- entrevistes -
[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 17 de gener 2021

El passat divendres 15 de gener, la Viquipèdia va fer 20 anys. Aquesta enciclopèdia lliure, disponible en 317 llengües, ha estat escrita col·laborativament per viquipedistes de tot el món de forma desinteressada i gairebé tots els seus articles poden ser editats en tot moment per qualsevol persona. 

Actualment la Viquipèdia té més de 48 milions d'entrades, 668.777 de les quals són en català. Està mantinguda per l'organització sense ànim de lucre Wikimedia Foundation Inc. i a Catalunya la seva promotora principal és l'organització Amical Wikimedia. El valencià Francesc Fort, viquipedista i soci d'aquesta entitat, ens parla dels principis, els reptes i les virtuts de la Viquipèdia.


Com s'inicia la Viquipèdia?

El primer intent de Viquipèdia, que era la Nupèdia, se suposava que havia de ser feta per experts i va ser un rotund fracàs, van tenir poc més de 20 articles en un primer any. Però en aquella Nupèdia es va començar a experimentar amb una eina que eren els Wikis, i allò és el que va tenir èxit. En aquell moment era revolucionari: quan hi entraves, se t’obria una finestra que s’assemblava a un bloc de textos, tu escrivies el que fos i llavors polsaves desar i es quedava desat. Avui en dia és la tecnologia que encara utilitzem, tot i que s’ha quedat una mica desfasada.

Per què la Viquipèdia ha suposat un abans i un després en la recerca i l’enciclopedisme?

La Viquipèdia neix fa 20 anys, quan el món era totalment diferent a l’actual, en termes d’Internet era un món en blanc i negre. Jo llavors estava a primer d’ESO i no tenia internet a casa, estem parlant, doncs, de l’autèntica prehistòria. Jo crec que la Viquipèdia va estar en el temps adequat i en el moment adequat, Internet es popularitzava, com a mínim al primer món, i era una eina útil que oferia informació. La comunitat tan gran que està editant la Viquipèdia és la que ha fet que qualsevol persona que necessiti informació a l’instant la tingui. Aquesta és la força, que fas click i ho tens tot.

La Viquipèdia és fiable? 

Nosaltres sempre diem una frase, que pot semblar una tonteria però que és molt il·lustrativa, i és que a nosaltres no ens interessa la veritat sinó la verificabilitat. A dia d’avui, hi ha un percentatge de gent que esperem que no sigui molt alt que diu que la neu està feta de plàstic i això per aquesta gent és veritat. Aleshores a nosaltres no ens interessa la veritat, que és una cosa subjectiva, sinó la verificabilitat. Per exemple, a l’article en anglès del moviment Boogaloo, que és el moviment de seguidors del Trump que van entrar al Capitoli, hi diu que aquest moviment que és d'extrema dreta i antigovernamental també és populista i això genera una discussió ja que es basa només en una font, que és la del diari The Atlantic. La qüestió és veure si realment hi ha moltes fonts fiables i independents al subjecte que diuen que és populista. A vegades quan estàs parlant d’un tema d’estricta actualitat trobar fonts que hagin tractat el tema en profunditat és complicat, però bé, això és un exemple. No sé si la Viquipèdia és fiable o no, a mi m’interessa és que quan una persona llegeixi una definició tingui al costat una referència que li permeti saber d’on surt aquesta informació i que pugui fins i tot desenvolupar-la i en qualsevol cas tenir el seu criteri propi.


“A nosaltres no ens interessa la veritat, que és una cosa subjectiva, sinó la verificabilitat”


Hi ha molts professors que no consideren la Viquipèdia una font vàlida, creus que és correcta aquesta actitud?

El que jo crec que no és correcte és que, si una eina és un estàndard, i l’estàndard del coneixement avui en dia és la Viquipèdia, es digui a la gent “no utilizeu estàndards”. És com si jo ara dic que el sistema mètric és una bÍrria i que hem d’utilitzar tots el sistema que utilitzen els anglesos o que ara hem de calcular les longituds en fanecades en comptes de metres quadrats. La Viquipèdia no és fiable perquè qualsevol pot escriure-la i sobretot perquè, com diu la seva pròpia normativa des dels inicis, nosaltres no som una font primària, llavors el que hi ha a la Viquipèdia serà fiable o no en base a les referències externes que s’hagin utilitzat. A la Viquipèdia en anglès, per exemple, s’han arribat a descartar fonts per a referenciar coses perquè es considera que són fonts no fiables, com ara els diaris tabloides britànics. Es considera que són fonts que han difós informacions falses i, en cas que hi hagi alguna informació d’un tabloide que sigui certa, es busca un altre mitjà que se n’hagi fet ressò, amb la qual cosa es cita l’altre mitjà i no el tabloide. Això ha passat a la Viquipèdia en anglès, a la Viquipèdia en català encara no i en castellà fins on sé tampoc. 

El fet que tothom pugui accedir-hi i modificar-la la democratitza o la desprestigia?

La línia és fina si no hi ha control. Jo sóc partidari de la intel·ligència col·lectiva i crec que 50.000 ulls veuen més que dos, perquè al final el major expert del món s’equivoca i la cagada de l’expert la mira tot el món, en canvi si 50.000 persones s’equivoquen ja és mala sort. El que havia de ser una utopia, que en teoria era impossible però a la pràctica s'ha donat així, és que la Viquipèdia, que és una cosa que fan aficionats, s’ha convertit en un estàndard i si es converteix en un estàndard és perquè hi ha contingut i la gent l’utilitza i el valora.

Quines diries que són les virtuts de la Viquipèdia?

La immediatesa, l’accessibilitat i després hi ha una sèrie de coses que l’usuari no veu però que jo crec que hem de posar molt en valor. Precisament perquè es tracta d’un Internet antic, és un Internet que no t’espia, nosaltres aquell avís de cookies que apareix en qualsevol web no el tenim perquè no tenim cookies. És un Internet neutral, és a dir, que els articles que et van apareixent a l’entrada de la Viquipèdia són els mateixos que veuré jo i que veurà tot el món perquè així no hi ha perferències i no et mostren articles en base a si algú li agradat més un article i això donarà més clicks. La Viquipèdia valora la teva privacitat i no et discrimina en cap sentit. Això és una de les coses que hem de saber valorar, a banda que darrere d’això no hi ha cap empresa.

I les mancances?

Doncs que això ho fan aficionats i sempre falten mans per crear nous articles. A part que hi ha articles que manquen, ens trobem amb que òbviament a Catalunya o al País Valencià (menys, però també), al nostre context, hi ha molta gent que té temps lliure disponible i que té una certa base de coneixement per poder aportar a la Viquipèdia, i en canvi en països més desafavorits és més complicat. Llavors ens trobem amb que hi ha realitats, que normalment coincideixen amb el món rural i amb el global south, que són les realitats més invisibles a la Viquipèdia. A dia d’avui, la Viquipèdia no deixa de ser una suma del coneixement humà, pel que si no hi ets, no existeixes, i això és una de les mancances. Al context catalanoparlant òbviament ens trobem que la meitat de coses són de Catalunya i estan escrites en català oriental, pel que falten editors valencians, editors mallorquins, de la Catalunya Nord i la franja d’Aragó, entre moltes altres coses. També podem fer el mateix discurs pel tema del gènere: amb les dones s’ha fet un esforç molt important en els darrers cinc o sis anys perquè s’ha pres consciència de totes les invisibilitats que reprodueix la Viquipèdia inevitablement.


“El que hi ha a la Viquipèdia serà fiable o no en base a les referències externes que s’hagin utilitzat”


Quins són els seus reptes a curt i a llarg termini?

A curt termini, renovar la base d’editors, que és una idea està sempre allà, perquè entri gent més jove. D'altra banda, tu a la Viquipèdia en castellà fas un article sobre cultura popular i és gairebé segur que te l'esborrin, en canvi nosaltres, a la Viquipèdia en català, som més conscients de les visibilitats pel que fa a la comunitat editora. Ara mateix, per exemple, hi ha una cosa que porta repetint-se molts dies, i és que entre els articles més llegits tenim al cantant Morad, que jo no el conec de res. L’article està en català i crec que en francès i en italià però no en castellà, ja que en castellà aquest tipus d’articles s’esborren perquè es consideren que no són enciclopèdics, que no han rebut cobertura de fonts fiables, la qual cosa és, fins a cert punt, falsa, com demostra el fet que estigui en tres idiomes. Altres articles en català que han tingut molt d'èxit són els dels youtubers, com per exemple el de TheGrefg, i molts no el tenen en castellà, fins i tot quan parlen castellà o són directament de Múrcia o d’on sigui. Llavors aquesta realitat més actual, també és invisibilitzada d'alguna manera.

Quin és l’estat de salut de la Viquipèdia en català?

Jo a la Viquièdia en català li veig bona salut en el sentit que l’altre dia The Economist ens citava com la cinquena edició idiomàtica amb més articles per número de parlants. La comunitat catalanoparlant és una comunitat que durant 20 anys ha estat especialment activa. Té un problema d’envelliment, com absolutament totes, tot i que crec que el nostre és menys acusat perquè sí que hi ha finestres que permeten tractar temes actuals. A part d’això, tenim una dècima part dels articles que existeixen en anglès, que vist així és poc, però clar, és que tenim menys d’una dècima part dels seus parlants, per la qual cosa això també ens demostra una vitalitat. El repte de la Viquipèdia en català per a partir de ja és no perdre qualitat comparativa amb la castellana, que això sí que pot ser un problema, perquè és possible que ens quedem més menuts amb el temps. El principal problema de la Viquipèdia en català és que, com que la gent té els ordinadors i els telèfons mòbils configurats en castellà, quan busca alguna cosa apareix en castellà, de manera que això ens invisibilitza i tota la bona feina que hem fet sobretot amb el contingut de proximitat, en el qual som els millors, es pot no veure.

Quin és el paper de la Viquipèdia en la promoció i protecció del català?

La Viquipèdia el que permet és normalitzar la llengua, en el sentit que tu estàs fent servir la Viquipèdia en català i l’estàs editant de la mateixa manera que l’editaries en anglès, en castellà o en aragonès, que és una comunitat que tenim aquí al costat i que són 10.000 parlants en total. La Viquipèdia és un espai on pots fer exactament el mateix que fa qualsevol persona en el teu idioma i això és molt positiu. I, com deia abans, som un idioma que el contingut del nostre àmbit lingüístic el tenim millor que ningú i moltes vegades hem tingut molts èxits, com ara la llista dels 1000 articles fonamentals, on sempre hem estat ben amunt, liderant-la. En biblioteques també hem estat líders, de fet, hi ha una campanya que és anual i que consisteix a convidar els bibliotecaris a que afegeixin referències als articles de Viquipèdia i en aquesta campanya la Viquipèdia en català moltes vegades ha acabat fins i tot per davant del francès. Malgrat aquests èxtis no tenim tota la visibilitat que voldríem, però s'aconsegueixen perquè som un espai de normalitat en el món. 


“El món rural i el global south, són les realitats més invisibles a la Viquipèdia”


Quins projectes teniu ara des de la Viquipèdia catalana? 

Projectes en fem cada quinze dies o cada mes, de fet a la portada tenim una pestanya que es diu "Projecte destacat", on ara estem regalant màscares als viquipedistes. Nosaltres fem convocatòries de tot tipus i les que tenen més èxit solen ser els concursos d’edició sobre cinema, que coincideixen amb els premis Gaudí, els Oscars i els Goya, i els del còmic, que coincideix amb el Saló del Còmic. Enguany vam fer el projecte per preparar les PAU, que també va funcionar molt bé. Nosaltres ens inventem concursos per nosaltres mateixos, tenim aquest esperit competitiu però positiu, que ens anima a crear més articles o a millorar els existents. La Viquipèdia al final és un trencaclosques i ens anem posant reptes per anar-hi posant les peces.

Quin futur li augures a la Viquipèdia? 

És una molt bona pregunta perquè ara mateix estem treballant de cara al 2030, i des de l’àmbit catalanoparlant hem tingut moltes coses a dir. Crec que el futur de la Viquipèdia no pot ser escrit perquè ja som la principal obra escrita en gairebé les 300 llengües en les que tenim edició idiomàtica. Vivim en una societat en què la gent cada vegada llegeix menys, on la informació visual cada cop és més important i llavors el futur ha de ser aquest, hem de saber oferir un altre tipus de coneixement a la societat per ser útils. Crec que la Viquipèdia com a tal és útil perquè pertany a una comunitat que es diverteix editant i jo crec que aquesta és la cosa que més defineix els viquipedistes, que fan això perquè es diverteixen. La informació escrita ja no es consulta tant, tot i que enguany amb la pandèmia ha estat una mica diferent perquè hem estat tancats a casa i hem tingut bons articles sobre el tema.

Esteu fent ja algun pas en aquest sentit?

Comparativament, del tràfic dels projectes WikiMedia, que són més de deu projectes, el que està creixent més és WikiData. És una base de dades des d’on es treuen totes les dades que apareixen a la dreta dels articles, sota la foto, i és una de les bases de dades d’on surten Alexa, Siri i d’altres. Per tant, moltes vegades, quan algú està utilitzant Siri o Alexa, està utilitzant WikiData, que és un projecte de WikiMedia, encara que ningú no ho sap. Ara mateix a l’estat espanyol som la setena web més visitada, que realment és la cinquena perquè la primera és google.com i la tercera google.es, i segurament d’aquí 10 anys ja no serem el setè web més visitat de l’estat espanyol ni el tretzè més visitat del món. Estarem molt més avall, però continuarem sent l’ecosistema fonamental del coneixement humà, perquè serà d’una altra manera, segurament apareixerà algun Wiki-no-se-què que serà diferent a la Viquipèdia però que serà el mateix.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —