La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat que el Canadà es converteixi en el primer membre associat de la Unió Europea per reforçar la unitat entre les dues bandes de l'Atlàntic davant les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump. Es tracta d'un gest que arriba en plena carrera de Brussel·les per reforçar aliances i reduir dependències. La líder de l'executiu comunitari ha fet l'anunci aquest dimecres durant el discurs sobre l'estat de la UE, al Parlament Europeu, on hi ha assistit el primer ministre canadenc, Mark Carney. Von der Leyen també ha apostat per endurir la relació comercial amb la Xina, ha defensat la supervisió de la IA i ha anunciat mesures contra el canvi climàtic.

Von der Leyen ha reivindicat en el discurs la necessitat que la UE diversifiqui les relacions comercials per garantir les cadenes de subministrament i evitar una dependència més gran de les grans potències com els Estats Units o la Xina. Aquesta ha estat una de les principals prioritats de la cap de l'executiu comunitari en el seu segon mandat i per això ha reivindicat els acords comercials tancats en els últims mesos amb l'Índia, Mèxic, Austràlia, Indonèsia i el Mercosur, i ha subratllat la voluntat de continuar per aquest camí.

La líder de l'executiu ha dit que aquestes associacions són "una opció estratègica per a Europa", i ha afirmat que "també responen a la fractura del sistema internacional basat en normes". Per aquest motiu, ha assegurat que cal "ràpidament reimaginar les associacions" de la UE i "construir coalicions globals per a la resiliència de les democràcies".

Dirigint-se a Carney, l'alemanya ha dit que la seva presència al ple és un "símbol de la llarga amistat" i que la cultura, història i relacions personals "estan ben integrades" en les societats europees i canadenques.

"Estimat Mark, he dit que hem de reimaginar urgentment les nostres aliances. Per això, m'agrada treballar conjuntament per obrir la porta a què el Canadà es converteixi en el primer membre associat de la UE", ha dit. "Compartim un oceà, uns mateixos valors i una mateixa manera de veure el món. I ara construirem també un futur comú", ha fet valdre.

Von der Leyen ha explicat que el comerç de béns entre Brussel·les i Ottawa ha augmentat un 75 % en menys d'una dècada per l'acord comercial entre el Canadà i la UE (CETA, per les sigles en anglès). Això, segons la líder, "demostra el poder" dels acords que firma el bloc comunitari. Von der Leyen ha evitat mencionar que encara hi ha 10 estats membres que no han ratificat l'acord.

Diàleg amb la Xina

La presidenta de la Comissió també s'ha referit a la relació comercial amb la Xina i ha demanat un enduriment dels llaços comercials amb Pequín per tal de revertir el dèficit actual, que és de 1.000 milions d'euros anuals. "S'ha arribat al límit", ha avisat Von der Leyen.

En aquest sentit, ha dit que encara que no és suficient reduir els preus de l'energia i invertir en innovació perquè les polítiques que aplica el govern de Xi Jinping no permeten que les empreses europees puguin "competir en igualtat de condicions".

Així, ha explicat que l'impacte del gegant asiàtic "ja és present" en l'economia europea i que això té un efecte en la desindustrialització. "És insostenible", ha sentenciat. Per aquest motiu, la UE i la Xina han mantingut diverses trobades per "equilibrar" la situació comercial, però, "cal que el diàleg es converteixi en resultats".

Tot i això, novament, Von der Leyen ha avisat que el bloc comunitari "farà servir totes les eines disponibles per equilibrar la relació", perquè "les paraules estan bé, però les accions són millor".

Von der Leyen ha admès que la UE té una dependència del 80 % dels minerals crítics xinesos i que cal preparar reserves d'aquests materials amb urgència. Per això ha anunciat que establirà una nova cooperació europea sobre matèries primeres crítiques per "adquirir i emmagatzemar" de forma conjunta els recursos necessaris davant l'elevada dependència de les importacions procedents del gegant asiàtic.

Intel·ligència artificial

En ple debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial, Von der Leyen ha afirmat que aquesta s'està "convertint en una capa fundacional" de l'economia i la seguretat europea, i que per això cal treure'n el "màxim profit per millorar" la societat, la qualitat de vida i la productivitat.

"Soc optimista perquè la IA té el potencial per beneficiar la humanitat", ha dit des del ple del Parlament Europeu. Tot i que, ha avisat que com qualsevol nova tecnologia, també hi ha "riscos" que cal abordar perquè, si no, "no es podran desenvolupar totes les possibilitats de la IA". Per aquest motiu, ha reivindicat el paper "crucial" de la Llei Europea d'intel·ligència artificial per posar límits. Així, la UE treballarà conjuntament amb el Canadà i el Regne Unit, entre altres països, per supervisar el desenvolupament de la IA.

La líder de l'executiu, però, ha reconegut que Europa necessita treballar en tecnologies pròpies, per defensar la seguretat nacional i que per això "cal continuar en la cursa". L'única manera, ha dit, és incrementar de manera exponencial la capacitat computacional.

Canvi climàtic

Von der Leyen també ha dedicat part del discurs al canvi climàtic i ha anunciat un pla europeu contra les onades de calor que, entre d'altres, inclou la millora dels sistemes d'alerta primerenca, el reforç de la preparació sanitària i l'adaptació de les ciutats a les altes temperatures. La cap de l'executiu comunitari ha fet l'anunci després que Europa hagi registrat un estiu que ha deixat més de 35.000 morts addicionals durant els episodis de calor extrema i fenòmens meteorològics adversos.

"No pot repetir-se aquest estiu", ha assenyalat Von der Leyen, que no ha precisat la data de presentació de la nova estratègia ni tampoc ha donat més detalls sobre les mesures que inclourà. Segons la cap de l'executiu comunitari, aquest ha estat "l'estiu de la veritat" després que s'hagin cremat més de 600.000 hectàrees arreu del bloc comunitari i s'hagin perdut uns 12 milions de tones de cultius.

"Aquests han estat els mesos d'estiu més calorosos mai registrats, però probablement també seran els més frescos dels anys que estan per venir. La ciència és clara. Europa s'està escalfant a un ritme que duplica la mitjana mundial".

Von der Leyen també ha recordat que la Comissió Europea presentarà el pròxim mes un nou marc de resiliència climàtica que identificarà els 100 territoris "més vulnerables" d'Europa i que servirà per avaluar els riscos a què estan exposades aquestes zones.

Text de Gerard Escaich Folch