Xavier Torrens Llambrich és professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i codirector del màster en Polítiques de Seguretat Global: Prevenció de l’Extremisme Violent, del màster en Polítiques Públiques d’Igualtat i Drets Socials, i del màster en Polítiques Públiques Urbanes i Dret a la Ciutat.

Acaba de publicar el llibre Salvar Catalunya, la gestació del nacionalpopulisme català, on fa un retrat de primera mà de Sílvia Orriols com a dona i mare, però també com a alcaldessa i diputada. Ripoll, epicentre d’Aliança Catalana (AC), és a on es va forjar el discurs i el lideratge d’Orriols, el qual Torrens analitza i retrata al llibre.

En aquesta entrevista amb el Diari de Barcelona comparteix la seva visió sobre AC, el primer partit nacionalpopulista català que té l’alcaldia d’una capital comarcal catalana i que entra al Parlament de Catalunya. Torrens també aportarà idees sobre si el naixement del partit és vertiginós, si té sostre polític o si, des del punt de vista de la Ciència Política, és el mateix el concepte d’extrema dreta que el de nacionalpopulisme.

Per què empreu el terme “nacionalpopulisme” i no el terme popular "extrema dreta" per referir-vos a Aliança Catalana?
Perquè captura millor la combinació entre ultranacionalisme i populisme present en la ideologia d’Aliança Catalana, una formació que, tot i pertànyer a la família de la nova extrema dreta, es diferencia dels moviments clàssics d’extrema dreta o feixisme tradicional. Com deia el politòleg francès Pierre-André Taguieff, el terme evita associacions incorrectes amb nacionalsocialisme i subratlla el fet que ideologies com la que encarna Aliança no necessàriament utilitzen la violència política com a base del seu discurs.

Creieu que s’ha de poder parlar del tema i estudiar-lo?
Absolutament. Entendre el nacionalpopulisme a Catalunya requereix un estudi rigorós i científic que ofereixi una visió objectiva del fenomen. Amagant o invisibilitzant l’estudi d’aquestes ideologies, els mitjans contribueixen a la seva expansió per canals alternatius, com les xarxes socials o WhatsApp en el cas de les municipals de Ripoll. La tasca del periodisme és exposar els fets, independentment de la incomoditat que puguin generar.

Per tant, què s’ha de fer amb el cordó sanitari?
Primer de tot val a dir que els polítics que realment volen fer el cordó sanitari a Catalunya l'estan fent molt malament, perquè la primera pauta d'un cordó sanitari és no fer la confrontació dialèctica amb un líder nacionalpopulista. Ja que el polític que ho faci, del color polític que sigui, perd perquè la mera confrontació política porta a la polarització, que és una de les gasolines que té un partit d'aquestes característiques. Per tant, aquí ja hi ha hagut un problema estructural, a més de substancial, que és que líders polítics i partits polítics que diuen que calia fer un cordó sanitari han incomplert el primer manament d'un cordó sanitari. Aquí això passa amb Orriols, però a França amb Marine Le Pen, a Itàlia amb Giorgia Meloni i a Alemanya amb Alice Weidel.

Si en les eleccions autonòmiques d’aquest any Aliança Catalana hagués tingut més temps, hauria aconseguit millors resultats?
Sí, probablement. Durant l’última setmana de la campanya, l’activitat d’Aliança Catalana a les xarxes va decaure, cosa que crec que va afectar a la seva visibilitat. Amb més temps i una campanya ben gestionada, especialment a les grans ciutats, haurien pogut augmentar el nombre de diputats i obtenir un grup parlamentari propi. El principal problema ha estat la desorganització interna.

Al llibre expliques que vas viure la nit electoral del 12M al costat d’Orriols. Quin resultat s’esperava treure l’alcaldessa de Ripoll?
Una cosa que em va sobtar molt en aquell moment és que Orriols estava preocupada pel suport a Ripoll, més que pel resultat global. La seva sorpresa va ser positiva en veure que el nombre de votants al municipi seguia augmentant respecte a les eleccions municipals de l’any passat. A escala de Parlament, si bé esperava representació a Barcelona i a Lleida, no tenia la certesa d’aconseguir un escó a Girona per la dificultat de ser un partit petit en una circumscripció on es reparteixen tan pocs escons, però al final ho va aconseguir.

"La primera pauta d'un cordó sanitari és no fer la confrontació dialèctica amb un líder nacionalpopulista"

El fenomen Orriols és més fort a la Catalunya interior que a l’Àrea Metropolitana per diferències de context en l'àmbit social?
Efectivament, Aliança Catalana té més força a les comarques gironines, lleidatanes, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre, on el catalanisme està més arrelat. En aquestes zones, el perfil de votant d'Orriols és, per defecte, catalanista i sovint prové de l'antiga base de Junts, fet que afavoreix el seu creixement en aquest context en contrast amb l'àrea metropolitana.

Els atemptats de les Rambles han accelerat l’arribada d’Aliança al Parlament? Era qüestió de temps?
No crec que els atemptats de les Rambles hagin estat el factor clau per accelerar l'ascens d'Aliança al Parlament. El 2019, la candidatura d'Orriols a Ripoll va rebre pocs vots i no es va veure un impacte directe de l'atemptat. Ha estat el discurs que ella ha construït al voltant dels fets el qual ha guanyat força i ha atret votants, ja que durant quatre anys va ser l'únic discurs sobre l'atemptat a la zona. El fenomen respon a una realitat més complexa, amb un fons de vot contrari a la immigració ja existent, hi havia hagut un regidor de Plataforma per Catalunya a Ripoll el 2011. Al llibre parlo de la trilogia de Ripoll: bressol de Catalunya, origen de l’atemptat del 17A i l’epicentre d’Aliança Catalana.

És essencial el factor del "Bressol de Catalunya" per Aliança Catalana?
El factor del "Bressol de Catalunya" a Ripoll és important emocionalment per a molts votants, ja que apel·la a un passat gloriós català, però també hi ha una reacció forta a la immigració, sobretot en contextos relacionats amb l'atemptat de 2017. Aquesta combinació emocional i de rebuig a la immigració dona força a Aliança. És, doncs, una multicausalitat: un discurs populista que vincula un gloriós passat, decadència present i promeses de futur per a una Catalunya "salvada".

Si Aliança s’hagués gestat en una altra ciutat catalana, seria menys potent a escala emocional des del catalanisme polític?
A Ripoll, el "Bressol de Catalunya" és un element únic que permet a Orriols construir un discurs més arrelat en el sentiment catalanista. Si Aliança hagués nascut en un altre lloc, hauria necessitat una altra narrativa. La ubicació a Ripoll ha permès a Aliança reforçar-se en la retòrica nacionalpopulista vinculant-se amb símbols històrics i culturals del catalanisme.

"El perfil de votant d'Orriols és catalanista i sovint prové de l'antiga base de Junts, fet que afavoreix el seu creixement a la Catalunya interior"

Al llibre feu un símil amb el percentatge que va treure Giorgia Meloni la primera vegada (3,7%) abans de ser primera ministra italiana. Creieu que al context català aquest fenomen italià és equiparable?
Tot i que la pujada de Meloni a Itàlia pot inspirar comparacions, el context català és lleugerament diferent. Aliança ha crescut amb un discurs molt específic sobre la immigració i la identitat catalana, però amb un perfil molt reduït al Parlament i amb una influència que encara s'ha de demostrar. Tot i així, el paral·lel serveix per veure com un discurs populista pot atreure votants nous i desafectats en temps de crisi identitària.

Comenteu que si Orriols (per la situació que sigui), plega, Aliança s’esfondrarà. Aliança podria promocionar un nou líder o el partit està rotundament lligat a la persona d’Orriols?
Aliança Catalana està molt lligada a la figura d'Orriols, especialment per la seva capacitat de lideratge i el seu discurs contundent. Ella ha adaptat el partit als estatuts per ser alcaldessa i diputada alhora, una situació que els seus votants accepten malgrat les incongruències. En un partit nacionalpopulista, la figura del líder és crucial i és poc probable que un altre líder tingui el mateix efecte.

Creieu que el principal partit perjudicat per Orriols a les pròximes municipals serà Junts a l’hora d’establir majories, pel fet que governa en moltes viles i ciutats mitjanes de Catalunya?
Sí, en gran manera. Junts és el partit més afectat per la irrupció d'Aliança, ja que comparteix una part important del vot independentista conservador que Aliança ara recull. Això ja es va veure a Ripoll, on Junts a les últimes municipals va perdre molts vots. En municipis similars, especialment aquells amb més població jove i abstencionista, el creixement d'Aliança pot alterar significativament l'equilibri de forces en detriment de Junts. Hem de tenir en compte que a les últimes eleccions catalanes Aliança va treure 118.302 vots. N’agafa 62.020 de Junts, 14.295 vots que venien de ser nuls i blancs, 12.271 de l’abstenció, 11.209 d’ERC, 5.067 que eren votants nous, 4.144 vots venien del FNC, 3.788 venien de la CUP, 3.024 del PDeCat, 428 de Primàries, 419 de Vox i 1.637 eren provinents d’altres candidatures.

"En un partit nacionalpopulista, la figura del líder és crucial i és poc probable que un altre líder tingui el mateix efecte"

Orriols ha explicat alguna vegada que ha viatjat poc fora de la seva comarca. Creus que això ha influït en la seva visió política?
Jo pensava, en els meus anys d'estudiant, que llegir i viatjar et feia tenir una ment més oberta, però no necessàriament és així. Orriols, de fet, no ha viatjat gaire, només un cop a Itàlia, i tenia el desig de conèixer les Balears, però no hi ha anat. Tot i els seus estudis en biblioteconomia, té una visió restrictiva de veure la catalanitat, que ja li ve de jove. La seva visió és molt excloent i radicalment identitària, que dona per catalans només aquells que s'ajusten a certs criteris, com parlar només en català. Això s'ha mantingut des de la seva adolescència i s'ha anat consolidant, fent-ne un catalanisme identitari més intransigent que el d'altres partits.

Es pot dir que el discurs d’Orriols és el primer catalanisme parlamentari que exclou part de la població catalana?
Sí, Orriols trenca amb la idea general que tots els vuit milions d'habitants de Catalunya són catalans. Per a ella, només ho són els que compleixen certs criteris, com parlar català i defensar un estat català. És un catalanisme identitari que planteja que no tothom que viu a Catalunya és català, una novetat dins el moviment que els mitjans de comunicació hauran de tenir en compte.