S'acaba d'inaugurar la primera edició del Colors Sitges Queer Fest, fins al 3 d'octubre. Colors Sitges Link i l'associació LGTBIQ+ porten a Sitges aquest festival cultural per generar un espai on es pugui gaudir l'art des d'una perspectiva queer. Però, què s'entèn per queer? La Prado G. Velázquez, escriptora i coordinadora de l'àrea de cultura de l'associació Colors Sitges Link, ens en dona la seva percepció personal: "queer pot ser qualsevol persona que entengui la vida i l’art, en aquest cas, d’una manera molt diferent i que se surti d’aquest convencionalisme". És, per aquesta raó, que el festival ha optat per omplir els racons de la població amb un art que fuig de l'hegemònic i que, molt sovint, no té l'oportunitat de fer-se veure. 

La Prado G. Velázquez expressa cert nerviosisme i incertesa de cara a la concurrència de públic que hi haurà: "Ve gent molt important que en teoria ha d’obrir la possibilitat que vingui molta altra gent, però la realitat? La realitat és que costa moltíssim". En un context de crisi, la cultura és la primera que pateix i és el primer que la gent deixa de consumir. Tot i així, personatges internacionals i locals acudiran a la seu del Pride a Catalunya per tal d'oferir un art que s'expressa lliurement fora de l'establert. Música, ball, dansa, col·loquis, presentacions i, sobretot, molta llibertat d'expressió s'espera aquests pròxims dies. 

D’on sorgeix la idea de fer el Colors Sitges Queer Fest?
El Color Sitges Queer Fest té un embrió anterior. L’associació Colors Sitges Link organitzava una petita part cultural durant el Gay Pride de Sitges. L’associació s’encarregava de l’orgull cultural, tenia un stand i feia algunes activitats culturals durant el Pride. L’any passat amb la pandèmia no es va poder fer el Pride. Aleshores l’associació, durant l’octubre passat, va organizar el Mini Queer Fest. Al terrat de l’Associació, que és d’uns 20 metres quadrats, vam demanar permís als veïns i vam convocar allà una sèrie d’artistes que portaven petites peces i actuacions unipersonals. Hi havia una quinzena d’espectadors a la terrassa: socis, sòcies, amics de l’associació... Aquest és l’embrió. I aleshores aquest any, amb menys restriccions per la cultura -gràcies a Déu-, vam decidir intentar fer el Mini Queer Fest però ja com a Queer Fest. I aquí estem.

Quant temps porteu darrere de l’organització del festival?
Vam començar molt tard perquè l’associació està vivint un moment molt xulo, fa molt poc temps que ha canviat de nom i ha canviat el seu estatus. L’associació s’ha obert, abans era una associació purament gai i ara s’ha obert a la resta de col·lectius, ara és una associació LGTBIQ+. Abans es deia Gay Sitges Link, ara és Colors Sitges Link, com una metàfora del que significa la suma de colors. És un moment de canvis i entra molta gent nova. Jo per exemple fa 4 mesos que hi sóc, vaig entrar com a coordinadora de cultura directament. Aleshores hem hagut de preparar això en molt poc temps. Les primeres sessions de creació per enfocar el tema i crear el leitmotiv del festival van començar a mitjans de juliol, amb l’agost pel mig. L’agost ha fet molt de mal per fer contactes amb artistes, amb empreses col·laboradores… I a més a més, pensa que a l’associació tots som voluntaris i voluntàries. L’esforç humà que hi ha darrere és molt gran i hem hagut d’esgarrapar temps per aconseguir muntar això en molt poc temps, un festival que són 3 tardes i un cap de setmana “a tope”. Ve gent molt potent tant a les taules de literatura del dissabte i diumenge, com ara la Marta Marco, que ve des de Guadalajara i és el bressol dels “cuentacuentos”, o la Pelos pel talent show… És molt xulo. 

Ha estat difícil contactar amb els convidats?
Tenint en compte el mes d’agost pel mig, una miqueta sí. Pel talent show ens feia molta il·lusió tenir al Jordi Milán, primer perquè és una entitat aquí a Sitges, i segon per La Cubana, pel que significa i la trajectòria i els personatges que té, que molts són queer. Doncs ell precisament estava de vacances. Em va dir que podia dir-me que sí, però que jo havia de confirmar al setembre si podia o no anar-hi o si hauria d’anar-hi un altre membre de La Cubana. Sí, ha sigut complicat. 

El festival està dedicat a l’art des d’una perspectiva queer que fuig del convencional, però per aquella gent que no ho sàpiga, què vol dir queer?
Jo potser no sóc la persona ideal per dir això. Jo he après fa poc el que és queer i tinc la meva versió particular. Després parles amb altres persones, i tothom té una base on la gent coincideix, però hi ha petits matisos que difereixen. Queer és una paraula que significa “raro”, que es deia molt sobretot als EUA per insultar. Es referia a tota persona que sortia del convencionalisme. Per definició, les persones LGTBIQ+ surten d’aquesta hegemonia i convenció social. Per això potser són els que més han adaptat i adoptat aquesta paraula, però realment queer pot ser qualsevol persona que no estigui d’acord amb com està muntat tot, que entengui la vida i l’art, en aquest cas, d’una manera molt diferent i que se surti d’aquest convencionalisme.

Sí, hi ha una base, però és una paraula que té una interpretació oberta i que inclou a molta gent, no?
Sí. Jo quan vaig llegir el manifest queer em vaig quedar al·lucinant perquè vaig pensar: “Jo em sento queer”. Però per exemple el meu aspecte no és de queer, més enllà de la meva orientació sexual i de com em defineixo políticament, no em considero queer. O no dic de mi mateixa que sóc queer. Però després llegeixo coses i hi ha una part de mi que sí que és queer.

Per què considereu que és important donar visibilitat a l’art des d’aquesta perspectiva queer?
Perquè l’art i la cultura són eines de transformació social. Aquesta frase que últimament sona molt a les xarxes socials: “la cultura contra el odio”. Només la cultura acabarà eliminant l’odi i aquesta crispació social que genera sobretot una part de la política. A través de la cultura i l’art es pot conscienciar i transformar la sensibilitat de la gent, es poden crear espais de comunicació i de comunió entre persones molt diferents.

"A través de la cultura i l’art es pot conscienciar, transformar la sensibilitat de la gent"

I, per què a Sitges?
L’associació té la seva seu a Sitges, la immensa majoria de persones que estem a l’associació som de Sitges, tot i que cada vegada hi ha més gent que ve d’altres pobles o de Barcelona fins i tot. Però la base és a Sitges. Però no només per això. Havia de ser Sitges. Sitges és una de les ciutats més LGTBIQ+ friendly de Catalunya, té un històric que va més enllà del que sembla. A l’associació tenim un grup de memòria històrica que està investigant tot això per fer una sèrie d’activitats i exposicions a museus que mostra que la relació entre Sitges i LGTB comença amb Rusiñol o fins i tot abans, no vull equivocar-me. Aleshores l’art a Sitges sempre va ser important. Ha sigut arran de l’aposta turística que tenen molts Ajuntaments de l’Estat espanyol i de Catalunya en concret que al final es carreguen la tradició i l’essència.

Et refereixes al turisme de festa?

A Sitges hi ha molta tradició de festa, tenim un Sitges LGTBIQ+ friendly que es coneix a tot el món per les festes dels gais i això està molt bé, la festa està molt bé, però el col·lectiu és molt més que la festa i té molt més a aportar a Sitges. L’associació, que és una associació oberta a tothom -no només al col·lectiu-, vol generar aquestes sinergies amb el poble, amb la gent de Sitges de tota la vida i intentar aportar el nostre granet de sorra per modificar aquesta visió que tenen fora de Sitges, o fins i tot aquí dintre. La gent del poble moltes vegades està una mica cansada de tot això. Nosaltres tenim la seu al costat d’on es fan totes aquestes festes, al famós carrer del Pecat. I està molt bé, i no reneguem d’això, però volem anar més enllà. Aleshores era una forma de fer les paus, de dir: “ei, també podem fer aquestes coses”.

No és només per a la gent de Sitges, sinó també per a la gent de fora d’altres pobles i de Barcelona que estigui interessada en aquest tema i pugui anar a Sitges a participar en això que esteu oferint.
Clar. L’associació aposta moltíssim per la cultura. No és l’únic esdeveniment que fem. Al març, si no recordo malament, vam fer una exposició de pintura i escultura relacionada amb el queer, que era “Cossos Queers/Ments Diverses”, i que va tenir al seu voltant una sèrie d’esdeveniments satèl·lit. Va haver-hi taules rodones, presentacions de llibres de dones queer i dones no queer o ni del col·lectiu. Amb el Cineclub Sitges hem fet una associació conjunta per muntar la mostra de cinema LGTBIQ+ Endimaris Sitges que també va ser al juny. És a dir, Colors Sitges Link està lluitant molt per la cultura.

Com es presenta el festival? Es preveu que vingui molta gent?
Aquest és el gran paradigma i el gran dubte de sempre quan organitzes per primera vegada una cosa així. Nosaltres hem convidat a gent molt guai, com ja t’he comentat abans: la Sandra Bravo, periodista i escriptora que està sortint per a tot arreu; la Rocio Vidal amb les seves Machistadas; el Pablo Wessling; el Sebas Martin; el Flamenco Queer… Ve gent molt important que en teoria ha d’obrir la possibilitat que vingui molta altra gent. La realitat? La realitat és que costa moltíssim perquè les festes de Santa Tecla van ser la setmana passada, el Festival de Cinema de Sitges serà d'aquí a 2 setmanes o menys… Estem vivint una crisi. 

Sí, molts esdeveniments són d'entrada gratuïta.

Sí, només hi ha tres espectacles que tenen entrada fixa, hem posat preus molt populars. Per exemple, demà, la presentació són 6 euros. El Flamenco Queer, per exemple, són 12 euros per venda a públic, el preu de soci és menys. I ho fem per ajudar a recuperar diners. Pràcticament cap dels artistes cobra pel festival. Han rebaixat el seu catxet o directament no cobren, però hi ha altres despeses que s’han de cobrir: s’ha de pagar el transport dels artistes, pagar el terra que ens deixen, pagar una publicitat… I tot això, tots els preus populars o que la majoria de coses siguin gratuïtes, està costant perquè encara estem vivint moments molt greus de crisi i la cultura és sempre la que surt perjudicada, a sobre ha pujat la llum… I què fa la gent? Deixa de consumir cultura. Hem d’invertir moltíssims diners en promoció i no tenim aquests diners. Depenem sempre que algú li agradi i a les xarxes socials retuitin o comparteixin els nostres posts. I a sobre és la primera vegada que es fa el festival.

Cartell del festival Colors Sitges Queer Fest. (Colors Sitges Link)

Has esmentat el Colors Queer Talent Show. Com va sorgir aquesta idea i quin és l’objectiu?
Doncs mira, aquesta idea va ser una copiada total. Un dels nostres voluntaris, el Robert Monzonis, que a més a part de ser voluntari també participa en una taula rodona perquè és escriptor, és de Cubelles i em va comentar que havien fet un talent show allà. Em va dir que hi havia anat gent molt interessant perquè la tinguéssim en compte per a un futur. I en aquesta pluja d’idees de què fer i un cop trobat el leitmotiv “vive, crea, ama”, ens va semblar que un talent show era un format molt xulo que entrava dins d’aquest leitmotiv. El format concurs en realitat és una excusa, és una forma que la gent vingui a passar una bona estona i que molta gent que no té oportunitat de pujar a un escenari hegemònic pugui actuar. Aquesta gent que fa burlesque, per exemple, o que és un cantautor desconegut, o que pel fet de ser trans hi ha gent que té por de contractar-lo per una festa de poble… Totes aquestes ximpleries que en realitat són prejudicis, i que en realitat després són anecdòtiques, però que fan molt de mal.

És a dir, no es tracta de guanyar. 

El format concurs és una excusa per portar aquesta gent, per portar gent al públic que vulgui passar una bona estona i que vulgui donar suport a aquesta història, i que aquestes persones artistes tinguin visibilitat. Aquesta era la nostra idea. Per això hem convidat gent coneguda i gent de Sitges que té per exemple la gala Drag Queen. El Pride de Sitges també col·labora en un premi que és que els guanyadors puguin participar en el seu escenari. I altres empreses del poble com la joieria Sales o la Pícara que també col·laboren i es fan eco d’aquesta necessitat. 

"El format concurs en realitat és una forma que molta gent que no té oportunitat de pujar a un escenari hegemònic pugui actuar"

A quin públic està dirigit aquest festival? 
A tothom. Tothom hi és benvingut, òbviament. De fet, és una de les coses que em van preguntar quan vam fer les bases del talent show. Ens va costar moltíssim fer-les. Una de les preguntes era: “És necessari ser queer per participar-hi?” Queer per definició si som molt puristes és una cosa, però ja hem dit què entenem per queer, aleshores no fa falta tenir un aspecte queer. Mira, la Sandra Bravo quan la vaig convidar a venir em va dir: “El meu aspecte no és de queer, sóc una tia normal, més aviat estic dins del mainstream”. I jo li vaig contestar: “I què? Si has escrit un llibre que que fot hòsties a la normativitat!” Què importa el teu aspecte si el que escrius i com entens tu les relacions amoroses és justament el contrari. 

I com vius en general, també.
Clar! Què importa l’aspecte? Necessitem posar-nos d’una forma determinada per demostrar què som? Ja ens estem etiquetant contínuament. Dintre del LGTBIQ+, en el + hi entraria tothom. El + representa a les persones que tenen una sensibilitat o que tenen una curiositat i que són LGTBIQ+ friendly. Hi entra tothom. I de fet, hi ha gent com la Marta Marco, una actriu especialitzada, que ni és queer, ni té aspecte queer ni és del col·lectiu, i els seus contes no són contes necessàriament LGTBIQ+ tampoc, són contes on agafa un personatge i explica una història sense posar etiquetes, sense dir la paraula “gai”, “trans” o “lesbiana”, sense dir cap etiqueta, i li fa entendre a un nen petit, a un adolescent i a una persona adulta perfectament el que està dient aquell conte. Per mi és l’exemple bàsic i essencial de què pretenem nosaltres: arribar a tothom. El Carlos Cubeiro per exemple, que és il·lustrador i participarà en la taula rodona de diumenge, és heterosexual. 

"Dintre del LGTBIQ+, el + representa a les persones que tenen una sensibilitat o que tenen una curiositat i que són LGTBIQ+ friendly"

És a dir, també hi entren els aliats.
Clar! I el seu llibre, Raros, radicales y rebeldes/Raras, radicales y rebeldes, són il·lustracions de personatges històricament queer: t'hi trobes David Bowie i d’altres. És la seva aportació per donar visibilitat a aquests personatges que han tingut una vida fora de l’hegemonia. Està obert a tothom, tu també estàs convidada a venir.