La Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN, per les sigles en anglès) ha reclamat que els algoritmes de les xarxes socials no "excloguin" el contingut compartit en llengües minoritzades, com el català, l'euskera i el gallec. En l'informe sobre l'ús dels joves de llengües minoritzades a les xarxes socials, ELEN destaca que els algoritmes treballen en contra de les que estan en perill i les autòctones, quan "podrien treballar per promoure-les". Així, des del centre han reivindicat la importància que els creadors de contingut publiquin material en la seva llengua materna perquè la normalitza i crea models a seguir. El ponent Davyth Hicks ha dit que cal desenvolupar un espai digital perquè les llengües "puguin prosperar".

L'informe destaca que les xarxes socials han creat unes "oportunitats sense precedents" per a l'expressió lingüística, la construcció de les comunitats, la preservació cultural i la "revitalització" de la llengua. En aquest sentit, subratlla el paper "central" dels joves en la transformació digital per ser la població més activa a les xarxes socials.

ELEN, a través del projecte Fosterlang —finançat per la Comissió Europea—, ha estudiat com es tradueix a la realitat el material compartit per desenes de creadors de continguts europeus en català, euskera, gallec, irlandès, aragonès i gal·lès, entre d'altres. En l'informe, Hicks ha assenyalat "l'impacte" de les comunitats lingüístiques digitals creades pels joves en l'ús de les llengües fora d'internet.

A més, ha defensat que cal "garantir" que els algoritmes treballin per connectar els parlants d'una llengua amb el contingut d'altres usuaris que es comuniquen amb el seu idioma i així "ajudar a crear i mantenir" unes comunitats lingüístiques a internet. Així, creu que més inversions en l'enginyeria dels algoritmes podria "de manera significativa" millorar la visibilitat digital de les llengües minoritzades.

També, però, des d'ELEN han ressaltat que les tecnologies emergents, com la traducció a través de la intel·ligència artificial, el reconeixement de veu, i les plataformes amb un contingut audiovisual curt estan "redefinint" el paisatge digital. En el cas del català, han posat l'èmfasi en la campanya a TikTok #estiktokat, on el contingut compartit acumula més de 510 milions de visualitzacions.

De fet, des de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística han posat Instagram, TikTok i YouTube com plataformes audiovisuals exemplars per poder compartir material en català o altres llengües minoritzades. Però també parlen dels pòdcasts perquè "ofereixen" als joves l'oportunitat d'utilitzar el seu idioma en qualsevol moment del dia i aprendre sobre una gran varietat de temàtiques.

Tot i això, l'estudi subratlla que la presència en línia de les llengües minoritzades continua tenint diferents reptes, relacionats entre d'altres, en la disponibilitat de recursos i les característiques de les plataformes.

Tanmateix, des d'ELEN han detallat que per la normalització de les llengües "no és necessari" publicar contingut específicament sobre la llengua en qüestió, com pot ser el català, sinó que és més positiu compartir vídeos sobre música, esports, videojocs, compres, gastronomia, humor o qualsevol altra temàtica, però utilitzant la llengua minoritzada. Aquestes pràctiques "són molt més importants de cara a treballar per la normalització, com també expandir les àrees d'ús i incorporar-la de manera més natural al món digital i al dia a dia", llegeix l'informe.

Per la seva banda, l'altra ponent de l'informe i creadora de contingut, Blanca Trull, ha dit que encara que les llengües, les comunitats i els contexts personals "són molt diferents", tots comparteixen els reptes i també un objectiu: "Crear espais on les nostres llengües es puguin utilitzar, veure i escoltar habitualment a internet".