La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, ha presentat aquest dimarts una sèrie de propostes amb què espera que es mobilitzin "prop de 800.000 milions d'euros" per a la despesa en defensa a la Unió Europea. Això inclou un nou instrument que proporcionarà 150.000 milions en préstecs als estats membres i que es podrà fer servir també per a Ucraïna.

El pla, batejat amb el nom de Rearmar Europa, l'ha presentat en roda d'empresa i també l'ha exposat en una carta als caps d'estat i de govern dels 27, que dijous que ve tindran ocasió de debatre'l en una cimera extraordinària a Brussel·les.

"Rearmar Europa podria mobilitzar prop de 800.000 milions d'euros de despeses en defensa per a una Europa segura i resilient", ha declarat Von der Leyen."Vivim temps perillosos", ha afegit, perquè "la seguretat d'Europa està amenaçada de manera molt real". El pla consta de cinc parts, inclòs un nou "instrument" que proporcionarà 150.000 milions d'euros en préstecs als estats membres per a la inversió en defensa. Aquesta eina permetrà als estats membres fer demandes i compres comunes. 

"Es tracta bàsicament de gastar millor i junts, i estem parlant de capacitats paneuropees: àmbits com, per exemple, la defensa aèria i antimíssils, els sistemes d'artilleria, míssils i munició, drons i sistemes antidrons, però també per abordar altres necessitats, des del ciberespai a la mobilitat militar, per exemple", ha subratllat. 

L'ull posat a Ucraïna 

"Per descomptat, amb aquest nou equipament, els estats membres poden incrementar de manera massiva el suport militar a Ucraïna", ha exposat. 

En aquest sentit, la Comissió Europea proposarà "possibilitats addicionals i incentius" amb què els 27 podran decidir si volen utilitzar programes de la política de cohesió per incrementar la despesa en defensa sense patir pel dèficit públic fixat al Pacte per l'Estabilitat i el Creixement. 

"Els estats membres estan preparats per invertir més en la seva pròpia seguretat si tenen l'espai fiscal, així que els hem de permetre fer això. Per això proposarem activar les clàusules d'escapament nacionals del Pacte d'Estabilitat i Creixement", va dir la presidenta de la CE.

Segons Von der Leyen, aquesta mesura permetrà als països "incrementar de manera significativa les despeses en defensa —1'5% del PIB de mitjana— sense activar el procediment per dèficit excessiu".

A més, Von der Leyen defensa que aquest enfocament d'adquisicions conjuntes "també reduirà costos, disminuirà la fragmentació, però incrementarà la interoperabilitat i, sens dubte, enfortirà la nostra base industrial de la defensa. I això pot ser en benefici d'Ucraïna", ha insistit. 

Trump suspèn l'ajuda dels EUA a Kíiv

L'anunci de la Comissió Europea arriba poques hores després que el president dels Estats Units, Donald Trump, hagi suspès tota l'ajuda militar en curs a Ucraïna. Segons la cadena conservadora FOX, la decisió també afecta el lliurament de l'armament que ja es troba a Polònia i que està llest per a l'entrega a l'exèrcit ucraïnès. 

La decisió de Trump és la primera conseqüència de la topada a la Casa Blanca amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, davant les càmeres de tot el món. Hores abans, el president nord-americà ha dit a la seva xarxa Truth Social que l'oposició de Zelenski a un acord de pau ràpid amb Moscou podria costar-li el lloc.

"Potser algú no vol arribar a un acord, i si algú no ho vol fer, crec que no estarà per aquí molt de temps. Aquesta persona no serà escoltada massa més temps, perquè crec que Rússia vol arribar a un acord", ha dit. 

Zelenski, alineat amb la Unió Europea, s'ha mostrat contrari a un acord ràpid i sense condicions que es puguin equiparar amb una rendició davant Rússia. Durant la visita a Londres, el president ucraïnès va defensar que la possibilitat d'acabar la guerra "segueix estant molt, molt lluny", unes declaracions que no han agradat al mandatari estatunidenc.