“Viva i calba”: l’estigma de l’alopècia femenina - Diari de Barcelona
Alopècia femenina
“Viva i calba”: l’estigma de l’alopècia femenina
La majoria de dones amb alopècia duen perruca per evitar les mirades curioses i poder fer una vida normal
"Les clapes anaven a més, em van deixar de funcionar els tractaments. Cada cop hi havia més parts sense cabell. Ho vaig parlar amb la meva família i els vaig dir que així no podia viure. Els metges mai m'havien dit que em podia quedar calba. El meu cunyat sí em deia que un dia em podria passar. Un dia li vaig dir, 'abans morta que calba'. I ara mira, viva i calba".
L'Elisabet Rodríguez va passar per aquest procés des dels 8 anys fins que als 34 la seva alopècia areata li va provocar la caiguda de tot el cabell del cos, incloent-hi celles i pestanyes. La seva vida va donar un gir de 180 graus, havent d'assumir que a partir d'aleshores hauria d'aprendre a viure coixa d'una part essencial de la seva imatge: la cabellera.
L'Elisabet Rodríguez va decidir un dia que mai més portaria perruca, i així ho va explicar a la feina: "Oi que hi ha homes calbos? Doncs jo també ho soc".
L'Elisabet ha passat de tenir una mitja cabellera morena a ser una pelona, el sobrenom que utilitzen ella i les seves companyes de l'associació A Pelo. És la primera entitat de suport col·lectiu a Catalunya per a afectades d'alopècia (sobretot dones i infants), que va néixer l'any 2017 a Barcelona. No per oferir ajuda mèdica, simplement empatia i comprensió.
"És el grup d'amigues que ens hagués agradat trobar quan ens van dir que teníem alopècia", expliquen la Lídia Valverde i la Júlia Vincent, les dues fundadores. Actualment hi ha al voltant d'un centenar de pelonas repartides arreu d'Espanya que comparteixen experiències a través de grups de Whatsapp.
L'alopècia: més comuna del que sembla
L'alopècia és la pèrdua de cabell com a resultat d'un mal funcionament de la renovació dels fol·licles, el teixit que envolta el pèl. Cada cabell experimenta el seu cicle vital, que dura 8 anys: neix, creix, s'estanca, es mor i cau. "L'alopècia apareix quan la renovació de cabells no es dona, o es dona molt lentament. Per tant, el problema no és la caiguda del cabell sinó la no sortida d'aquest", explica la doctora Lola Bou, dermatòloga especialitzada en tricologia.
Prop del 40% de dones pateix algun tipus d'alopècia a partir dels 40 o 50 anys, i la mateixa proporció d'homes experimenta pèrdua del cabell però abans, als 35 anys, segons l'Acadèmia Americana de Dermatologia. La doctora Bou rep contínuament pacients homes que claregen a la coroneta o al front, i dones que han detectat que la cua que es fan ha perdut densitat. La majoria de dones d'A Pelo pateixen alopècia areata, un trastorn autoimmune que afecta el 2% de la població en què les defenses del cos maten el cabell.
Compartir vivències salva ànimes
L'alopècia areata pot ser parcial o universal, és a dir, perdre tot el pèl del cos. Físicament no provoca cap símptoma, a part del ressecament dels ulls per la manca de pestanyes i altres efectes lleus. Però emocionalment és un cop fort: "Em fa mal el cor cada cop que em miro al mirall", explica l'Eva Sulla, integrant d'A Pelo que al juny va decidir rapar-se i comprar-se una perruca, empesa pel seu entorn familiar i per les mirades dels seus veïns d'un poble petit de Pallars Jussà: "Aquí el bitxo raro soc jo. Un dia vaig decidir treure'm el mocador en sortir a les 21 h de la feina... Les mirades de rebuig van ser impressionants, i de gent que havia viscut tota la vida al mateix carrer".
Les integrants d'A Pelo van promocionar la campanya 'El pelo no me define', de la qual ha sorgit una exposició de fotografies. S'estrena per primer cop en un centre sanitari el dimecres 13 d'abril al CUAP Casernes.
L'Eva va gastar-se 600 € en una perruca que no té altra funció que acumular pols dins d'un armari. Prefereix utilitzar cintes o mocadors, però li agradaria ser valenta i sortir sense res: "Veig les meves companyes d'A pelo i em donen forces, però crec que la societat d'aquí no estaria preparada". Aquest efecte 'no estic sola' també el va experimentar la Sandra Guerrero, que va conèixer A pelo el 2019: "Em van ajudar molt per no enfonsar-me. A la feina plorava molt i no hi volia anar. Segurament si no les hagués conegut... m'hauria enfonsat".
Subjectes a portar perruca
La finalitat principal d'A Pelo és normalitzar que les dones també poden ser calbes, i ajudar les integrants a acceptar-se. En aquest procés de refer l'autoestima, la perruca funciona en molts casos de salvavides com li passa a la Sílvia, que va notar la pèrdua de cabell als 26 anys: "Quan estic sense cabell em veig com una persona malalta. Si no t'agrades a tu mateixa estaràs pendent del que pensi la gent".
L'Elisabet Rodríguez i la resta de veteranes de l'associació o intenten fer entendre les dones que si porten perruca ha de ser perquè vulguin i no per obligació: "El pas de treure-te-la no el fas sola, però amb ajuda sí. No obliguem ningú, però si nosaltres no ho intentem normalitzar, qui ho farà?" Rodríguez explica que la gran majoria de dones amb alopècia amaguen la seva calvície en les perruques.
L'Elisabet Rodríguez no va aguantar més de tres mesos amb la perruca.
La perruca serveix de parapet, però comporta també molts sacrificis, començant pel preu. Les perruques sintètiques, com les que porten la Sílvia o l'Eva, costen al voltant de 500 € i s'han de canviar quan es fan malbé, passats quatre anys com a molt. La Sandra finalment va optar per una perruca natural de més qualitat, per la qual va pagar 1.400 €. A més, és incòmode i sovint impedeix fer vida normal: "Un dia vaig anar amb una amiga a una piscina municipal i em va animar a treure'm la perruca. Em vaig alliberar. Feia anys que no ficava el cap a la piscina i em vaig llançar de bomba. Aquella sensació va ser tan guai...".
La por de ser la pròxima Jada Pinkett
Moltes dones amb alopècia noten la pressió d'una barrera que les impedeix despullar el seu cap, que és la vergonya. Saben que el fet de veure una dona calba atreu l'atenció, i prefereixen passar desapercebudes. Una d'elles és l'Eva Sulla: "El què diran m'afecta i em fot, però és superior a mi". Tenen por de les mirades i dels comentaris en beu baixa o no tan baixa... En definitiva, una exposició per la qual no estan disposades a passar.
Per aquest motiu, les integrants d'A Pelo se senten indignades amb l'episodi dels Òscars en què l'alopècia de l'actriu Jada Pinkett va ser objecte de burla per part del presentador Chris Rock: "Vaig sentir molta ràbia. Són comentaris que fan mal, i s'han arribat a suïcidar dones per bullying", explica Guerrero, secundada per Rodríguez: "Jo puc fer bromes de mi mateixa, però ningú més. El meu cos, les meves bromes".
"Mira mama, una dona calba"
Són molts els entrebancs que han de superar les dones amb alopècia: assumir que no tindran mai més cabell, recuperar l'autoestima, afligir-se per les condolences del seu voltant o sentir-se humiliades quan estan en públic. L'Elisabet Rodríguez recorda un episodi que la va marcar per sempre.
Es trobava en un bar quan va sentir un nen petit que li deia a la seva mare: "Mira mama, una dona calba". En comptes de fer-se petita, com li havia passat amb altres comentaris similars, l'Elisabet aquell cop va agafar forces per respondre amb intenció pedagògica: "Mira, ara saps que també hi ha dones calbes. Ara quan vegis una altra dona calba ja no serà tan estrany".
Ella treballa cada dia per assumir qui és i apoderar-se, afegint així el seu granet de sorra perquè l'estigma de l'alopècia femenina algun dia acabi esvaint-se per sempre.
