Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) defensa que crear i compartir vídeos en català a xarxes com TikTok i Instagram és una manera efectiva d'incentivar que els joves millorin el seu coneixement de la llengua. En aquest sentit, la recerca recomana els centres educatius que incorporin l'ús d'aquestes xarxes socials en activitats curriculars per tal de facilitar l'aprenentatge del català d'una forma més amena; mitjançant vídeos curts en aquesta llengua que connectin amb els hàbits informatius i interessos dels més joves. A més, recomana les institucions públiques a desenvolupar polítiques i mesures per afavorir la creació de continguts audiovisuals en català, especialment per a les xarxes, en forma de campanyes, premis o ajuts.

L'estudi s'ha centrat en el català per avaluar com aquestes xarxes socials poden contribuir a reforçar l'aprenentatge informal de les llengües minoritàries o minoritzades en general, en un context de declivi de la diversitat lingüística arreu del món.

Una part de l'estudi es basa en una enquesta a 76 persones d'entre 14 i 25 anys, majoritàriament catalanoparlants. L'enquesta avalua el consum de vídeos curts en català a TikTok i Instagram, l'ús que se'n fa per millorar els seus coneixements en llengua catalana, les temàtiques a què corresponen, i la seva opinió sobre si hi ha o no prou vídeos en català que responguin als seus interessos.

Els resultats mostren que fins a vuit de cada 10 joves asseguren que mirar aquests vídeos curts en català contribueix a millorar el seu coneixement sobre la llengua. A tres de cada 10, això els hi passa molt sovint i, a cinc de cada 10, a vegades. El 67 % respon que aprèn frases fetes gràcies a aquests vídeos, el 34 % n'amplia el vocabulari, el 17 % en millora la gramàtica i el 14,5 % ho fa la pronunciació.

Una gran majoria d'enquestats (86,8 %) segueix creadors de contingut en català a les xarxes, sobretot d'influenciadors, perfils dedicats a l'humor o familiars i amics.

Millora en les publicacions de joves en català

El treball apunta, però, que hi ha marge de millora per integrar més el català en les publicacions de les persones joves a les xarxes. Dels 76 enquestats, 59 en publiquen regularment a les xarxes socials, entre elles, el 30 % ho fa sovint en català, el 48 % de vegades i el 22 % mai.

D'altra banda, només un de cada tres diu que troba a faltar vídeos curts en català dels temes que l'interessen. Tot i això, alguns joves defensen que s'ha de produir més continguts en català sense témer que arribi a menys gent que els creats en idiomes globals, com l'anglès, ja que diuen que el català representa una audiència considerable. D'altres, lamenten que el públic sigui molt més sever amb qui comet errors en català que en altres idiomes. Alerten que això suposa una gran responsabilitat per als creadors de continguts en català.

Una altra part de l'estudi parteix de l'anàlisi de 12 perfils de creadors de contingut en català presents  a TikTok i Instagram. La mostra inclou perfils tant de Catalunya, com del País Valencià i les Illes Balears, amb entre 13.000 i 220.000 seguidors. Els comptes analitzats són Albert Roig, Cabrafotuda (Fran Tudela), Can Putades, Cèlia Espanya, Daily Catalan (Júlia Riera), Farners Pei Hong, Juliana Canet, Filòloga de guàrdia (Aida Roca), Parisio Productions, Parlars Mallorquins, Shalanazz (Shalana) i Xitxo del Cabanyal (Esteve Latorre).

Amb l'anàlisi de contingut d'aquests perfils, l'estudi constata que els vídeos tenen atributs que faciliten l'aprenentatge de la llengua. La majoria combinen so, imatge i diferents tipus de subtítols; la combinació de les diferents modalitats comunicatives facilita l'adquisició i assimilació de coneixements lingüístics. A més, difonen continguts relacionats amb la llengua i cultura catalanes a través de contextos i converses reals, cosa que contribueix a captar l'interès dels joves.

Tot i això, l'estudi detecta certes mancances en aquests vídeos, especialment pel que fa als subtítols, que solen fer-se amb transcripció automàtica. En molts casos, tenen errades lingüístiques o castellanisme, i amb freqüència, es visualitzen tan de pressa, que és difícil comprendre'ls bé, situació que va en detriment de l'accessibilitat d'aquests vídeos per a les persones amb discapacitat auditiva.