La crisi econòmica en cada peça de roba que vesteixes - Diari de Barcelona
ANÀLISI
La crisi econòmica en cada peça de roba que vesteixes
La moda és un reflex de la societat, i les últimes tendències mostren el moment emocional actual
Que les ungles al natural o les faldilles llargues siguin tendència, no és casualitat: és causalitat. El Quiet Luxury i la tornada a la sobrietat —sempre prioritzant la comoditat— és la desesperança d’una societat que ho veu tot amb tonalitats apagades.
La moda és “una conseqüència visible del moment econòmic i emocional que vivim”, defineix Clara de Nadal, periodista de moda, coolhunter i speaker especialitzada en tendències i canvis socials, que afegeix: “La moda ens mostra el present; les tendències ens apunten el futur”. “Pots pensar ‘jo em vesteixo com vull’, però acabes sent un reflex de què penses, del que ets, del que votes i de quin equip de futbol ets”, assegura Pilar Pasamontes, historiadora de la moda del segle XX i directora científica de moda de l’Istituto Europeo di Design (IED) de Barcelona.
De Nadal afirma que la moda reflecteix l’estat d’ànim col·lectiu, i quan canvia l’economia, canvia la manera com vestim. Pasamontes relata que, quan va haver-hi la Segona Guerra Mundial i l'ocupació dels nazis a París l'any 41, les dones parisenques, que no tenien res perquè la guerra va ser terrible, es pintaven els llavis de vermell i plantaven cara als nazis sense saber-ho. Aquest color s'oposava a la visió que Hitler tenia de les dones: amb looks naturals maquillatge imperceptible. Tot i això, aquest tipus de reivindicació ve d’enrere, quan als anys 20 totes van tallar els cabells i les faldilles per reclamar que les dones no són un objecte.
Amagant les pors sota la faldilla
Alhora que la gent jove va agafar el poder polític, i l'emancipació de les dones va agafar força a les societats occidentals, va néixer la minifaldilla. De nou, no és casualitat. Una de les primeres dissenyadores d'aquesta peça de roba icònica va ser Mary Quant el 1964, i la van seguir grans referents com Yves Saint Laurent amb els vestits Mondrian l'any següent. La minifaldilla era una gran reivindicació. El món de la moda és un zig-zag constant: “Ara faldilla curta, després llarga, ara ampla, després estreta, perquè la gent es cansa”, descriu Pasamontes. Amb els 70 va arribar un canvi de paradigma quan la crisi del petroli va provocar el desequilibri de l'economia internacional, inflació de preus, atur i una gran recessió; les faldilles llargues són tendència, i entren al mercat els teixits còmodes.
"Amb una faldilla llarga et sents segura i tranquil·la per pujar escales, per moure’t, per estar asseguda… i per poder sortir corrents en qualsevol moment. Fins i tot, et veus formal. Amb minifaldilla i talons, no", assenyala Pasamontes. En aquest 2025, on “tothom té problemes econòmics i mentals”, la gent tria anar còmode, ja que prioritza la seva energia a sobreviure davant la crisi de l’habitatge, la ultradreta, “i totes aquestes coses que ens fan por”. L’experta en moda, amb una espurna d’esperança, conclou: “Ja arribarà el moment de sortir al carrer amb la faldilla curta i ser la més divina, però ara hem de respirar”.
El silenci de la roba
Després del 2008, va desaparèixer l’excés i l’exhibició, i va sorgir el normcore amb la seva aposta per la normalitat i l’autenticitat, i de la mateixa manera, després de la pandèmia, el comfortwear va respondre a una necessitat emocional de protecció i suavitat. De Nadal exposa que “en aquest context d’incertesa econòmica i ecològica, emergeix un retorn al Quiet Luxury: una estètica més austera, emocional i orientada al valor real de les coses”, i "davant la inestabilitat econòmica, la discreció s’ha convertit en un llenguatge de confiança". “El que abans era ‘mostrar’, ara és ‘saber triar’”, detalla la coolhunter.
“Hi ha una crisi ideològica en el concepte de moda”, declara Pasamontes. Ara, moltes de les grans marques internacionals estan en recessió i estan tornant a la formalitat. "Es preveu que no trigarem gaire a tenir un crac econòmic brutal", assegura. Segons la directora científica del IED, “els rics són molt rics, els pobres són molt pobres, i hi ha països que ho controlen tot i tenen d’altres al seu servei”, i la manera de demostrar aquest poder és a través de l’elegància.
Per aquest motiu, les marques estan fent roba de l'estil Quiet Luxury, ja que saben que “si venen temps dolents —que vindran— la gent vol vestir tan conservadora com sigui possible”. Pasamontes especifica: “Quan dic conservador no vull dir cursi, ni ranci; vull dir que, de cop, hi ha menys cadenes d’or, menys diamants, menys frivolitat gratuïta”.
La historiadora de moda posa d’exemple a Rosalía, perquè va saltar de la nuesa provocativa de Motomami a l'espiritualitat sòbria. L’artista visionària ha identificat un sentiment comú a la societat que la gent no sap identificar: un desgast col·lectiu. “No sé vosaltres, però jo apagaria la tele cada dia, per no trencar-la. No hi ha ni una notícia bona, enlloc del món: genocidis, la ultradreta… i tot això està fent mal”. “Rosalía pacifica i transmet: ‘Ja sortirem a combatre quan toqui, però ara toca calma’, com va fer John Lennon amb Imagine”, opina Pasamontes.
Tornada a l’essència més humana
Una de les últimes tendències que ha caçat Clara de Nadal és l’artesania, temps i revalorització del que és local. “L’auge de l’artesania, el remake i l’upcycling respon a una necessitat de control i d’autenticitat”. La tendència no és tornar al passat, sinó reconstruir-lo amb consciència i crear peces amb història, fetes per durar”, afegeix.
Aquesta tendència neix arran de la crisi tèxtil actual, que segons Pasamontes, té nom: Shein. Les grans marques, com Zara o Mango, s'adonen que no tenen les vendes que tenien abans de l’empresa xinesa. “La matèria primera ja costa més que la peça que venen. Imagina l'esclavitud a què estan sotmesos els treballadors. Tot això ha fet molt, molt, molt de mal”, lamenta, i destaca que el reciclatge i la moda han de ser circulars.
Com que les peces de Shein acaben en muntanyes, “la gent està una mica espantada” i aposta per roba de qualitat de segona mà o peces més cares que duraran més, detalla Pasamontes. “S’havia oblidat la mà d'obra bona, el bon patronista, el bon dissenyador, la bona bordadora, la bona cosidora... aquestes coses que eren oficis”, afirma la historiadora, que celebra: “El futur està en les mans i en les coses ben fetes, i la gent s'ha adonat per fi que és millor comprar menys i comprar més qualitat”.
Segons WGSN i The Future Laboratory —com explica De Nadal— aquesta tendència que menciona Pasamontes s’anomena Essentialism Economy, que és una economia basada en l’essencial, en la durabilitat i en la compra amb sentit.
Seguint el fil, Clara de Nadal embasta aquesta idea amb el Right to Repair o l’allargament de la vida del producte. “És una de les tendències més potents perquè transforma la relació amb l’objecte”. Marques com VEJA, amb el seu projecte Clean, Repair, Collect i el General Store, ofereixen neteja i reparació de sabatilles de qualsevol marca, aconseguint que “reparar sigui un acte cultural i no només tècnic”. La caçadora de tendències conclou: “És una tendència que expressa resistència a l’obsolescència, però també un desig de permanència i d’honestedat material”.
