L'assagista Xavier Nueno ha guanyat el premi Anagrama d'Assaig d'enguany amb l'obra 'La revuelta de los copistas'. L'assaig, que arriba aquest dimecres a les llibreries, analitza com les grans empreses tecnològiques s’han apropiat de la memòria col·lectiva i el saber. Aquest treball ha destacat per sobre d'un total de 340 originals, procedents d'una vintena de països. El guardó, que s'atorga cada any, està dotat amb 10.000 euros.

En un vestíbul de l’hotel H10 Art Gallery, envaïts per uns antics quadres de Joan Miró, l’editorial Anagrama ha presentat aquest dimarts una proposta d’allò més actual. Daniel Rico, membre del jurat, ha explicat com enmig d’un món on la intel·ligència artificial sembla que tingui tot el coneixement, Nueno ofereix un trencament amb aquesta premissa i reivindica que "s’ha de recuperar el judici". 

Així doncs, l’assaig presenta un relat en contra de la privatització del coneixement —un bé comú i bàsic— que conduirà cap a la degradació de la cultura. A més a més, exalta el caràcter científic i, alhora, divulgatiu d’un text que aborda de quina manera gestionem la realitat segons l’algoritme, i així reivindicar un coneixement públic: “El coneixement que surt de la IA és coneixement sense judici, deshumanitzat i sense personalitat.” 'La revuelta de los copistas' és un llibre escrit amb tocs d’humor i ironia que porta el lector d'una manera comprensible a un territori desconegut i difícil d’entendre. 

L’autor de 36 anys és doctor en Estudis Visuals i Mitjans per la Universitat de Harvard i professor a Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa). Els seus treballs exploren la història del coneixement en la tradició occidental des d’un punt de vista artístic, polític i tecnològic. El projecte, que ha culminat amb l'assaig premiat, va començar fa més d’una dècada, anys abans de la creació d’empreses com ChatGPT. El seu objectiu era fer una crítica a la gestió de les noves tecnologies: un llibre molt urgent, donat el context actual, però fet amb molta paciència i atenció, segons l’autor.

Nueno posa el focus en com els grans models tecnològics del llenguatge s’alimenten de la memòria col·lectiva i dels arxius per enriquir els seus sistemes. Davant d’aquesta tendència a convertir el saber en un mitjà econòmic, l'assagista barceloní reivindica el paper insubstituïble de les biblioteques físiques i defensa la necessitat d’una regulació que obligui les empreses a fer transparent el seu funcionament. “El coneixement es troba a la part amagada de les biblioteques, no en les intel·ligències artificials.”

Agafant com a punt de partida la idea que el coneixement es perd, desenvolupa el procés que el porta de les biblioteques públiques fins a la privatització. En aquest sentit, assegura que avui en dia estem pagant per un recurs que ja és nostre, que hauria de ser públic: “Si la biblioteca és un arxiu comú, aleshores el que les companyies ens estan revenent és una cosa que ja ens pertany”. En definitiva, el llibre és una reivindicació total de les biblioteques: “Quan busco en una biblioteca hi ha la possibilitat que no trobi els arxius que necessito, per tant, m’he de desplaçar a un lloc concret per poder accedir-hi, això mai ho podrà fer una intel·ligència artificial.”

Amb el brindis de cava final al mateix hotel, Nueno arriba al punt àlgid de la seva investigació: la publicació d’un llibre revelador que rescata un món d’històries invisibles sobre el qual s’ha construït l’imperi de les IA.