El 2025 no ha inventat res nou, però ha sabut fer-ho viral. Aquest any s'han omplert les xarxes socials amb mems, música pensada per ballar i no tant per escoltar-la i articles virals que han aixecat la indignació de mitja població (la masculina, per variar). Entre tendències que duren menys que una story i polèmiques perfectament sincronitzades amb estrenes mundials, tres redactores del Diari de Barcelona, que al final del dia només són unes noies que viuen atrapades en els algoritmes, han decidit recopilar alguns dels fenòmens que han dominat les xarxes aquest any i comentar-los. Tenir un 'boyfriend' és 'embarassing’ segons Vogue, les adaptacions de clàssics s’estan convertint en pornografia i la música alternativa està deixant de ser-ho. Això és el que el 2025 ha decidit que ens havia d’agradar (o, com a mínim, el que ens ha estat impossible ignorar).

Having a Boyfriend Is Embarrassing Now

A partir d’ara el crack del 29 no serà la crisi econòmica del segle passat: serà l’incendi a xarxes socials que ha provocat l’article que Chanté Joseph va publicar a la revista Vogue el 29 d’octubre de 2025. Aquest article és un abans i un després en les converses sobre relacions de parella, ja que assegura que tenir parella és vist com quelcom del qual les noies s'avergonyeixen. L’autora presenta una sèrie d’arguments, com que les noies fan ‘soft launch’ a xarxes per mostrar les seves noves parelles, és a dir, que publiquen fotografies per deixar caure que estan amb algú sense ensenyar-ho directament, amb posts d’un sopar amb dues copes de vi, o l’obra de dues mans agafant-se. 

A nosaltres no ens sorprèn: en una societat en la qual es valoren més les Mirandes -la Miranda és un personatge de Sex and The City que té una carrera professional exitosa i no necessita l’aprovació dels homes - mentre fa dècades era la protagonista menys preferida. 

@chantayyjayy

So many thoughts! This is my 2AM summary please go and read ❤️

♬ original sound - Chanté Joseph

Poder dir que estàs soltera s’ha convertit en una forma de capital (simbòlic); ser una dona independent, misteriosa i amb l’agenda sempre plena, com una bona girlboss. El problema no és tenir parella, és que sembli que això et defineix més que qualsevol altra cosa. Suposem que en un internet on tot és marca personal, l’amor estable sembla poc optimitzable.

En conclusió: Joseph deixa clar que tenir parella està passat de moda, que ara la vida d’una noia no es defineix amb qui està sortint, sinó pels seus èxits. La presència d’una parella passa a ser secundària i a més sembla que sigui molesta per deixar brillar la teva personalitat.

Cançons per fer trends a TikTok

"Keep it one hundred / On the land, the sea, the sky"… us sona aquesta lletra? Segur que heu fet el ball quan l’heu reconegut. I és que fer balls és una tendència des de 2020, però que en les mateixes cançons et vingui donada la coreografia és molt 2025. Aquest any hem vist diverses artistes, com Taylor Swift o Sabrina Carpenter, que en les seves cançons ja tenien la intenció de petar-ho a TikTok. 

@taylorswift

Never been accused of not keeping it 💯

♬ The Fate of Ophelia - Taylor Swift

Gairebé sembla que la música ja no s’escolti en certes parts de la societat, només es consumeix amb el cos, el gest i la repetició infinita davant la càmera. Si una cançó no és ballable, loopable i reconeixible en tres segons, té menys possibilitats de sobreviure a l’algoritme. El hit ja no neix a la ràdio ni a l’escenari sinó a la For You Page.

@sabrinacarpenter

 

♬ Manchild - Sabrina Carpenter

Males adaptacions 

Per on comencem? A l’octubre Guillermo del Toro va portar a la pantalla gran una nova adaptació de Frankenstein. Com ho diem? Estem a favor de les adaptacions, sempre que siguin fidels al relat de l’obra original. En el moment que hi ha una modificació, s’ha de canviar l’etiqueta a “interpretació”. Per a les amants més tradicionals de la literatura romàntica, modificar la dinàmica dels personatges sempre és un crim, perquè això vol dir modificar el significat de l’obra, en aquest cas de Mary Shelley. 

I sembla que Hollywood ha posat el focus en les novel·les més representatives del romanticisme i continua aquesta tendència pel 2026. Al febrer —justament el 14, coincidint amb el dia dels enamorats (quina coincidència aquest màrqueting estatunidenc)— s’estrenarà “l’adaptació” de Wuthering Heights, el clàssic d’Emily Brontë i llibre representatiu de principis del romanticisme anglès. No podem opinar al complet perquè només hem pogut veure el tràiler, però ja fa patir. No volem ser dèspotes, però el que hem pogut veure no transmet el vendaval d’emocions entre foscor i tranquil·litat, aquests sentiments queden soterrats per una cosificació exagerada dels protagonistes. No saps si és Wuthering Heights o la quarta part d’After. Millor deixar les novel·les pels escriptors i les pel·lícules pels cineastes. 

Aquest fenomen diu més del nostre temps que dels clàssics, perquè tot ha de ser ràpid, sexy i fàcil de digerir. La complexitat emocional se simplifica, la foscor es romantitza i el conflicte es torna en una forma d’estètica. Adaptar, ara, és quasi com un sinònim de suavitzar i/o sexualitzar i això fa una mica de por.

El nou màrqueting de Hollywood 

No podem parlar del 2025 sense parlar de Wicked, o més aviat, de la relació entre l’Ariana Grande i la Cynthia Erivo. Totes dues tenen un comportament… estrany, a les seves entrevistes. Ambdues ploren quasi sempre i mantenen un contacte físic constant, més similar al d’una relació de dependència emocional, que una bonica relació d’amistat.

Les crítiques han deixat Wicked: For Good —la segona part del musical— per terra, però a nosaltres ens ha agradat molt. Era difícil superar la primera part, on s’acumulen tots els temacles més icònics: The Wizard and I, What is this Feeling o el mític Defying Gravity, però s’ha mantigut fidel a l’obra de Broadway i això sempre s’agraeix. Tot i que l’actuació d’Ariana Grande no és digne de l’Òscar, la pel·lícula està plena de moments musicals espectaculars i, tot sigui dit, les veus de Grande i Cynthia Erivo empasten molt bé. 

@daegan.dzl What happened on that movie set 😭 #arianagrande #cynthiaerivo #wicked ♬ QKThr - Aphex Twin

Recuperem el rebombori de les entrevistes de Wicked: For Good per relacionar-lo amb Stranger Things. Què tenen en comú? Realment res de res, però és una casualitat que ambdues han creat polèmica abans i durant l’estrena. 

La cinquena i última temporada de Stranger Things s’ha estrenat aquest desembre, acompanyada d’una polèmica nova cada cop que entraves a les xarxes socials. Abans de l’estrena, Daily Mail publicava un article on anunciava que Millie Bobby Brown havia denunciat David Harbour (Hopper en la sèrie) per assetjament i intimidació. Un anunci que va venir poc després que Lily Allen, cantant britànica i exesposa de Harbour, publiqués el seu nou àlbum West End Girl exposant les infidelitats i la toxicitat dins la parella. 

Dies després de la notícia de denúncia de Millie Bobby Brown, se’ls va veure tots dos posant amigablement en la catifa roja, fet que ha deixat la polèmica a l’aire. Poden ser rumors falsos o no, però és ben cert que sembla que les polèmiques acompanyen les estrenes d’aquestes produccions. Una bona manera de cridar l’atenció de l’audiència. 

El minimalisme i els colors terra han estat la tendència estrella 

La moda del 2025 és gir estètic de Rosalía, que ha passat d’una imatge marcada per l’excés i la provocació —característica de l’era Motomami— a una iconografia més austera, cromàticament neutra, s’emmarca en una transformació més àmplia del sistema de la moda. Per això s'ha detectat un augment del conservadorisme en la roba: peces més llargues, siluetes àmplies i absència d’ornamentació. En contextos d’incertesa, la moda respon a una necessitat inconscient de protecció: vestir-se per sentir-se segur, còmode i preparat per actuar davant d’una emergència. Això no ho diem només nosaltres, és una lectura que ja s’ha fet des del Diari de Barcelona i que explica per què aquesta estètica s’ha consolidat com una de les tendències del 2025.

@diaridebarcelona 🧵Pilar Pasamontes, directora científica de l’Instituto Europeo di Design (IED) de Barcelona i historiadora de moda del s.XX. Que les ungles al natural o les faldilles llargues siguin tendència, no és casualitat: és causalitat. El Quiet Luxury i la tornada a la sobrietat —sempre prioritzant la comoditat— és la desesperança d’una societat que ho veu tot amb tonalitats apagades. ✍️@carpiotada ♬ original sound - Diari de Barcelona

Aquest gir cap a la neutralitat també és una resposta al cansament visual i emocional. Després d’anys de sobreestimulació, la moda busca silenci, ordre i una certa sensació de control. Menys soroll, més refugi.

L’alternatiu està de moda

Saps que l’alternatiu està de moda quan les teves amigues que escolten el Cano et venen cantant Toto de loca de la Metrika. I és que aquest any la música alternativa ha estat tendència, tota una contradicció. Ho hem pogut veure amb l’èxit del disc de Daisy de Rusowsky. Sobretot a l’estiu, les històries d’Instagram s’han inundat de la cançó Malibu. 

L’estil alternatiu ja existia d’abans, però aquest any ser ratxeta i dos milero/a ha deixat de ser una subcultura per convertir-se en un filtre més gran d’Instagram. No ens queixem, ja ens sembla bé que artistes emergents tinguin reconeixement més global. Però, se’ls pot continuar dient alternatiu? Quan tot és alternatiu, potser ja no ho és tant, no?

@pierrenavy @rusowsky explicado en 1 minuto #daisy #rusowsky #tinydesk ♬ sonido original - Alex Toré

El 2025 ha estat l’any en què les tendències han parlat més de saturació que de novetat. Amor, música, cinema i moda comparteixen una mateixa lògica d’agradar ràpidament, viralitzar-se i desaparèixer encara més de pressa. Potser no hem inventat res de nou, però sí que hem perfeccionat l’art de convertir-ho tot en contingut. I mentre l’algoritme decideix què serà el pròxim tema de conversa, nosaltres continuarem aquí, observant-lo -i patint-lo- en temps real.