Crear el teu diccionari de pensament ha de fer trempar. Menys epitafis i més diccionaris, rumio, sobre quina és la millor manera de sintetitzar la teva estada al món. De fet, recordo que, hi ha un diccionari d’epitafis, però no em ve al cap cap epitafi que serveixi com a diccionari.

Són les primeres imatges que se m’acuden mentre entro a la biblioteca de les aigües, al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Estan d’estrena. Des de fa unes setmanes s’hi pot consultar The Vattimo Dictionary (Edinburgh University Press) del filòsof, polític i cèlebre comunicador a la RAI, Gianni Vattimo, editat per Simonetta Moro que s’ha afegit al repertori d’arxius i obra que, des del 2016, la UPF aplega en un racó de la seva biblioteca. 

Portada de The Vattimo Dictionary

A Vattimo, mort aquest passat setembre a 87 anys, se’l sol etiquetar com un dels pensadors principals del segle XX, o, almenys, com un dels més connectats amb la realitat de la seva època. A principis dels setanta, Vattimo va convertir-se en una referència mediàtica de la RAI, juntament amb amics seus com Umberto Eco, en el marc dels intents d’eixamplar la circulació d’idees en l’opinió pública a través de la televisió.

Des de llavors, va mantenir el contacte amb la societat italiana, primer des de la posició de catedràtic d’estètica a la Universitat de Torí i durant la legislatura del 2003 al 2008 des del Parlament Europeu, des d’on va trobar un altaveu per carregar contra el llavors primer ministre Silvio Berlusconi. 

Vattimo era postmodern. La seva idea de veritat ha transcendit a través del que ell anomenava pensament dèbil, que demana de l’entesa amb l’altre per definir una certa realitat. Per això té cert sentit que el diccionari sigui polifònic: s’ha bastit amb 53 veus— Vattimo inclòs—, cada una amb un accent i una jerarquia de pensament diferents.

Acte de presentació del diccionari terminològic de Gianni Vattimo, a principis de novembre UPF

"Això seguramentel va fer feliç”, assegurava Santiago Zabala, un dels seus deixebles, durant la presentació que es va fer a Barcelona el 6 de novembre passat. Vattimo havia de ser-hi. Així, aprofitem per fer dialogar cinc de les idees de l’obra de Vattimo, recollides al diccionari, amb l’actualitat catalana que el filòsof s’hagués trobat a la capital catalana.

El pensament dèbil: una conseqüència de l’acord històric 

Una de les notícies que hauria assaltat Vattimo hagués estat el pacte entre Junts i el PSOE per investir Pedro Sánchez com a president s’ha revestit com a ‘Compromís històric’. És el mateix terme també que, el 1973, el Partit Comunista Italià, va fer servir per arribar a pactes amb els demòcrates cristians. La proposta encetà una via reformista per arribar a avenços socials, però també feu esclatar una sèrie d’atemptats per part de les Brigades Roges, que van acabar amb l’assassinat del dirigent socialista Aldo Moro el 1978.

Aquell any, Vattimo i altres filòsofs també van ser amenaçats per no ser prou radicals. Ell no acceptava el terrorisme de part de l’esquerra italiana. El violentava. Com a resposta, publica El pensament Dèbil (1983) juntament amb Pier Aldo Rovatti amb una gran premissa: rebutjar la idea de tenir una realitat objectiva del món sinó entendre que aquesta realitat es construeix d'acord amb interpretacions. 

La responsabilitat política de l’absentisme català a les eleccions del 23-J

Les eleccions del 23-J a Catalunya van estar marcades per un canvi en la implicació de l’independentisme. Si el procés va viure en la mobilització, darrerament han sorgit veus que demanen l’abstenció, a l’espera del sorgiment d’un quart espai, i amb les subsegüents crítiques a la irresponsabilitat. Aquesta hauria estat la carregosa conversa que el pensador hauria d’haver aguantat en qualsevol sopar lligat a la seva presentació.

La responsabilitat política és un dels eixos de Vattimo que assegura que fins i tot el filòsof té una responsabilitat política per afavorir l’alliberació de la humanitat, com desenvolupa a Vocació i Responsabilitat del filòsof (2000). Ara bé, la seva responsabilitat no sempre va lligada a la lleialtat institucional: durant la seva trajectòria com a polític, el pensador va ser l’electe italià que més vegades va votar en contra de la disciplina del seu partit, per exemple.

Una veritat modesta i contrària al ‘Trumpisme’ de Ferraz

Si amb la intenció de fer un tastet dels mitjans, Vattimo hagués encès la ràdio un d’aquests vespres, li hauria saltat l’especial de Catalunya Ràdio sobre les protestes d’aquests dies en contra de l’amnistia. Un dels arguments és que és un pacte que va en contra de la veritat. D’una banda, perquè el guanyador real de les eleccions fou Feijóo. De l’altra perquè PSOE no incorporava la mesura al seu programa electoral i perquè la seva veritat no accepta l’independentisme com un actor polític. Per Vattimo, la política basada en la veritat és autoritària. Vattimo fuig de l’enemistat política i considera que, en buscar el consens és quan apareixerà la veritat, no fent una política autoritària de la veritat.   

La transparència nociva del '324' a Twitter

 El 324 té un problema amb el seu compte de Twitter. A cada notícia penjada a la xarxa social rep una munió de comentaris racistes o masclistes que erosiona la pròpia publicació. Vattimo ja va predir que les xarxes socials podien tenir un efecte nociu abans que existissin i ho hagués mantingut en cas d'haver navegat per X (formalment Twitter) durant la seva estada. 

Vattimo argumentava que el creixement dels mitjans de masses, així com l’arribada d’internet estava destinada —comunicativament— al fracàs. En comptes de funcionar com una transferència de les ànimes hi produïa un obstacle, segons recull a la Societat Transparent (1989). La seva premissa és posar fre al progrés dels mitjans de comunicació en el marc d’acabar amb el progrés científic que apel·la a la història com la consecució d’una finalitat. 

Vattimo, després de la filosofia

La seva interpretació de veritat modesta ens torna a la idea fonamental que, segons ell, la interpretació de la veritat és més important que el mateix concepte de la veritat. En un article publicat a La Stampa, el filòsof reflexionava sobre com seria el món després de la filosofia: si el final de la història suposaria el final de la filosofia. Concloïa que la filosofia acabaria sobrepassant aquest marc. 

En aquest sentit, el Diccionari Terminològic és la primera acció per desenvolupar una conversa al voltant del seu pensament. Hi trobem un seguit d’autors que s’hi relacionen, disposats a enfangar-se i discutir-li els conceptes. No és un diccionari de síntesi, sinó un diàleg. És l’inici del procés filosòfic amb. Caldrà veure quina és la imatge històrica que resulta de Vattimo després de la filosofia.