Al crit de “Vallcarca per viure i no per especular” centenars de persones s’agrupaven al nucli d’aquest barri el passat 2 de juliol. Veïns i militants del moviment pel dret a l’habitatge es reunien per protestar contra la intenció del consistori d’enderrocar tres edificis, situats a Avinguda Vallcarca 83 i 87 bis i al número 3 del carrer Farigola, per la construcció de la Rambla Verda. Rebatejada com a “Rambla Grisa” pels graciencs, es tracta de la pedra angular del polèmic pla urbanístic impulsat el 2002 per Joan Clos que l’alcalde Jaume Collboni ha tret del calaix aquest mandat.

El 2 de juliol era la data del desallotjament administratiu dels edificis de l’Avinguda. Així, quan els serveis municipals van constatar que els blocs seguien ocupats, el consistori va anunciar a través d’una nota de premsa que sol·licitaria una ordre de llançament als jutjats del contenciós administratiu. 

En total, a les tres finques de propietat municipal hi viuen 40 persones —13 d’elles menors d’edat— amb poques alternatives habitacionals que ocupen aquests habitatges des de fa set anys, després que l’Ajuntament les adquirís fruit d’un procés d’expropiació. 

“L’enderrocament d’aquests tres blocs, que deixaran durant anys solars buits en plena crisi de l’habitatge, és només la primera passa cap a l’execució d’un pla urbanístic absolutament desfasat”, explica Aran Llivina, membre de Som Barri, entitat veïnal integrada a la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Tal com relata la militant, aquests enderrocaments formen part d’un pla més ampli que pretén transformar el barri de Vallcarca i que és el responsable d’altres enderrocs com el cas de l'assentament de barraques el passat 8 de maig o d’un edifici d’habitatges del carrer de la Mare de Déu del Coll el 2 de juny.

Vallcarca, epicentre d'un model de ciutat en disputa

El moviment pel dret a l’habitatge s’oposa al pla urbanístic recuperat per l'alcalde Collboni

Entra

keywords