Unes setmanes després de la signatura de l’acord per modificar la Llei de prevenció de riscos laborals (31/1995), la norma afronta ara una etapa decisiva nova: la tramitació al Congrés dels Diputats.

El pacte acordat entre el Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO –però sense el suport de la patronal– pretén actualitzar una normativa aprovada fa més de 30 anys, i que les federacions de treballadors consideren que “no protegeix les persones treballadores dels riscos del segle XXI”.

En conversa amb el Diari de Barcelona, Xavier Borrajo, responsable del Gabinet de Seguretat i Salut Laboral i Medi Ambient de la UGT Serveis Públics de Catalunya, reflexiona sobre la llei vigent i sobre els reptes de seguretat laboral que planteja el context actual.

Quina és la situació de la sinistralitat laboral del país?
Tenim unes dades de sinistralitat cada cop més altes, no precisament mortals en el sector públic, però sobretot en el món de la construcció i en el món industrial, i cada cop van creixent. Diàriament, hi ha una mitjana, dissortadament, de gairebé dos morts a l'estat espanyol. Hi ha una altra dada que a vegades ens passa per alt i de la qual no en parlem gaire, que és una cosa que a nosaltres, com a serveis públics, ens afecta molt: les malalties professionals. Si fem una comparació amb altres països de la Unió Europea, el nivell de notificació de malalties professionals està a anys llum de països com França o Alemanya, països amb models industrials i productius molt similars als nostres. Una de les justificacions i motivacions per demanar una millora de la llei de prevenció de riscos laborals és la infradeclaració de les malalties professionals del nostre Estat.  

Quines són les millores principals que presenta la modificació de la llei de prevenció riscos laborals?  
Per una banda, els serveis de prevenció. Com més preparats estiguin els delegats de prevenció i més instaurada estigui la cultura preventiva, millor podran fer una acció dins de les empreses i tindrem una situació diferent. D’altra banda, la importància de la inspecció de treball com a organisme de control i sanció. També la promoció de determinades polítiques preventives, com les mútues d'accidents de treball i malalties professionals, com a garants perquè hi hagi una bona atenció i un bon seguiment de les condicions de seguretat i salut laboral dels treballadors i les treballadores. Els mecanismes governamentals, els instituts de seguretat i salut laboral, tant l'estatal com els que pugui haver-hi a diferents comunitats autònomes, són vectors clau per implementar una cultura preventiva real.  

Quins aspectes de la norma es volen actualitzar per garantir la seguretat laboral?
Que la llei tingui molts anys no significa que sigui una llei dolenta. Aquesta llei té coses bones i mancances. Una és clarament la manca de perspectiva de gènere. Totes les mesures preventives, equips de protecció individual, valors límit ambientals i aquest tipus de paràmetres que gestionem a l'hora de controlar els nivells d'exposició dels treballadors sempre han tingut un viratge masculí. Això és una cosa que a partir d'aquesta llei en principi hauríem d'anar canviant a poc a poc. Per exemple, les armilles antibales de les policies locals; les dones tenen una morfologia absolutament diferent de la dels homes i el que no es pot fer és adaptar un equip masculí a la morfologia femenina. És una cosa que no entra dins de l'esquema de com haurien de fer-se bé les coses en l'àmbit de prevenció de riscos laborals. 

Quines són les noves maneres de sinistralitat laboral que afecten els joves que s'incorporen ara al mercat laboral?  
El més preocupant en els joves és el tema de la salut mental i els riscos psicosocials. No els hem donat mai la importància que se'ls hauria d'haver donat. A part de la inseguretat contractual en què viuen, hi ha un tema que són les noves tecnologies i els riscos psicosocials que comporta estar tot el dia connectats. A més, hi ha un element que marca el teu ritme de treball, els algoritmes, cosa que no hauria de ser. Estem treballant en la normativa perquè els algoritmes no prenguin decisions i siguin les persones les que validin aquestes decisions. La realitat de l'atenció, la realitat de fer un repartiment o determinades realitats no poden fer pensar-se exclusivament amb algoritmes.

Quines mesures concretes preveu la llei per abordar aquests problemes?
Amb la llei actual, moltes de les coses que s'estan reclamant es podien haver fet ja. El problema és que vivim en un país que si les coses no les deixes negres sobre blanc, sempre hi ha algú que té la capacitat de buscar-li la vista i buscar-li la complicació. Hi ha un vector que és el tema de la protecció del medi ambient; cada cop tenim més situacions així i és un tema a tenir en compte per establir què hem de fer i què no. En aquestes últimes alertes hem tingut la dificultat de dir als nostres companys si havien o no havien d'anar al seu lloc de treball. Ara mateix estem en situacions en què ningú té gaire clar com actuar, perquè són situacions noves, amb qüestions com la intel·ligència artificial, ritmes de treball o les situacions climatològiques adverses.

Després que el Congrés tombés la reducció de la jornada laboral, quines perspectives té a prosperar aquesta modificació de la llei de prevenció riscos laborals?  
Estem millorant la llei de prevenció de riscos laborals, no li veig una visió partidista que justifiqui que els partits que es consideren d'estat o que es consideren seriosos no votin a favor. A més, hi ha una qüestió important: aquesta modificació té el suport dels agents socials. Són massa coses favorables perquè hi hagi algú que es posicioni en contra. Tenim l'esperança que hi ha moltes raons per dir que és un bon moment i que cal fer aquestes millores.