Són les 18:30 h a la Plaça de la Vila de Gràcia. Mentre les comissions treballen a contrarellotge i ultimen els guarnits, la gent s’aplega per escoltar el pregó que fa el tret de sortida a les festes. A poc a poc van arribant els balls que han recorregut els carrers de la Vila en la tradicional passada del pregó. Els diables encenen alguns focs i els assistents s’allunyen del centre de l’espai. “Oh my God”, se sent quan esclaten les espurnes. Els músics dels castellers i de l’àliga s’uneixen per fer sonar els tambors i les gralles durant els minuts previs a l’inici de l’acte. 

Com és tradició, abans del discurs oficial es du a terme el pregó alternatiu. Amenaçant amb pistoles d’aigua, arriben amb una premissa clara: “Hem tornat un any més per ocupar militarment els carrers de Gràcia durant la festa major”, declara el pregoner amb la cara tapada amb un mocador. Entre ironies i crítiques, destaca “l’enemic principal de la Vila”: “Els poders fàctics d'aquesta vila, d'aquesta ciutat i d'aquest estat opressor”. És per aquest motiu que donen a les institucions un marge fins al dia 19 per escoltar les seves demandes, entre les quals destaquen el retorn del batxillerat artístic a la Vila o aturar la privatització del centre cultural La Violeta. En cas de no fer cas a aquests reclams, amenacen que només trobaran un interlocutor: “El polímer sintètic dels nostres fusells –les pistoles d’aigua”. Al pregó el segueixen càntics de “Laia Bonet, fora del barri”, iniciats per alguns assistents.

Un pregó de records i reivindicacions

Després d’aquest espai reivindicatiu tornen els balls a la plaça. Entre el públic, a la primera fila, hi ha un espectador que destaca: és el Vicenç Sanclemente, historiador i periodista; i, enguany, també pregoner de les festes. 

Sanclemente aviat s’enfila al balcó de la plaça, però abans d’iniciar el discurs, el precedeixen les institucions. Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, que enguany fa la darrera celebració com a cap de l’organització, reivindica la importància de les festivitats: “Defensar la Festa Major és també defensar aquest patrimoni que ens uneix i ens dona sentit com a comunitat”. Seguidament, entre xiulets intensos i escridassades entre el públic, la regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet i la presidenta del districte, Victòria Alsina, fan uns parlaments que amb prou forces se senten.

Finalment, arriba el moment del pregoner. Vicenç Sanclemente, vestit amb una samarreta de les festes, inicia el discurs amb un recordatori a aquells que enguany no poden estar presents i, des de la nostàlgia, fa un recorregut per la història de la festa i del barri. Amb un exemplar d’un passaport i de l’antiga moneda de Gràcia, el Medir, recorda l’esperit independentista de la Vila, que es va annexionar a Barcelona l’any 1897. 

 Vista del balcó de la plaça de la Vila de Gràcia

Durant la segona part del parlament, que ha durat uns 40 minuts, ha posat el focus en les emergències que viu el barri i el món: “La gentrificació, l'habitatge, l'emergència climàtica, la solitud no desitjada i la salut mental”. Amb exemples fàctics del barri, com l’increment dels preus del lloguer, ha expressat la problemàtica de l’habitatge al districte: “A la Vila, comprar un pis costa 5.932 euros per metre quadrat”. Amb aquestes reivindicacions, la plaça s’ha encès de crits de suport i crítiques al PSC: “Digues-li a la Laia que la tens al costat!”, reclamava una assistent entre el públic. 

Finalment, Sanclemente ha instat a reconèixer totes les comissions dels 23 carrers que guarneixen, recordant els noms i cognoms dels protagonistes dels carrers. I, amb un “visca Gràcia independent” i “visca la festa major”, ha donat per acabat el discurs.