El 83,3% de les persones que viuen al carrer a Barcelona afirma haver patit algun delicte, agressió o discriminació des que es troba en aquesta situació, segons l’informe ‘Victimització i aporofòbia envers les persones que viuen al carrer a Barcelona’. El percentatge ha baixat respecte del 86,9% registrat el 2023, però han augmentat algunes formes de victimització: els insults, humiliacions o amenaces han passat del 56,3% al 61,6% i les agressions físiques, del 46,9% al 48,4%. A més, una de cada quatre persones identifica una motivació aporòfoba explícita en les agressions patides. L’estudi es basa en les enquestes fetes a 685 persones el 2023 i 670 el 2025.

Els robatoris de diners, pertinences o documentació continuen sent la forma de victimització més freqüent i afecten el 83,5% dels enquestats que han patit alguna d'aquestes situacions, davant del 82,9% del 2023. També han augmentat les persones a les quals han malmès les pertinences, del 35,9% al 41,4%, i les que han estat discriminades o agredides a l'espai públic, del 30,6% al 33,3%. Les agressions sexuals passen del 9,1% al 9,7% i les persones a qui han prohibit l'entrada en algun lloc, del 30,5% al 34,1%.

L'informe remarca, però, que no tota victimització és necessàriament aporòfoba. La victimització està relacionada amb l'exposició i la vulnerabilitat que comporta viure al carrer, mentre que per parlar d'aporofòbia hi ha d'haver una motivació vinculada al rebuig o menyspreu envers la pobresa i el sensellarisme. Entre els indicadors per identificar-la hi ha les verbalitzacions dels agressors, els insults relacionats amb el sensellarisme o la percepció de la víctima.

Quatre de cada deu dones han patit agressions sexuals

Una de cada quatre persones identifica una motivació aporòfoba explícita en les agressions patides, un indicador que ha crescut respecte del 2023. Entre les persones que atribueixen els fets al fet de viure al carrer, les que expliquen que els agressors els ho van dir de manera explícita han passat del 18,1% el 2023 al 24,7% el 2025.

També augmenta del 40% al 46,6% la proporció que considera que aquest tipus de fets només passen a les persones que viuen al carrer, i del 22,6% al 26,5% la dels que expliquen que els van insultar fent referència explícita a la seva situació de sensellarisme. En canvi, baixa del 56,1% al 47,3% la proporció que considera que va ser victimitzada perquè la van veure més indefensa i vulnerable.

L'estudi detecta una marcada diferència per gènere. Les dones presenten percentatges més elevats en pràcticament totes les formes de victimització i, especialment, en les agressions sexuals, les coaccions, les agressions físiques i la discriminació en espais públics i privats. El 41,4% de les dones que viuen al carrer afirma haver patit agressions sexuals, davant del 4,6% dels homes, ha destacat la directora d'Arrels Fundació, Beatriz Fernández.

 Beatriz Fernández, d'Arrels Fundació, i José Luis Miralles, testimoni del sensellarisme durant anys, a la presentació de l'estudi. (Blanca Blay / ACN)

Dues de cada tres victimitzacions no es denuncien

La infradenúncia és una altra de les principals conclusions de l'estudi. El 62,1% de les persones que han patit aquestes situacions no les ha denunciat, un percentatge molt similar al 63% del 2023. El percentatge que sí que denuncia passa del 32,7% al 31,2%.

Entre les persones que no denuncien, creix notablement la convicció que fer-ho "no serveix de res", que passa del 44,5% el 2023 al 56,4% el 2025. També augmenta la desconfiança en la policia i la justícia, del 28,2% al 33%. En canvi, baixen lleugerament els que no denuncien perquè no saben com fer-ho, del 8,8% al 7,9%, o per por de represàlies, del 9,4% al 8,3%.

Les barreres varien segons els grups: entre les dones destaca especialment la desconfiança en la policia i la justícia; entre els joves hi ha més dificultats per saber com denunciar, i entre els majors de 55 anys predomina la percepció que denunciar és inútil. Els autors adverteixen que aquesta infradenúncia pot provocar que la victimització aporòfoba real sigui molt superior a la que reflecteixen els registres policials i judicials.

Fernández ha advertit que la infradenúncia fa que les víctimes estiguin "infrarepresentades" als registres policials i judicials. Sobre les persones que fa més temps que viuen al carrer, ha destacat que el motiu per no denunciar és especialment "punyent": "Coneixen perfectament el sistema, però no creuen que serveixi per res".

José Luis Miralles, que ha viscut durant anys al carrer i ha participat en la presentació de l'informe, ha explicat que ha rebut "tota classe de violència". Ha recordat, entre altres episodis, com un grup de joves el va insultar mentre anava a dormir a l'entorn de l'Hospital del Mar i li va dir "captaire de merda". "Qui farà cas a una persona que viu al carrer? Molts no denunciem res per això, perquè pensem que no faran res", ha afirmat.

Canals de denúncia fora de les comissaries

Davant d'aquesta situació, l'estudi proposa millorar els instruments per detectar l'aporofòbia i desenvolupar indicadors específics, ja que aquestes agressions poden manifestar-se en forma d'insults vinculats a la pobresa, destrucció de pertinences, humiliacions, expulsions de l'espai o agressions mentre la persona dorm.

També planteja crear canals de denúncia més accessibles fora de les comissaries, a través de serveis, entitats o punts mòbils; reforçar els professionals de proximitat; formar els cossos de seguretat, i millorar la coordinació entre policia, fiscalia, serveis socials i entitats. Reclama igualment que els registres policials, judicials, sanitaris i socials incorporin sistemàticament la situació de sensellarisme de la víctima i els possibles indicis de motivació aporòfoba.

Finalment, els autors sostenen que la resposta no es pot limitar a l'àmbit penal i consideren que reduir el temps d'exposició al carrer és la millor protecció davant la violència. Per això, reclamen garantir un habitatge digne i estable, prevenir les entrades en situació de sensellarisme i evitar polítiques que desplacin, criminalitzin o invisibilitzin les persones sense oferir alternatives.

Text de Miquel Codolar (ACN).