El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) inaugura aquest dimecres l’exposició Vindran les dones, que recupera l’herència de més de 80 artistes, la majoria d’elles escriptores que han retratat i definit la identitat política, social i cultural de la ciutat.

Ingrid Guardiola, comissària de l’exhibició, ha recalcat que “l’exhibició entén el passat com una ferida oberta i un espai de possibilitats”. Segons Guardiola les lluites i les tensions del passat encara condicionen la Barcelona actual i tenir present el llegat de les dones que ho van combatre “ens dona més coratge que mai”. L’exposició, amb entrada de 4€, estarà disponible fins al 13 de setembre.

Aquest arxiu de testimonis, imatges i veus planteja, en paraules de la comissària Anna Maria Iglesia, “un recorregut històric, però no historicista”, que no es limita a ordenar noms i dades, sinó que es pregunta “què ha estat Barcelona, què és i què serà”.

El relat se segmenta en quatre grans etapes: el segle XIX, la guerra civil, la Transició i el present. A partir d’aquesta cronologia, es mostra el paper de les dones en més de 150 anys de lluites socials i culturals de la ciutat, des de l’habitatge, la precarietat i la subsistència fins al dret a l’educació, a la participació política i a la memòria.

Relats des dels marges

El projecte defensa que Barcelona també s’ha escrit des dels marges. Recupera la veu de dones, sobretot escriptores, que la van mirar, la van explicar fora del relat oficial i es van qüestionar les certeses. Hi apareixen noms com Teresa Claramunt, Dolors Monserdà, Maria Aurèlia Capmany o Montserrat Roig, al costat de creadores com Isabel Banal o Mireia Sallarès.

Més que simplement reunir figures il·lustres, Vindran les dones mostra com la literatura, l’art i l’activisme han servit per construir el relat de la Barcelona actual. L’exposició posa el focus en la mirada femenina, sovint invisibilitzada en la literatura i reivindica aquesta absència. “Tots tenim la imatge de la ciutat que els diferents escriptors i poetes han anat construint, en canvi, no tenim les obres escrites des de les dones”, reivindica Margarida Casacuberta, la tercera comissària de la mostra. 

A més, la mostra no només parla des del paper de les autores sinó que ho fa també des de les veus més anònimes que van defensar els drets universals. En aquest sentit, l’exposició procura reflectir els marcs dels feminismes que existien i existeixen i que es troben en les diferents èpoques i contextos. “Hem intentat reunir les sensibilitats de dones molt diferents, des d'un feminisme més burgès fins a un de més anarquista”, explica Guardiola. 

A partir d’aquestes visions es construeix la ciutat com un espai que ha estat històricament de disputa, des del racionament del pa fins a la crisi actual de l’habitatge. La mostra es planteja el que caldria fer perquè Barcelona continuï sent un escenari de lluita i que no es converteixi en una ciutat morta.

“M’agradaria pensar en l’exhibició com una forma de despertar esperits, preguntes i una mica d’indignació, però sobretot per a convidar a pensar en noves maneres d’avançar, viure i entendre la ciutat”, ha conclòs Casacuberta.