Els atacs antisemites han crescut exponencialment en els últims dos anys arran del conflicte entre Israel i Palestina. Així ho indica l’informe anual sobre antisemitisme a Espanya, que l’any 2024 va registrar 193 incidents d’aquest tipus, fet que suposa un increment del 321 % respecte a l’any anterior i del 57 % en comparació amb el 2022.

A causa d’aquest context m’espera un important protocol de mesures de seguretat abans d’entrar a la sinagoga de la Comunitat Jueva de Barcelona (CJB). A l’altre costat de la gran porta verda del temple, però, sembla que el món actual sigui una realitat paral·lela: se sent música, gent cantar i algun espanta-sogres amb ganes d’afegir xerinola a la festa.

La diada que s’està celebrant és el Purim, que recorda la història d’una dona, Ester, que va alliberar el poble jueu d’un home, Aman, que els volia assassinar. Aquest és un dia en què no falta ningú a la sinagoga: grans, petits i joves hi assisteixen sense falta i escolten atentament el rabí.

En Yoel Martínez és un universitari molt implicat en la CJB que viu amb intensitat la seva fe. En una conversa amb el Diari de Barcelona explica la seva història de conversió i com es viu el judaisme en la comunitat.

Què és la Comunitat Jueva de Barcelona i quin és el seu objectiu?
La Comunitat Jueva de Barcelona (CJB) ja té molts anys, almenys 50. L'objectiu és obrir les portes a tots els jueus de Barcelona, de la diàspora, perquè se sentin com si fos casa seva. Al final, aquí a Barcelona tampoc hi ha gaires jueus i és molt important tenir un lloc on poder sentir-nos bé, lliures, sentir com som realment, que n’hem d’estar orgullosos. 

L'objectiu és seguir totes les pràctiques de la Torà, tots els costums, totes les festes, totes les lleis que tenim. Ara hem celebrat Purim, que és una festa molt maca, amb molta alegria. Ens parla d'Ester, una dona que ens va salvar de ser assassinats per un home que es deia Aman, que era descendent d'Amalek.

Com es viu el judaisme a la comunitat? 
Fem totes les pràctiques que estan escrites a la Torà o que estan escrites pels savis, que es diuen hakhamim: el sàbat cada setmana; també fem sopars de joves on ens podem conèixer i organitzem esdeveniments per als més petits. Jo, per exemple, soc moré, professor del Talmud els diumenges. Explico als més petits què és la Torà, què és el judaisme, què són les festes i com ho poden entendre d'una forma senzilla perquè també hi puguin participar. És molt important que tots els nens i nenes estiguin molt involucrats en la comunitat, perquè al final seran ells els que portin la comunitat. 

La comunitat està oberta a tothom o s'ha de ser jueu per a participar de totes aquestes activitats?
L'objectiu és que siguem jueus, però hi ha molts casos de persones que han sentit una la fe i han vingut aquí. Llavors han parlat amb el rabí, li han explicat que estan ficats en el judaisme i volen convertir-se. Aquest és el meu cas.

"Em vaig enamorar del judaisme, de la seva espiritualitat, dels seus costums, les seves festes del Torà i de Shem (Déu)"

I com va ser aquest procés?
Jo no era jueu, fa dos anys, i em vaig convertir justament en aquesta comunitat. Vaig començar quan tenia 11 anys amb els meus pares, que van venir aquí, on vam començar el procés de conversió que al final vam acabar a Israel. Ho vaig tenir molt clar: em vaig enamorar del judaisme, de la seva espiritualitat, dels seus costums, de les seves festes, de la Torà i de Shem (Déu). El procés de conversió, però, requereix de molt d'estudi, perquè has de demostrar que estàs en el paper, per dir-ho d'alguna manera. Si realment és així, segur que t’obriran les portes.

I com vau descobrir aquesta comunitat? 
Va ser principalment el meu pare que hi va tenir una connexió. Ell es diu Israel David de naixement, però ni els seus pares ni avis són jueus. La gent es pensava que era jueu pel nom que té. Quan era petit es va comprar [un penjoll de] l’estrella de David, un dels símbols d’Israel, i va sentir una connexió. Més tard va voler estudiar, no només el judaisme, sinó totes les religions. Va ser així que va sentir que el judaisme era amb la religió amb què se sentia més identificat i vam venir aquí amb la meva mare.

Però no és un procés massa complicat? 
És un procés de conversió molt intens, perquè tenim 613 mitzvots —preceptes de la Torà— més 7 mitzvots rabíniques. No és que te les hagis d’aprendre totes, però has de saber què és el judaisme, què és la Torà, totes les seves festes i costums. Al final, volen que estiguis totalment integrat a la comunitat, que vinguis al sàbat, a les pregàries, diàriament… És un procés intensiu, però el vaig gaudir molt perquè a mi m’agrada tot: la comunitat, venir amb els meus amics a resar, totes les festes… A mi m’encanta. També has d’aprendre hebreu. 

Hi ha molts joves a la comunitat? 
Tenim moltes activitats per joves: dinars, sopars, especialment pels joves de 18 a 30 anys. Un dels objectius de la comunitat és que els joves —que anem a l'institut, a la universitat, que no tenim la possibilitat de parlar amb jueus o d'Israel amb la gent del nostre voltant— se sentin còmodes, lliures de crítiques, que se sentin bé. Aquesta és una de les missions principals de la comunitat perquè, al final, els joves en seran el futur. 

"La comunitat per a mi és principal perquè al final ho fas tot aquí. Tens el rabí, que és una persona fonamental en el procés de cadascú"

Quina importància té la comunitat per a vosaltres, en la pràctica de la vostra religió? 
La comunitat per a mi és principal, perquè al final ho fas tot aquí. Tens el rabí, que és una persona fonamental en el procés de cadascú. Al final, el teu rabí és pràcticament com si fos amic teu: li pots preguntar el que vulguis, qualsevol dubte sobre la llei o com es fan les coses. Ell sempre és una persona oberta, que t'ajudarà en tot el que pugui. També és important, totes les festes, que se celebren conjuntament. La comunitat és principal en qualsevol vida jueva.

I quins són els valors que poseu en pràctica aquí, del judaisme? 
He sentit moltes vegades a grans hakhamim, grans savis de la Torà dir: "estima al proïsme com a tu mateix". Tota la resta són petits comentaris. Aquesta és la principal fortalesa del judaisme, de la Torà: que hem de ser forts, que hem d'estar units. És molt important la connexió, estar units entre Israel, entre les comunitats, perquè tots som germans. Al final, en el judaisme tenim mil i una branques: sefardites, asquenazites, hassidis... Hi ha molts costums, però no hem d'oblidar que tots som jueus i que hem d'ajudar el germà, el veí, com si ens ajudéssim a nosaltres mateixos.

Per què és important viure l'espiritualitat? 
Tothom, en algun moment, s’ha preguntat què fem aquí, quin és el nostre objectiu. Al final tots els que som aquí, que no hem pogut anar al Gan Eden [el Jardí de l'Edèn], al cel, és perquè tenim un objectiu que no hem aconseguit en una altra vida. Jo, si hagués de dir quin és el meu objectiu, seria ser un soldat de Shem, un soldat de Déu: complir la seva voluntat en aquest món, fer un món millor, estar en la comunitat i que sigui forta, que estigui plena, que el judaisme estigui viu —que ho està i molt—. I això per a mi és molt important.

(...)
És a dir, qualsevol persona es pot preguntar què faig aquí, en aquest món, quin és el meu objectiu? És passar-ho bé? És patir? Som aquí perquè vam cometre un pecat amb l'Adam i Javà [Eva]. En realitat, hauríem d'estar allà, al Gan Eden. Per a mi és justament la Torà que respon a totes aquestes preguntes. És una guia, no només de com viure, sinó de com viure bé, amb Shem sempre al teu costat. Es tracta d’una guia de com fer les coses amb ètica i amb moral, per estar en constant aprenentatge i millora individual.