El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha situat la cohesió social al centre del projecte independentista durant l’acte polític de la Diada celebrat aquest divendres al passeig de Lluís Companys. Davant d’unes 600 persones, Antich ha defensat una Catalunya inclusiva i diversa, ha carregat contra l’auge de l’extrema dreta i ha reiterat que l’autodeterminació és l’única via per resoldre el conflicte polític amb l’Estat. L’acte, que ha inclòs la lectura d’un manifest conjunt dels Països Catalans, ha acabat amb Els Segadors i crits d’"independència".

Un front cívic davant l’extrema dreta

Antich ha advertit que Catalunya es troba en una "cruïlla decisiva" i ha fet una crida a reforçar la cohesió social davant els discursos que alimenten la divisió. "Sense cohesió social no hi pot haver independència", ha afirmat el president d’Òmnium Cultural, que ha remarcat que "no hi ha res menys català que expulsar de la catalanitat una part del país".

El dirigent de l’entitat ha demanat "deixar de normalitzar" aquells que "alimenten la fractura social, pretenen retallar drets i llibertats i mobilitzen la por per transformar el malestar en odi". Antich els ha definit com a "aprenents de bruixot" i ha alertat que l’independentisme no pot tenir por d’aquests nous actors ni deixar que imposin el seu marc polític.

Com a resposta, ha proposat articular un "front cívic ampli, majoritari i radicalment democràtic" que recuperi els grans consensos del catalanisme, el sobiranisme i l’independentisme. Una aliança que, segons ha defensat, ha de permetre avançar en la protecció dels drets i les llibertats, la justícia social i la sobirania nacional.

Una Catalunya inclusiva i diversa

Bona part del discurs ha girat al voltant del model de país que defensa Òmnium. Antich ha reivindicat una Catalunya que converteixi la diversitat en una font de riquesa i que construeixi una majoria social plural, sense diferències en funció de l’origen de cadascú.

"Els nouvinguts són benvinguts, són nous catalans", ha proclamat, abans d’apostar per la idea d’"un sol poble, unit en la diversitat". El president d’Òmnium ha subratllat que la construcció nacional no pot deixar ningú enrere i que tant la llengua catalana com l’escola han de continuar actuant com a eines de cohesió i d’igualtat d’oportunitats.

Antich també ha defensat que el catalanisme i l’independentisme han d’aspirar a representar aquesta majoria social diversa. En aquest sentit, ha reclamat abandonar el "catastrofisme permanent" i passar de la reacció davant les amenaces a la construcció d’un projecte polític compartit.

L’autodeterminació, més enllà de l’amnistia

En l’eix nacional, ha afirmat que "l’estat espanyol no és la solució, sinó part del problema". "Per això volem sortir-ne". Antich ha reiterat l’aposta de l’entitat perquè Catalunya esdevingui un estat propi, però ha insistit que per assolir aquest objectiu cal reconstruir una majoria social àmplia i transversal.

També ha diferenciat entre els efectes de l’amnistia i la resolució del conflicte polític. Segons Antich, l’aplicació completa de la llei ha de resoldre, "amb moltíssim retard", la repressió política, policial i judicial, però no representa el final del camí. "Només l’autodeterminació permetrà solucionar democràticament el conflicte polític" entre Catalunya i Espanya, ha sentenciat.

Una llengua que agermana els Països Catalans

Abans de la intervenció d’Antich, representants dels diferents territoris dels Països Catalans i del Correllengua han llegit un manifest conjunt sota una mateixa idea: "De Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Una llengua ens agermana". El text recorda que més de 10 milions de persones parlen català amb accents diversos i reclama que els territoris de parla catalana tornin a actuar coordinadament.

El manifest denuncia els intents dels estats espanyol, francès i italià de convertir aquesta identitat compartida en "un reducte folklòric", minoritzar la llengua i dividir els Països Catalans com a nació. Davant d’aquest escenari, les entitats reivindiquen iniciatives conjuntes com el suport a les escoles de la Bressola, la solidaritat amb la cultura valenciana després de la riuada o el Correllengua Agermanat, que enguany ha unit Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer.

El document també reclama reforçar la promoció del català a la Franja, l’Alguer i Catalunya Nord, donar suport a les famílies que volen escolaritzar plenament els fills en català i mobilitzar-se davant una eventual sentència del Tribunal Constitucional contrària al model lingüístic de l’escola catalana.

Les entitats signants —Acció Cultural del País Valencià, Correllengua Agermanat, Cultura Activa, Obra Cultural Balear, Òmnium Catalunya Nord, Òmnium Cultural i Òmnium l’Alguer— rebutgen, alhora, respondre a les amenaces amb "replegament identitar"», discursos d’odi o retallades de drets. En comptes d’això, el manifest aposta per "sumar, sumar i sumar" i respondre amb "més organització, més llengua, més cultura i més drets".

El preludi de les manifestacions de la tarda

L’acte polític, amenitzat per la música d’Anna Andreu, s’ha tancat amb la interpretació d’Els Segadors i crits d’"independència" entre els assistents. La cita ha servit com a preludi de les manifestacions independentistes convocades aquesta tarda a Barcelona, Girona i Amposta sota el lema Hi soc. Hi som. Pel present i pel futur: independència.

Les mobilitzacions estan impulsades conjuntament per l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN. A Barcelona, dues columnes sortiran a les 17:14 h des de la Gran Via amb Casanova i des de la Via Laietana amb la plaça de la Catedral, abans de confluir a la plaça de Catalunya. Girona també començarà la marxa a les 17:14 h, mentre que a Amposta les dues columnes es posaran en moviment a les 16 i 16:30 h.