Vint-i-quatre hores a la vida d'una dona (Viena Edicions, 2024) comença en una petita pensió a la costa francesa, on un grup de persones es reuneix per sopar. L'ambient tranquil es veu alterat quan una de les hostesses, la senyora Henriette, fuig amb un jove que tot just acaba de conèixer i abandona el seu marit. Aquest esdeveniment provoca un debat entre els comensals sobre la moralitat de l’acte i les motivacions de la senyora Henriette.

En aquest context, una dona gran, coneguda com a Mrs. C., confia al narrador una experiència profunda i decisiva de la seva vida, ocorreguda fa molts anys. Mrs. C. relata com, després de la mort del seu marit i en un moment de crisi personal, es trobava sola a Montecarlo. Allà, en un casino, es dedicava a observar el rostre de consternació d'un jove que apostava tot el que tenia.

Moguda per una combinació de compassió i una atracció inexplicable, Mrs. C. s'acosta al noi, que resulta ser un jugador empedreït i suïcida després de perdre tots els seus diners. Mrs. C. intenta salvar-lo oferint-li suport moral i econòmic, passant amb ell unes 24 hores intenses i emocionalment carregades. 

Ella s'obsessiona completament amb ell i clar, com ens passa sovint a les dones, es pensa que "pot canviar-lo"; que gràcies a ella, serà millor persona. Totes en algun moment hem tingut la síndrome de la salvadora i hem assumit aquest rol. Ens hem sacrificat i ajudat els altres incondicionalment, una dinàmica que fa molt de mal a totes les parts involucrades. I això pateix la protagonista de Vint-i-quatre hores a la vida d'una dona.

Mrs. C. no deixa de ser una senyora rica que té la necessitat d'arreglar un home de qui s'obsessiona, i s'obstina a cuidar sense que ningú li demani ni li agraeixi. Aquest tipus de dinàmica també la veiem al llibre Núvols Meravellosos —un altre títol de la col·lecció de Petits Plaers— en què la protagonista també està en una relació summament nociva amb una persona que la submergeix en una espiral de conflicte mentre ella tota l'estona creu en aquesta idea del final feliç: "la següent és la bona, canviarà".

Stefan Zweig, amb la seva prosa elegant i introspectiva, ens ofereix una reflexió sobre la complexitat de les relacions humanes i la naturalesa dels sentiments, i ens parla d’aquesta dona que està turmentada de veure com un jove desconegut està esguerrant la seva vida a causa de l’addicció al joc, i això la fa tornar boja. És per això que intenta establir una relació amb aquesta persona que als seus ulls sembla ferit o vulnerable. El seu propòsit és salvar-lo i reparar-lo. 

A les dones se'ns ensenya a cuidar i a encarregar-nos de tot sense posar límits, des d'un rol protector, fins i tot maternal, a entregar massa en les relacions afectives i assumir la responsabilitat dels problemes aliens. Però, per què posar-se a canviar algú que ni tan sols s'ha proposat fer-ho i que no podrà cuidar-te com mereixes? I més si des de fora ja estàs veient les red flags! Com més dedicació, temps i recursos hi inverteixes, més complicat és sortir-ne i més fàcil és convertir-te en la dona que espera que les coses canviïn.

Vint-i-quatre hores a la vida d'una dona és una lectura d’estiu perfecta, igual que la resta de títols de la col·lecció de Petits Plaers, que sempre recomanaré als lectors amb poc temps que vulguin llegir novel·les breus dels grans autors de la literatura universal. Personalment, després d'unes setmanes de bloqueig lector, ja fos derivat de no trobar el moment per llegir o de no trobar el llibre indicat, m'ha funcionat molt bé.