De 'West Side Story' a Lorca, passant pel jazz i els boscos del Montseny: què fer aquesta setmana a Barcelona - Diari de Barcelona
SET DE CULTURA
De 'West Side Story' a Lorca, passant pel jazz i els boscos del Montseny: què fer aquesta setmana a Barcelona
Literatura contra el silenci, art que qüestiona la realitat i el cinema com a espai de diàleg: set propostes per submergir-se en la cultura aquesta setmana
Setembre ja no és només el mes de la tornada. També és aquell moment en què la ciutat recupera les sales, les galeries i els escenaris i torna a omplir l’agenda de propostes culturals. Aquesta setmana, el recorregut passa per la violència convertida en literatura, l’art contemporani que qüestiona la matèria i la imaginació, Lorca revisitat des dels ulls de Poncia i el jazz que torna a prendre la plaça de la Vila de Gràcia. També hi ha cinema: una història d’iniciació als boscos del Montseny i un cicle que proposa mirar les migracions a través de la gran pantalla.
Un llibre per entrar en la nit més fosca
Quan Nathacha Appanah va conèixer la notícia de l’assassinat de Chahinez Daoud, cremada viva pel seu marit prop de Bordeus, va recordar dues més, que li tocaven de ben a prop. La primera, la de la seva cosina Emma, assassinada pel seu marit a l’illa Maurici l’any 2000. La segona, la seva pròpia experiència: els anys en què va quedar atrapada en una relació marcada per la dominació, l’aïllament i la violència.
A La nit al cor, Appanah entrellaça aquestes tres històries per endinsar-se en el laberint de la violència masclista i els feminicidis. Un relat personal i literari sobre el moment en què allò que havia de ser amor es transforma en una nit de la qual costa sortir.
Karim Rosa: Lucía C. Pino entre la matèria i el fragment
El Barcelona Gallery Weekend porta aquests dies noves exposicions a la ciutat. Una de les propostes és Karim Rosa, la primera exposició individual de Lucía C. Pino a la galeria Prats Nogueras Blanchard. La mostra presenta un conjunt de peces que estableixen un diàleg entre imatge i escultura i exploren les tensions entre materialitat, memòria, fragment i composició.
Pino treballa especialment amb materials i procediments vinculats al tèxtil i al metall, sota criteris de sostenibilitat i circularitat. Però també incorpora arxius i altres materials per construir un terreny on les formes encara no estan definitivament tancades. Una exposició que proposa mirar les coses abans que acabin d’adoptar una forma definitiva i preguntar-se quines noves maneres de pensar, i de viure, poden aparèixer en aquest espai obert.
Les coses com són... o com encara poden arribar a ser
I el 18 de setembre s’inaugura Les coses com són, una exposició de la Fundació Úniques que reuneix nou projectes artístics de diferents generacions. La mostra posa en relació matèria, ficció poètica i imaginació política per qüestionar la manera com ens relacionem amb els objectes i amb el món que ens envolta.
Aquí, la materialitat no apareix com un simple suport passiu de l’activitat humana. Al contrari: es planteja com una força amb capacitat d’actuar, de generar relacions i d’obrir noves formes de percebre la realitat. Entre les obres presents hi ha Tanto fue el cántaro a la fuente…, de Carmen Calvo, cedida per la Fundació Suñol. Una proposta que parteix de les coses tal com són, però que, al mateix temps, convida a imaginar tot allò que encara podrien arribar a ser.
Quan Poncia parla després de la mort d’Adela
Què passa a La casa de Bernarda Alba quan el relat ja s’ha acabat? Aquesta és la pregunta de Poncia, l’espectacle que recupera el personatge de la criada de Bernarda Alba i li dona una nova veu. Interpretada per Lolita Flores, Poncia parla després del suïcidi d’Adela. La casa ha quedat sumida en el silenci, però ella ja no calla. Parla amb les absents, amb Bernarda, amb les filles i amb els fantasmes d’una casa que coneix millor que ningú. A partir dels textos de Federico García Lorca, Luis Luque construeix una peça sobre la culpa, la llibertat, la classe, el sexe i el silenci. La veu d’una criada que sempre havia estat testimoni es converteix, ara, en protagonista. L'obra estarà al Teatre Goya fins al 27 de setembre.
Amb la tardor, torna l’hora del jazz
La plaça de la Vila de Gràcia tornarà a ser un dels epicentres del jazz amb la 36a edició del Festival L’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu. Del 12 de setembre al 17 d’octubre, el festival programarà 17 concerts a Barcelona i en diferents punts de Catalunya, amb un total de 65 músics i músiques de diferents generacions de l’escena jazzística.
Els concerts gratuïts a l’aire lliure continuen sent una de les grans marques del festival, que aquest any també amplia el seu recorregut territorial amb noves sales i espais. Entre les cites de setembre hi haurà l’Anggie Obin Quintet, un concert dedicat al centenari de John Coltrane i les actuacions del Cristopher Pérez Quartet i l’Eva Verde & Danilo Tarso Chrysalis Project.
Una nena, un bosc i una dona que tothom creu que és una bruixa
Al Montseny, la petita Tanit té temps de sobres per recórrer el bosc. La seva mare ha de fer repòs per un embaràs de risc i, mentre busca el seu gos Xuc, la nena coneix la Perona, una anciana que viu sola al bosc i que els habitants de la zona consideren una bruixa. Però la trobada obrirà per a Tanit un món nou. La nena començarà a descobrir els secrets del bosc mentre la salut de Perona empitjora i, a casa, la mort de la germana que esperaven obligarà Tanit a créixer abans d’hora.
Tanit és el primer llargmetratge en solitari del director i guionista Pep Garrido, responsable també de projectes com Sin techo i del curt Dol i fa sol. Una història d’iniciació, natura i pèrdua en què el bosc es converteix en un lloc per descobrir el món, però també per començar a entendre la mort.
El cinema com a mirall de les migracions
I per acabar, una proposta que convida a mirar, i després parlar. El CineClub de CaixaForum, dins del cicle Temps de Cinema, dedica la seva nova edició a les migracions. La proposta parteix de tres pel·lícules que aborden el tema des de perspectives diferents i vol convertir cada sessió en alguna cosa més que una projecció. Abans de cada film, una persona experta ofereix les claus per contextualitzar-lo i, després, s’obre un espai de conversa amb el públic.
La primera cita serà el 17 de setembre amb West Side Story. Després arribaran El 47, Minari. Historia de mi familia i una sessió final de curtmetratges. Una manera de recordar que el cinema, de vegades, és també un mirall: un lloc on veure històries d’altres persones per acabar parlant una mica més de nosaltres mateixos.
