Les xarxes socials, una prioritat dels partits en la cursa pel 29-N - Diari de Barcelona
Pedro Sánchez i Santiago Abascal són els líders amb més seguidors a les xarxes socials, mentre que Vox i Podemos encapçalen el rànquing de partits. El líder socialista n’acumula 6,7 milions entre Instagram, TikTok i X, seguit del dirigent de Vox, amb 3,8 milions. Els d’extrema dreta sumen gairebé 3 milions de seguidors, per davant de Podemos, amb 2,2 milions. Diversos experts destaquen a l’ACN que els partits han convertit les xarxes en un “canal prioritari” i ja hi dediquen “temps i recursos” per produir continguts específics per a cada plataforma. Creuen que aquests seran els primers comicis en què els candidats hauran aconseguit “adaptar” la seva imatge i missatges als codis de les xarxes, amb Sánchez i Gabriel Rufián com a exemples.
En nombre de seguidors totals a les tres principals xarxes socials (X, Instagram i TikTok), Vox domina amb gairebé 3 milions de seguidors, el doble que el PSOE, que en té 1,44 milions, i 2,5 vegades més que el PP, que n’acumula 1,21 milions. Podemos és el partit que més s’acosta a Vox, amb 2,2 milions de seguidors. ERC és el cinquè partit amb més seguidors, però a una distància considerable dels principals: en té 472.000, per davant de Junts, amb 180.000. El Front Ampli, amb els nous perfils creats arran de la seva unió de cara al 29-N, n’aconsegueix 134.000. Els comptes antics de Sumar, per la seva banda, encara acumulen gairebé mig milió de seguidors.
Les dades també mostren que cada partit té una xarxa social de referència diferent. Podemos, el PP i el PSOE depenen principalment d’X, la plataforma on concentren més seguidors. El 71 % dels seguidors del PP provenen d’aquesta xarxa, un percentatge que és del 63 % en el cas de Podemos i del 61 % en el del PSOE. Vox presenta el patró invers, amb més pes d’Instagram (40 % del total) i TikTok (37 %). A TikTok, per exemple, té deu vegades més seguidors que el PP.
La dependència d’X és comuna a la majoria de partits, sobretot als que tenen més trajectòria. ERC i Junts també concentren majoritàriament els seus seguidors en aquesta plataforma, amb un 73 % i un 67 %, respectivament. Tot i això, Junts destaca per tenir un 29 % dels seguidors a Instagram, una proporció significativament superior a la de la resta de partits amb dependència d’X. També destaca el cas del Front Ampli, amb un 85 % dels seguidors provinents d’Instagram.
Pel que fa als líders, Sánchez és el més popular amb diferència, amb 6,7 milions de seguidors totals, seguit d’Abascal, amb 3,8 milions. Gabriel Rufián s’acosta als 3 milions i Irene Montero en té 2,6. En aquest cas, la dependència d’X no és tan acusada com en els perfils oficials dels partits. De fet, dels quatre principals líders a les xarxes, Sánchez és qui més depèn d’X, on concentra el 46 % dels seus seguidors. Abascal predomina a Instagram, amb un 42 % del total dels seus seguidors, mentre que Rufián i Montero presenten xifres similars a les tres plataformes.
A més distància se situen Ada Colau, que supera lleugerament el milió de seguidors, i Feijóo, que es queda en uns 600.000. De fet, el líder popular és l’únic que té menys seguidors que el seu propi partit (aproximadament la meitat), mentre que la resta els igualen o els superen. Per exemple, Sánchez té gairebé cinc vegades més seguidors que el PSOE.
TikTok, l’última xarxa a arribar a la política
TikTok és la xarxa social a la qual els polítics s’han incorporat més tard, amb apostes diferents i estratègies i formats més “innovadors”. La més veterana entre els perfils analitzats és Míriam Nogueras, que va començar a fer-la servir activament el febrer del 2021, tot i que havia obert el compte anteriorment. Aquell mateix any s’hi van incorporar Rufián i Montero, mentre que Abascal i Colau ho van fer l’any següent. Sánchez i Feijóo són els que van obrir el compte més tard, el setembre del 2025, amb només dos dies de diferència.
En poc més d’un any, Sánchez s’ha convertit en el polític amb més seguidors a la plataforma, amb 1,3 milions. Ha publicat 163 vídeos, que acumulen una mitjana d’1,3 milions de visualitzacions cadascun, la xifra més alta entre els líders analitzats. Amb un temps d’activitat pràcticament idèntic, el compte de Feijóo ha publicat un nombre de vídeos similar, 144, però només ha aconseguit reunir 57.000 seguidors.
Abascal és, amb diferència, el polític que més ha publicat a TikTok: acumula 1.900 vídeos des que va obrir el compte, que li han permès reunir 1,2 milions de seguidors. Rufián, el tercer líder amb més seguidors a la plataforma, en té 883.000 i ha publicat 447 vídeos. En canvi, Irene Montero n’ha publicat gairebé el doble, amb un període d’activitat similar, i ha aconseguit reunir uns 800.000 seguidors.
Una altra dada interessant és la taxa d’interacció, que permet mesurar fins a quin punt el públic connecta amb els continguts que publiquen els polítics. Les diferències d’abast entre candidats no impliquen necessàriament que els perfils amb menys seguidors tinguin una audiència menys activa o interessada en les seves publicacions. De fet, Sánchez, Abascal, Montero, Rufián i Feijóo presenten xifres de seguidors i visualitzacions molt dispars, però tenen una taxa d’interacció pràcticament idèntica, d’entre el 9,3 % i el 10,2 %. Nogueras i Colau són les que registren els percentatges més baixos en aquest indicador, amb un 3,3 % i un 5,7 %, respectivament.
Les xarxes han “girat la roda” dels mitjans
Els experts i analistes de comunicació política i xarxes socials celebren l’evolució que han fet els polítics a les xarxes socials en els últims anys, fins a arribar a aquests comicis del 29-N. Xavier Tomàs, consultor de comunicació política i xarxes socials, assegura que la majoria de polítics “comencen a ser conscients” que han de dedicar temps i diners del seu dia a dia a produir continguts “pensats amb un llenguatge i un format” propis de les xarxes, i creu que és el primer cop que la majoria de partits han fet aquest “canvi de xip”.
La investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Mariola Tàrrega destaca d’aquests comicis que és la “primera vegada” que els candidats saben adaptar la seva imatge al “llenguatge de les xarxes”. Tàrrega explica que s’ha “girat la roda” i que ara el contingut de les xarxes és més important, en alguns casos, que el que es genera a través dels mitjans tradicionals. “Ara es crea contingut original per a les xarxes que ja no és un refregit del que publiquen els mitjans, i moltes vegades és el que genera la notícia”, explica. Com a exemple, cita la negativa de Vox a assistir al pòdcast de Jordi Wild, que ha acabat omplint titulars i tertúlies als mitjans tradicionals.
Reinald Besalú, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), atribueix aquest canvi a la gran audiència que aquests nous canals generen i al fet que molts dels seus usuaris estan “despolititzats”, de manera que esdevenen una “via alternativa” per captar-ne l’atenció. També ho atribueix al fet que les xarxes socials permeten als polítics arribar directament a la ciutadania i tenir el “control absolut” del seu missatge, sense haver-se d’exposar a les preguntes dels periodistes.
Una cara genera més interès que un logotip
Els tres experts coincideixen a assenyalar que és habitual que els candidats acumulin molts més seguidors a les xarxes socials que les formacions polítiques que representen. “És més agradable seguir una cara que un logotip”, defensa Tomàs, que considera que seguir un polític no implica necessàriament estar-hi a favor, mentre que seguir un partit sí que pot transmetre aquesta impressió. L’expert defensa que els candidats que es mostren en “situacions quotidianes”, com ara a casa, al gimnàs o a l’autobús, provoquen un “efecte mirall” en l’audiència i els permeten trencar amb el “rebuig” que poden generar en un àmbit més institucional.
Tàrrega afegeix que els perfils dels partits s’adrecen “clarament” als seus simpatitzants, amb moltes imatges de mítings i del seu públic, i estan orientats a “seguir motivant” els seus militants. En canvi, és als perfils dels líders on s’adrecen a un electorat més general i on poden “explotar les parts del seu caràcter”. Per això, és més fàcil que aconsegueixin un abast més ampli.
La investigadora considera que, tant en els perfils dels líders com en els dels partits, és sobretot a Instagram on es crea comunitat, mentre que X serveix com a xarxa d’interacció amb veus de “certa representativitat social” i TikTok és l’espai on es busca la viralitat. En aquest sentit, Tàrrega afirma que TikTok és un “gran misteri”, per la impossibilitat de saber quin contingut es fa viral i per què. Tot i això, creu que hi ha un públic amb participacions “esporàdiques” i motivacions polítiques “puntuals”.
Sánchez i Rufián, exemples d’adaptació
Besalú creu que l’estratègia de comunicació de la majoria de candidats “emula” la dels Estats Units, amb l’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, com a referent. “Aquí encara costa trobar candidats d’aquest nivell, però acabarà arribant”, explica. Tot i això, alerta del perill de “copiar” Mamdani si el candidat “no se sent còmode”, ja que el públic ho pot percebre com a “impostat”.
¡Que vivan las madres que nos parieron! pic.twitter.com/lCiNkgk42u
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) November 15, 2026
L’expert destaca l’exemple de Sánchez com un candidat que “ha anat treballant” durant mesos la seva estratègia i que ha acabat aconseguint un posicionament “interessant” a les xarxes. Tàrrega també considera que el líder del PSOE ha sabut traslladar “el seu carisma” a les xarxes amb “un toc d’humor”. Creu que una de les claus de l’èxit de Sánchez també ha estat publicar “pocs vídeos i ben distribuïts”, per no saturar l’usuari i aconseguir que, quan es publiquin, es facin virals, una estratègia que ajuda a explicar l’elevada mitjana de visualitzacions per vídeo a TikTok.
Els dos investigadors també mencionen el cas de Rufián, que ho ha fet “bastant bé”, segons Besalú, que defensa que el republicà té “la cultura visual dels mems” incorporada. En aquest mateix sentit, Tàrrega considera que el republicà “s’adapta molt bé a les xarxes” i que ha extret “part d’aquest llenguatge” i l’ha introduït al Congrés. La investigadora també creu que Feijóo és el candidat que “té més difícil” adaptar-se al llenguatge digital.






