al Palau Blaugrana amb la confiança pels núvols després de les dos grans victòries al Roig Arena. El Barça, per la seva part, necessitava forçar un cinqué enfrontament fora de casa per tractar de salvar una temporada marcada per les irregularitats i la manca d’un projecte esportiu clar. 

El primer quart va donar deu minuts d’alta tensió en un partit trencat i amb un gran joc ofensiu. La resurrecció de Punter després de dos encontres desaparegut va despertar l’esperança blaugrana. Tanmateix, l’elevat ritme de joc del València Basket no tardaria a enderrocar el mur defensiu construit pels blaugranes a l’inici del segon quart. 

Tampoc contribuirien a la remuntada els errors en atac, generats, en gran part, per una pèssima rotació de Willy Hernangómez que va malbaratar infallables ocasions sota l’anell. El València, a cada minut més còmode i amb uns estel·lars Kameron Taylor i Omari Moore (21 i 19 punts, respectivament), acabaria per inclinar la balança al seu favor i marxar al vestuari amb un avantatge de 12 punts.

Ja al tercer quart, l’espurna de Jean Montero va avivar l’incendi del Palau que, amb diversos triples, va aconseguir elevar la distància fins a 17 punts. Un parell de minuts de brillantor del Barça, que va aconseguir escurçar-la fins als vuit i donar els aficionats un flashback del +18 del tercer partit. Tot i això, no van ser suficient per frenar la sagnia. Els triples de Montero, Key i Moore van convertir la il·lusió blaugrana en un malson i, amb 64-82 al final del tercer quart, només quedava Parra al timó d’un Barça alacaigut i sense idees. 

Els últims minuts de joc van sintetitzar la dinàmica del partit, amb els blaugranes sense encert i en què la superioritat taronja es va coronar amb un magistral alley-hoop entre Sako i Key. El València ha tancat amb brillantor una temporada excel·lent, marcada per la solidesa i el bon joc. Hi ha qui diu que l’esport és bonic quan es torna boig, però més ho és quan és just. El d’avui al Palau Blaugrana ha sigut, per damunt de tot, una demostració de justícia.