La dissidència sexual i de gènere continua sent un obstacle en el món de la interpretació. La Paula Alegría n'és un exemple: encara no s'ha declarat com a persona no binària per no patir dificultats a la indústria. És actriu, però ho compagina amb treballs com a teleoperadora i model d'agències de publicitat. Només té vint-i-tres anys.

Alegría reivindica al Diari de Barcelona que totes les formes de ser una persona no binària són vàlides, més enllà de l'estereotip d'androgínia al que sovint se les sotmet. I al mateix temps explica que sent que els "obliguen a encaixar en una normativitat binària".

Vidda Priego, actriu trans no binària, també pateix aquesta discriminació. Ella confessa la dificultat per trobar un agent que la representés. Té 44 anys i quan va començar ni tan sols es coneixia la identitat binària.

La Paula i la Vidda no són les úniques persones que pateixen problemes d'inclusió a la indústria de les arts escèniques. La representació del col·lectiu LGTBIQ+ i de les diferents identitats de gènere és escassa. Segons l'informe de l'ODA (Observatori de Diversitat en els Mitjans Audiovisuals), només un 7,1% dels personatges de pel·lícules i sèries són LGTBIQ+ a Espanya.

Aquest percentatge suposa un creixement respecte de l'any anterior d'un 0,9%, però aquesta representació es concentra en només sis sèries, i, sense la sèrie Veneno, aquest percentatge cauria fins al 6,9%.

Per a Jorge Gonzalo, el president de l'ODA, "el problema és que hi ha pocs referents i, a més, els poc que hi ha són dolents". La identitat del col·lectiu més desenvolupada a les trames continua sent la d'homes homosexuals, mentre que les dones lesbianes continuen estant infrarepresentades.

Pel que fa a les persones no binàries, asexuals i intersexuals, directament no hi ha representació a Espanya. Una situació molt diferent té lloc als Estats Units, on des de fa gairebé quaranta anys, l'organització GLAAD vetlla per la inclusió del col·lectiu en la indústria. 

En les produccions internacionals, la representació és més alta, sobretot en la temàtica trans i no binària. "Als EUA les xifres són més altes; hi ha més consciència de la representació", assegura Gonzalo.

Posar cara a les xifres

Vidda Priego fa trenta anys que està al món de les arts escèniques i de l'audiovisual. Va estudiar a l'Institut del Teatre de Barcelona, i ha treballat a obres com Tránsitos, a documentals com La xifra negra i a sèries de televisió com Los hombres de Paco, Crims o Oh My Gosh. S'identifica com a trans no binària, i assegura que li hagués agradat veure referents de petita per "saber que no és una cosa meva generacional".

Tot i l'augment de les dades quan es parla de representació trans, la Vidda assegura que "és poc" i que les produccions mostren uns referents "molt específics". Li truquen sobretot per fer papers de treballadora sexual, i que així "mostren només una de les realitats". Priego, de fet, dóna classes d'interpretació a dones trans al Raval, amb la intenció de desestigmatitzar-les, i participa en la producció d'un documental sobre aquesta situació.

Vidda Priego: "M'han arribat a dir que, com que tinc tant cis passing (semblo una dona cis), no valc per fer de trans, que soc massa dona per ser trans"

"Hi ha artistes que són persones no binàries com jo, però també hi ha panaderes, metgesses o bibliotecàries". Per això "és essencial mostrar més realitats de persones no binàries i del col·lectiu LGBTIQ+".

Els seus inicis acadèmics van ser en un món binari: "Era o Romeo o Julieta. Alguns no et volien contractar i no et deien el perquè. Altres, et deien que el seu públic era homòfob. M'han arribat a dir que, com que tinc tant cis passing (semblo una dona cis), no valc per fer de trans, que soc massa dona per ser trans". Això, lluny de ser un afalac, a Vidda li sembla un altre tipus de discriminació.

Viure entre feina o identitat

"Potser aquesta entrevista em serveixi per sortir de l'armari". Paula Alegría és llicenciada en Arts Visuals i ha treballat en Life in Plastic com a actriu i en Volátil com a directora. Forma part de "Ey, existimos!", una xarxa de suport per reivindicar la posició de les dones i les persones no binàries en la indústria.

Parla de la dificultat de poder treballar només com a actriu. Ella també ha patit discriminació de la indústria,  fins i tot l'autocensura. En una agència publicitària havia de marcar una casella per determinar el seu gènere entre dona, home o no binari. Va marcar la de dona, pensant que "l'última casella portaria al fet que m'encasellessin en un tipus de paper". "Les persones LGBTIQ+ som més que la nostra identitat sexual i de gènere, i podem fer més papers".

Paula Alegría: "Som més que la identitat sexual i de gènere, podem fer més papers"

La Paula també ha patit discriminació pel fet de ser bisexual, ja que pensa que no se'ls tracta "tan seriosament" com a persones heterosexuals. Igual que amb la "hipersexualització de les lesbianes", Alegría insisteix que "sembla que perquè ens agradin les dones ens hagin d'agradar totes". A més, per encaixar en els estereotips i la identitat binària, es va veure obligada per la part directiva d'una obra a depilar-se les cames per "no despistar el públic". També comenta com amigues trans "han rebut comentaris de l'estil que sempre seran dones pel fet de tenir vagina".

"The future is queer"

Les personalitats queer estan començant a tenir més presència en l'audiovisual. Els seus representats, però, es qüestionen fins a quin punt es tracta d'una capitalització del col·lectiu. Les grans cadenes d'entreteniment coneixen el seu públic i saben què ven entre els joves d'avui dia.

Segons l'últim CIS, un 82,7% de les persones entre catorze i divuit anys s'identifica com a heterosexual; l'any 2016 la xifra superava el 90%. Jorge Gonzalo, davant això, lamenta que "la diversitat i els drets humans s'usin de forma frívola com a element de segmentació de les audiències".

Paula Alegría considera vital per a assolir una millora el fet d'escoltar a les persones que ho viuen directament. "Ens espera un gran camí de formació, deconstrucció i reconstrucció". Tanmateix, comparteix que "la tendresa també pot ser revolucionària".

Com diu Jorge Gonzalo, "la diversitat possibilita canviar les narratives audiovisuals". Pot esdevenir un motor de canvi, una via per explicar històries més representatives. Una via per experimentar i innovar en el món de la interpretació.