L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha fet el primer trasplantament de l'estat entre dues persones amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Els protagonistes són dos homes de mitjana edat i amics entre ells. El receptor patia una glomerulonefritis crònica que l'havia obligat a sotmetre's a hemodiàlisi des de feia uns mesos i ara ha rebut un trasplantament de ronyó mitjançant cirurgia robòtica. El gerent de Vall d'Hebron, Albert Salazar, ha recordat que el 1981 l'hospital va diagnosticar el primer cas de VIH de l'estat i que, “45 anys més tard”, ha protagonitzat aquesta nova fita.

Una fita endarrerida per la legislació i el tabú

El cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de l'hospital, Francesc Josep Moreso, ha indicat que l'excepcionalitat del cas no era en el receptor, ja que l'hospital fa cada any un o dos trasplantaments renals a persones amb VIH, sinó en el fet que el donant també tingués el virus.

Vall d'Hebron ja va intentar fer una intervenció d'aquestes característiques fa tres anys, però no va poder tirar-la endavant perquè la regulació vigent no ho permetia. Moreso ha atribuït el retard en l'autorització d'aquest tipus de donacions al “tabú” que ha envoltat històricament el VIH i a una legislació que les prohibia. “Els professionals ja feia temps que havíem reclamat a l'Organització Nacional de Trasplantaments que es canviés la normativa”, ha assegurat. 

El trasplantament es va dur a terme amb èxit i tant el donant com el receptor evolucionen favorablement. Els professionals han explicat que alguns medicaments antiretrovirals poden interferir amb els fàrmacs immunosupressors que s'administren per evitar el rebuig de l'òrgan. Tot i això, Moreso ha assenyalat que actualment hi ha prou tractaments disponibles per trobar combinacions que permetin controlar simultàniament el risc de rebuig i la infecció pel VIH.

 Es calcula que cada any es podrien fer uns 17 trasplantaments amb òrgans de donants morts amb VIH. Foto: ACN

El metge del Servei de Malalties Infeccioses Jordi Navarro ha remarcat que l'èxit del trasplantament depèn de seleccionar adequadament el donant i el receptor i d'estudiar l'historial dels tractaments antiretrovirals de tots dos. Aquest estudi permet comprovar si alguna de les variants del virus presenta resistències i adaptar el tractament del receptor perquè sigui efectiu davant del seu virus i del que podria transmetre l'òrgan donat. 

Des del punt de vista quirúrgic, el cap del Servei d'Urologia, Enric Trilla, ha afirmat que la intervenció no difereix d'un trasplantament renal habitual entre persones vives. L'extracció del ronyó es va fer amb tècniques mínimament invasives i la implantació es va dur a terme mitjançant cirurgia robòtica, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació i reduir l'impacte de la intervenció.

Un pas més en la igualtat de drets de les persones amb VIH

La nova possibilitat també suposa, segons Navarro, reconèixer uns drets que fins ara no tenien les persones amb VIH i equiparar-les a la resta de la població. A Catalunya hi ha unes 35.000 persones amb el virus i cada any se'n diagnostiquen entre 400 i 500 casos nous. El facultatiu ha apuntat que el donant i el receptor han preferit no aparèixer públicament, una decisió que, al seu parer, demostra que encara persisteix l'estigma associat a la infecció.

La normativa que prohibia utilitzar òrgans de persones amb VIH datava del 1987. L'Estat va derogar-la el 2025 i el protocol nacional que regula aquestes intervencions es va aprovar el maig del 2026. La directora general de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, ha calculat que cada any es podrien fer uns 17 trasplantaments amb òrgans de donants morts amb VIH, tot i que ha advertit que la xifra real probablement serà inferior per la dificultat de trobar en el mateix moment un receptor compatible.

Domínguez-Gil ha destacat que la principal transcendència del canvi no és tant el nombre d'operacions que es puguin fer sinó garantir que les persones amb VIH també puguin donar els seus òrgans si així ho desitgen. Actualment, una cinquantena de persones amb el virus esperen cada any un trasplantament a Espanya, principalment de ronyó.

Vall d'Hebron ha fet fins ara cinc trasplantaments de pulmó, 23 de ronyó i 35 de fetge a receptors amb VIH. Actualment, té set persones amb el virus en llista d'espera: una per rebre un pulmó, dues per a un ronyó i quatre per a un fetge.

Text de Miquel Codolar i Irene Reina