Com si d'un viatge en el temps es tractés, diumenge al vespre va semblar un retorn al 2011, quan l'exconseller del govern de Jordi Pujol, Xavier Trias, aconseguia ser el candidat més votat a Barcelona després de 25 anys del PSC empunyant el bastó d’alcalde. Un retorn de l’espectre polític que representa el nucli dur de l’antiga Convergència i Unió, que semblava amagat en un calaix i desgastat i que els seus líders han tornat a fer brillar. 

Amb una gran energia i eufòria, i després d'hores de nervis en què el triple empat entre Trias per Barcelona, el PSC de Jaume Collboni i Ada Colau semblava un resultat plausible, amb un regidor més Xavier Trias sortia per proclamar-se guanyador i futur alcalde de Barcelona. Aquest cop sense por de mostrar de forma clara les seves sigles: Junts (un dels efectes de no estar ja en campanya electoral). 

El líder de la formació, Jordi Turull, va felicitar el candidat i s'enorgullia d'haver conquerit l'Ajuntament de la capital catalana. Tot i l'efervescència de la nit, no estàvem al 2011 sinó al 2023: Trias passava de guanyar amb 15 regidors i 4 de distància respecte la segona formació més votada a fer-ho amb 11 regidors i a només 1 del PSC. 

És en aquest context que podem entendre millor les declaracions de Jaume Collboni afirmant que "el PSC no renuncia a res" i deixant oberta l’opció  a un tripartit que superaria amb 3 regidors la majoria absoluta del ple barceloní. 

Una situació de la que Trias n'era plenament conscient: "Hem d'estendre la mà a la gent del PSC i ERC", no dubtava a declarar, conscient de la dificultat d’intentar un govern en solitari. “Ja ho he fet abans", deia Trias, tot i que mantenir-se al poder sense una majoria estable pot convertir-se en una missió impossible.

Aproximació cap a ERC

En aquest context, podria semblar que el 17 juny reviurem un pacte per investir la segona força com ja va passar el 2019, però el somni de Collboni i Colau d'un tripartit a l'alcaldia de Barcelona s’ha refredat per un doble motiu: la negativa del candidat republicà Ernest Maragall —coneix de primera mà què significa guanyar les eleccions i tenir a tocar l'alcaldia— a formar part d’aquest tripartit local liderat pels socialistes, i l'avançament electoral que va anunciar aquest dilluns Pedro Sánchez.

Una cita electoral que pot incidir de forma directa en la formació de governs municipals i autonòmics arreu d'Espanya i que també afecta a Barcelona, on Trias encara es mostra més segur d'un pacte esporàdic o de llarga durada amb Esquerra Republicana, mentre la possibilitat d'un pacte amb el PSC pràcticament s'esvaeix. 

Una aliança reforçada amb les declaracions del president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui de forma clara ha estès la mà a totes les forces independentistes, i en concret a Junts, per fer front comú als comicis del 23 de juliol. Quina millor forma que començar ara que arreu de Catalunya s'estan pactant les alcaldies?

Així doncs, una conjuntura que suposa una onada d'aire fresc per a la candidatura de Trias per Barcelona i la seva entrada a l'alcaldia, i que ha suposat que pocs dies després dels comicis Trias i Maragall ja estiguin en converses. La següent força en parlar amb el candidat de Junts serà el PSC. Trias ho té clar: “Menys amb Vox, m'asseuré amb tothom per veure la posició de cadascú”. 

Per tant, tot i l'alegria comprensible per la victòria, el camí de Trias per poder empunyar el bastó de l’alcaldia no serà gens fàcil. Més que mai haurà de treure l'esperit convergent del pactisme, per poder tenir, com ja ha dit Trias, "un govern fort, que sigui capaç de prendre decisions i fer que les coses funcionin bé."