Alcobendas es converteix en un dels epicentres mundials de l’escalada amb la celebració de la World Climbing Series Madrid 2026 aquest cap de setmana. La prova serà un esdeveniment internacional que reuneix més de 300 esportistes de 20 països i que espera arribar als 10.000 espectadors durant els quatre dies de competició, que va començar dijous 28 de maig.

És una mostra més que l’escalada viu actualment el moment de més exposició mediàtica de la seva història. Després de debutar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i consolidar-se també a París 2024, ha deixat enrere part de l'etiqueta de minoritària. A Catalunya i a l’Estat espanyol els rocòdroms urbans s’han multiplicat durant els últims anys, i cada vegada són més els joves que s’inicien en la competició.

Darrere d'aquest creixement mediàtic, molts esportistes asseguren que la professionalització real de l'escalada encara queda lluny. Tot i l’augment de visibilitat, la majoria d’escaladors continuen depenent de patrocinis limitats i, en molts casos, han de compaginar els entrenaments amb estudis o feina, fet que els impedeix poder centrar-se plenament en la carrera esportiva.

Raúl Escribano és un escalador de 19 anys que viu al CAR de Sant Cugat i forma part de la selecció espanyola. Representa aquesta nova generació que ha crescut amb l’escalada ja integrada dins l’olimpisme. Va començar a competir amb només nou anys i, des d’aleshores, ha passat de les competicions autonòmiques a proves europees i alguna Copa del Món.

Escribano assegura que el boom de l’escalada s’ha reflectit sobretot en l’aparició de nous espais d’entrenament. “Ho he vist principalment amb l’obertura de noves instal·lacions, la majoria privades”, explica. Tot i això, considera que encara és molt difícil viure exclusivament de l’esport. “A dia d’avui és realment difícil viure únicament d’escalar; està a l’abast d’uns pocs, els millors del món”, afirma.

La paret, el primer pla

L’escalador compagina actualment la carrera esportiva amb els estudis universitaris i admet que el sacrifici més gran ha estat traslladar-se al CAR de Sant Cugat, lluny de la seva família i amics d’Alacant. “L’esport passa a ser un estil de vida i qualsevol altra cosa queda en un segon pla”, resumeix.

La preparació tampoc és només física. Les lesions de dits, tendons o espatlla són habituals en un esport on, segons Escribano, “la part més dura és el cap: suportar la pressió i no enfonsar-se”. L’escalador defensa que la salut mental és fonamental dins la competició i considera que cada vegada se li dona més importància, tot i que el cos també és un factor determinant per l’èxit.

Tot i que l’escalada encara es troba lluny dels grans esports de masses, Escribano no creu que sigui un esport estancat. “Cada vegada més gent el practica i la seva popularitat continua augmentant”, assegura. Per això, considera que una major presència mediàtica de les competicions podria ajudar a fer un pas més cap a la professionalització dels esportistes.

Mentrestant, Madrid confirma aquests dies el gran moment de visibilitat que viu l’escalada. Però mentre les finals omplen pantalles i pavellons, molts esportistes continuen sostenint la seva carrera amb equilibris constants.