L’Audiència Provincial de Madrid demana reobrir la investigació contra Vito Quiles pel delicte de coaccions denunciat per Begoña Gómez el passat mes d’abril. El tribunal ha estimat el recurs d’apel·lació presentat per la dona del president espanyol, després que el cas fos arxivat en primera instància per manca d’indicis penals. Ara l’Audiència madrilenya torna les actuacions al jutjat d’instrucció de Majadahonda, que haurà de reconsiderar si els fets produïts fa sis mesos poden ser constitutius de coaccions, penades amb un màxim de tres anys de presó segons l'article 172 del Codi Penal.

El 29 d’abril, Vito Quiles es va apropar a Gómez mentre estava reunida en un restaurant i, de manera insistent, va començar a preguntar-li si se’n penedia d’haver contractat amb diners públics a una assessora pels seus “negocis personals”, acusant-la així de corrupció. Un cop fora del local, l’agitador va continuar increpant-la pels seus “tripijocs”, fins i tot quan els acompanyants de la denunciant van procurar separar-los. Quiles va gravar i publicar algunes de les interaccions a les seves xarxes socials, alhora que assegurava haver sigut víctima d'agressions.

El jutjat va basar la instrucció en els vídeos que havia publicat l’agitador, en els quals no es veia cap contacte físic dirigit a la dona de Pedro Sánchez. En canvi, ella va denunciar que Quiles l'havia sacsejat i l'havia agafat pel braç amb la intenció d’impedir-li marxar del restaurant. Com que aquests fets intimidatoris no quedaven acreditats, el jutjat no va apreciar una actuació delictiva i va ordenar el sobreseïment provisional —per posar fi al procediment judicial— i l’arxivament de les actuacions.

La trobada hauria estat provocada

Cinc mesos després de la resolució inicial, l’Audiència Provincial de Madrid ha valorat en un comunicat com a “prematur” que es descartés la rellevància penal del comportament de Quiles. I ha estimat el recurs d’apel·lació —en una interlocutòria encara no publicada— argumentant que les imatges de xarxes socials i l’atestat policial són prou indicis per desenvolupar una investigació judicial. Així, el tribunal qüestiona haver tancat la causa sense haver estudiat com el comportament de l’agitador havia pogut limitar la llibertat de Begoña Gómez, qui va acabar abandonant el restaurant quan ell va aparèixer, com mostren les gravacions.

En el comunicat, l’Audiència també recorda que la manca de vídeos que provin els contactes físics denunciats per Gómez no hauria d’implicar que es deixés de valorar el cas. El tribunal creu que els fets van ser provocats deliberadament per l’agitador: “Tot sembla indicar que no es va tractar d’una trobada casual, sinó que va ser buscada quan la denunciant es trobava en un lloc públic”.

S’ha de tenir en compte que la resolució favorable del tribunal no és una sentència condemnatòria. Però el fet d’apreciar indicis obliga a reactivar tot el procés judicial mitjançant una investigació que analitzi els fets i, sobretot, com aquests van poder afectar la llibertat de la denunciant. En aquest sentit, la jurisprudència del Suprem només considera coacció aquella conducta que imposa o pressiona una altra persona a actuar en contra de la seva voluntat.

La interlocutòria arriba després que el jutge Peinado enviés Gómez a judici per delictes de tràfic d'influències i malversació, amb un jurat popular excepcional.