El Festival·B posa fi a la temporada d’estiu amb un cartell d’alt nivell. De la intensitat i sensibilitat de Guitarricadelafuente a l’ambient distès i la ironia de Rusowsky. El públic se submergeix en un trajecte emocional constant a través dels diferents escenaris. Tot i que la temàtica de la jornada són els estils indie i pop, els espais presenten una diferenciació clara: l'escenari principal està dedicat als grans noms, mentre que el ·B se centra en els sons més folklòrics i arrelats; en canvi, a l’altra punta del Parc del Fòrum, s’hi troben les veus indie amb tocs urbans.

L’escenari principal es converteix en el punt central del dia i, a diferència de la resta de les jornades, els canvis constants de gent i les corredisses d’un punt a l’altre es redueixen considerablement. A primera hora de la tarda, els encarregats d’estrenar aquest espai són gavina.mp3, que presenten el segon àlbum. Tot i que en un primer moment la pista sembla bastant buida, aviat es va omplint de seguidors de la banda que canten i ballen els temes. Transitant de les balades a versions rock, la banda anima el públic.

En acabar, molts dels assistents decideixen quedar-se a terra esperant; d’altres, en canvi, es mobilitzen per escoltar Alosa, un duet format per dues professores de música que rescaten sons tradicionals i folklòrics. Les artistes es mostren agraïdes i properes al públic, que les acompanya constantment amb la percussió i uns balls que intenten apropar-se al màxim als estils més tradicionals, de puntetes i movent-se de costat a costat. 

De nou a l’escenari principal, pablopablo fa l'últim concert de la gira: “Que bonic estar aquí, sempre m’agrada tocar en aquesta ciutat”, relata. Acompanyat de tres músics, el cantant entrellaça temes amb una veu dolça i melancòlica. Mentre els núvols van prenent un color ataronjat, el vocalista es posa romàntic i dedica Contigo a la persona per a qui va escriure la cançó, que es troba a la pista. Així, amb un to introspectiu, l’artista ofereix un espectacle amb sensibilitat, però que no baixa l’energia en cap moment, i el públic l’acompanya en totes les lletres.

 pablopablo ofereix l'últim concert amb la banda de la gira

Una gran part dels assistents queden a la pista i les grades per esperar el següent artista, un dels més esperats de la nit: Guitarricadelafuente. Se senten els nervis i la inquietud per veure l’espectacle, que supera totes les expectatives. El cantant apareix davant el recinte a vessar amb una presència única. “Viu en un videoclip”, comenta una noia a la seva amiga. I així és. La posada en escena és senzilla, però, alhora, tot encaixa a la perfecció, amb una càmera que el segueix allà on va. No li fa falta res més. Constantment, amb la mirada fixada en el públic, el vocalista busca la connexió entre les primeres files. Tant és així que baixa de l’escenari en dues ocasions per sentir-se el més a prop possible dels fans. 

  Guitarricadelafuente interpreta els temes amb una presència escènica brillant

Amb un magnetisme extraordinari, Guitarricadelafuente es menja l’escenari per complet. L’emoció arriba al públic com una estaca, fins al punt que s’escapen algunes llàgrimes en els temes més tristos. Es tracta del darrer concert de la gira del disc i el de Benicàssim ho viu intensament. El cantant juga amb tots els elements que té disponibles. El peu de micro es converteix gairebé en una extremitat més del seu cos i l’utilitza com a element de suport amb una naturalitat i agilitat destacables. Finalment, sembla que tot el concert hagi escalat per a viure la darrera cançó: Babieca, el senzill de l’àlbum Spanish Leather. Els assistents no canten, criden. El terra tremola a conseqüència dels bots del públic i, en un final apoteòsic, la pregunta que els queda a molts és: “Això ara com se supera?”.

Doncs bé, alguns decideixen que una bona opció és continuar gaudint del festival. L’audiència es dispersa entre les zones de pas i els següents concerts. Per la seva banda, Tristán! ofereix un recital on es respira un ambient molt més relaxat amb sons tranquils i fora del corrent mainstream. Alhora, La Plazuela actua davant un públic entregat que balla i canta totes les melodies que combinen el pop i el flamenc. Amb una energia desbordant despleguen un espectacle ple de personalitat.

A uns metres de l’actuació de La Plazuela, el públic s’aplega davant l’escenari principal. Regnen les samarretes grogues amb la imatge d’un goril·la, la imatge del disc de Rusowsky, un altre dels noms més esperats de la nit. A les 23.30 h, puntual —com tot el festival—, pugen a l’escenari una desena de persones de blanc amb una perruca negra, totes iguals. Rusowsky és el rei del shitposting, és a dir, un tipus de contingut absurd, incoherent i irònic. A través d’imatges fetes amb IA i vídeos sense sentit, l’artista crea una complicitat amb el públic a través de l’humor.

 Rusowsky tanca la gira al Festival·B

Alhora, el cantant és un clar exemple de la importància del contingut audiovisual en directe. Rusowsky puja a l’escenari i comença un videoclip. Dues càmeres i un dron el persegueixen constantment per oferir els millors plans. L’artista fa el que vol durant l’hora i quart que dura l’espectacle: de la rave a la melancolia i de nou a l’energia. El vocalista, acompanyat d’una banda que toca tota mena d’instruments, porta el públic en un trajecte intens que suposa la fi d’una etapa, ja que tanca la gira del disc DAISY, que l’ha fet escalar fins al cim de l’escena internacional. 

Rusowsky s’acomiada, però el públic no en té prou: “Una altra, una altra”. El cantant atén els crits, obedient, i acomiada l’espectacle amb un tema que converteix la pista en un bullici de persones saltant emocionades i intentant recollir les samarretes que la banda tira des de l’escenari. 

Mentre molts assistents decideixen donar per finalitzada la jornada, altres es queden per escoltar els temes de Cupido, molts des de la nostàlgia i altres amb la il·lusió de veure una banda estimada. El Festival·B tanca així tres dies de concerts i festa constant al Parc del Fòrum. L’esdeveniment, amb una organització impecable i una puntualitat extraordinària, ha ofert al llarg del cap de setmana un catàleg d’emocions i sentiments a través d’alguns dels noms més destacats de l’escena urbana, indie i pop. Així, en una edició ambiciosa, però realista, el Festival·B tanca el que molts consideren la millor temporada de l’any, l’estiu.