Operación Triunfo (OT) ha rebut diverses crítiques a través de les xarxes socials per mostrar una imatge porn fake d'un dels seus concursants. El programa va emetre el passat dijous a YouTube una entrevista amb l'Omar, el darrer participant eliminat, on li van mostrar diferents mems sobre ell que s'han viralitzat durant el seu temps a l'acadèmia. Un d'ells era la creació, a través de la intel·ligència artificial, d'una imatge falsa on ell sortia nu al programa. 

En el vídeo del programa on es veu la reacció de l'exconcursant, el fet queda com un succés anecdòtic i, fins i tot, graciós. L'Omar riu nerviosament i acaba fent un comentari en to de broma, fet que contribueix a banalitzar el succés.

Sònia Ricondo, advocada especialitzada en violències de gènere, considera que OT hauria d'haver actuat d'una altra manera: “Té connotacions greus sent una persona que estava aïllada i que no ha pogut veure els mitjans, gravar en directe la seva reacció és espectacularitzar una violència sexual; s'hauria d'haver informat la víctima del que estava passant i donar-li totes les eines d'assessorament jurídic previ i també psicològic, si ell cregués que li és necessari”, opina l'advocada. 

La creació i la difusió d'aquest tipus d'imatges són considerats delictes de violència sexual digital, que s'han ampliat des de la popularització de la intel·ligència artificial. “Fins ara quasi sempre ens trobàvem casos de difusió d'imatges íntimes o inclús de la captació i després publicació d'imatges, però no ens trobàvem amb aquesta mutació, perquè és una creació, ja no és una imatge pura”, explica Ricondo.

L'advocada aclareix que, tot i això, amb la Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual, coneguda com la Llei del només sí és sí, s'han reforçat els delictes contra la violència sexual digital i aquestes noves pràctiques “poden tenir encaix en els delictes contra la intimitat”.

El Codi Penal sanciona tant la creació o la captació d'aquestes imatges com la seva difusió, fet pel qual es podrien demanar responsabilitats a OT per la retransmissió massiva de les imatges. Tot i que el Codi Penal no diferencia entre l'abast d'una difusió d'aquest tipus d'imatges, Ricondo troba que, a l'hora de valorar la pena, s'hauria de tenir en compte. Això sí, l'advocada assenyala que en aquest tipus de delictes, “si no denuncia la persona perjudicada, no pot denunciar-ho ningú altre”.  

La violència sexual en els homes, encara banalitzada

Els casos de violència sexual dirigida a homes poden quedar en segon pla, a causa d'una actitud de naturalitat per part de la societat. “Estadísticament, l'objectiu diana de la violència sexual són les dones i hi ha més campanya en aquest sentit, els homes sembla que s'ho prenen més amb humor; és un pensament que pot tenir part de la societat i que probablement també ho pot tenir algun jutge en un hipotètic procediment judicial”, reflexiona Ricondo. 

L'advocada reconeix que la reacció de l'Omar podria ser un motiu de retret en un procediment judicial, però assegura que “el delicte existeix igual hagi reaccionat així o no”. “Podria ser una pregunta que sortís en un procediment judicial, però no crec que li restés importància a la condemna”, opina. 

Segons Ricondo, la justícia va per darrere de la societat i creu que, en aquest sentit, “s'ha de posar les piles”. “El que més em preocupa és l'impacte tan greu que hi ha a nivell psicològic, l'impacte que es viralitzi o, inclús, no cal que es viralitzi, que una imatge teva sigui enviada, només pel teu entorn és molt greu i el jutjat encara no és gaire conscient d'això”, reivindica.

L'advocada recomana demanar assessorament psicològic a banda del jurídic en aquestes situacions i explica que, el més important és intentar capturar el més ràpid possible aquesta imatge i per on s'ha difós, per evitar que el creador la pugui esborrar abans de denunciar-ho.