L’Audiència de Barcelona jutjarà a partir de dimarts els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, a més de tres excàrrecs més, acusats de prevaricació pel retard en la vacunació contra la covid als policies nacionals i guàrdies civils de Catalunya. 

Al judici, que s'allargarà fins al 15 de juliol, la fiscalia demanarà 12 anys d’inhabilitació per a càrrec públic tant per a Vergés i Argimon com per a Marc Ramentol, exsecretari general de Salut, i Adrià Comella, exdirector del CatSalut. Al mateix temps, però, la institució també voldria l’absolució d’un tercer excàrrec, Francesc Xavier Rodríguez, antic director de serveis.

Per la seva part, l’Associació de la Guàrdia Civil Jucil i el sindicat de Policia Nacional Jupol, que exerceixen l’acusació particular, reclamen per als dos exconsellers i els tres excàrrecs de Salut tres anys de presó, 15 d’inhabilitació i una multa de 72.000 euros pels delictes contra els treballadors i de prevaricació.

Cronologia dels fets

En la seva declaració com a investigada, Vergés, que també va ser vicepresidenta del Parlament, va al·legar que el calendari de vacunació contra la covid-19 es va consensuar amb el ministeri i les autonomies i va obeir a criteris sanitaris, per prioritzar la immunització dels més vulnerables.

Per contra, la Fiscalia sosté que els acusats eren "plenament conscients" que en posposar la immunització dels policies nacionals i guàrdies civils "estaven, de fet, discriminant" els agents d'aquests cossos, que "es quedaven sense vacunar, desprotegits davant del virus, mentre la majoria de la resta de cossos policials, locals i autonòmics, ja estaven protegits".

El ministeri públic considera que els acusats van decidir "de forma conjunta" el 24 de març del 2021 "paralitzar el programa de vacunació" que s'havia acordat amb els delegats de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, unes immunitzacions que estaven programades a partir del 15 de març.

De fet, el 24 de març, una membre del gabinet de Vergés va enviar un missatge a la responsable a la conselleria del procés de vacunació, Carmen Cabezas: "Una altra vegada, la consellera demana parar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. No podem argumentar-ho. Ho hauríem de parar".

La vacunació dels cossos i forces de seguretat havia estat acordada en el Consell Interterritorial de Salut del 9 de febrer, que va decidir que s'havia de prioritzar la immunització amb AstraZenca als "col·lectius amb funcions especials". Posteriorment, el 12 de febrer, segons la Fiscalia, el Departament de Salut va començar a vacunar aquests col·lectius, si bé únicament als d’edats compreses entre els 18 i els 55 anys, i es va programar la immunització dels policies locals i autonòmics pel "sistema normal".

De fet, el 4 de març, els responsables de Salut havien organitzat la vacunació dels policies nacionals i guàrdies civils amb delegats d'ambdós cossos: segons allò previst, entre els dies 15 i 17 de març havien d’administrar-se les dosis a 180 agents d'ambdós cossos.

No obstant això, el 15 de març la conselleria va suspendre totes les vacunacions programades amb AstraZeneca, en detectar-se diversos casos de trombosi, fins i tot amb morts. Una setmana després, el Consell Interterritorial va donar llum verda a què s'administrés aquesta vacuna a persones fins als 65 anys, inclosos els policies.

Segons la Fiscalia, el Departament de Salut va acordar llavors "prioritzar" la vacunació de les persones d'entre 60 i 65 anys, "en detriment d'aquests funcionaris, tret que tinguessin edats compreses en aquest marge". I així ho va fer, afegeix el ministeri públic, "malgrat ser-ne coneixedors" que en aquella data només estaven vacunats un 2,8 % dels guàrdies civils i un 3,6 % dels policies nacionals, davant del 77 % de mossos i guàrdies urbans, el 77,9 % de policies locals i el 68,9 % de bombers