L’estat federal de Kerala va convertir-se l’any 1957 en el primer del món a viure l’ascens al poder d’un partit comunista a través d’unes eleccions. Coalicions opositores, escissions internes i la ingerència de Nova Delhi les dues dècades següents van limitar el seu temps al govern i van evitar que es consolidessin al poder. 

Tot canvia el 1980, quan guanyen les eleccions i inauguren una llarga etapa d’equilibri electoral perfecte. Una alternança ininterrompuda entre les dues coalicions que s’han convertit en les grans forces polítiques. El Front Democràtic d’Esquerres (FDE), liderat pel Partit Comunista de l’Índia-Marxista (CPI-M) i que inclou totes les forces comunistes, socialistes i progressistes, i el Front Democràtic Unit (FDU), liderat pel Congrés i que inclou partits de dretes, liberals, i religiosos. 

L'estat de Kerala, en vermell (Wikimedia)

La norma de l'alternança es trenca el 2021, quan l’FDE revalida el seu triomf del 2016 i aconsegueix per primera vegada en quatre dècades mantenir-se dos mandats al govern. Una figura és clau: el secretari general del partit i ministre en cap de Kerala, Pinarayi Vijayan, qui ha aconseguit convertir-se en un líder fort i mediàtic. 

Pròximament, Vijayan tindrà l’oportunitat de tornar a fer història i fer un tercer mandat que podria representar la consolidació d’una època hegemònica de les esquerres keralites. Les enquestes indiquen una tendència creixent per l’extrema dreta hinduista, representada pel BJP del primer ministre Narendra Modi —al poder des del 2014—, que amb prou feines tenia força a Kerala.

Vijayan té un as sota la màniga amb el qual presumir per revalidar el seu govern. Kerala s’ha convertit sota el seu mandat en el primer estat de l’Índia en declarar erradicada la pobresa extrema.

Reforma agrària, lluita anticastes i alfabetització

“Això no és cosa dels últims anys, sinó el resultat de 100 anys de transformació social i del model de desenvolupament de Kerala”, explica Nissim Mannathukkaren, professor keralita d’estudis de desenvolupament internacional a la Dalhousie University (Canadà).

Mannathukkaren explica que l’èxit de Kerala té el seu origen en el moviment anticastes i la reforma agrària dels anys 70. Al segle XIX, quan l’Índia era colònia britànica, la societat civil del sud del país es va organitzar per qüestionar el control dels bramans, la casta privilegiada. Aquesta pressió popular va fer que els territoris del sud “tinguessin polítiques relativament progressistes a partir de finals de segle”, assevera el professor. 

El model de Kerala és el resultat de 100 anys de transformació social

També destaca el paper positiu dels missioners britànics, que van impulsar l’accés universal a l’educació. “Aquests moviments van culminar a l’era postindependència, quan els comunistes van arribar al poder”, aclareix. Durant el seu govern, van impulsar la reforma agrària “més profunda de tot el país i fins i tot comparada amb altres països del Tercer Món”, comenta Mannathukkaren. “Això va crear els fonaments per una societat més igualitària”, afegeix Radhika Desai, economista i professora de Ciències Polítiques a la Universitat de Manitoba (Canadà). Kerala té un dels PIB per càpita més elevats del país i és la segona en l’índex de Desenvolupament Humà. 

“A Kerala no hi ha cap motor de creixement com l’industrial”, indica el Dr. Nilanjan Goosh, director d’Estudis del Desenvolupament del think tank indi Observer Research Foundation (ORF). L’investigador assenyala una subsistència bàsica a través de l’agricultura, a la “repatriació de remeses” dels milers de keralites que són mà d’obra a països del Pròxim Orient, així com d’una “economia turística robusta”.

Desai ho matisa: “El de Kerala no és un model econòmic, sinó de política social”. La base sobre la qual es fonamenta el progrés keralita és l’alfabetització dels seus 36 milions d’habitants en un país amb taxes d'analfabetisme que superen el 10 %. “A mitjans dels anys 80 eren 100 % alfabetitzats a través de diversos mètodes de distribució pública que va funcionar extremadament bé”, destaca Goosh. 

Cooperatives i capital privat

A Kerala també hi llueix una xarxa de cooperatives immensa. Més de 16.000 operen a Kerala en sectors diversos que abasten restaurants, hospitals, explotacions agrícoles i animals, habitatge, o crèdits financers. La cooperativa més gran la formen més de 4 milions de dones, un quart de totes les dones de Kerala. El govern ha fomentat i finançat el creixement del món cooperativista per garantir feina, salaris, eficiència i productivitat per competir amb el sector privat.

La recepta econòmica dels comunistes de Kerala poca cosa té a veure amb el socialisme soviètic ni amb el xinès. No rebutja la inversió privada, al contrari: “El PCI-M té la retòrica revolucionària, però a la pràctica, està forçat a adaptar-se al capitalisme omnipresent” explica Mannathukkaren. La societat tampoc és la de 1957: “La gent no vol ser identificada com a classe treballadora i sintonitza menys amb eslògans sobre grans projectes estatals. Volen veure més activitats liderades pel capital privat”, afegeix. 

 ​​​​​​​​ Dones keralites fabricant paraigües per la cooperativa Kudumbashree. (X del CPI-M)

En què consisteix l’erradicació de la pobresa extrema?

“Això significa que la indigència ha estat identificada i eliminada”, assevera Mannathukkaren. L’anomenat Programa d’Erradicació de la Pobresa Extrema (EPEP) s'inicia el 2021 amb enquestes al terreny del govern en coordinació amb xarxes locals. Es van identificar 103.099 persones sense mitjans per sobreviure —només el 0,2 % dels keralites—, i es van dissenyar plans personalitzats: habitatges, porcions de terra, ajuts financers, alternatives laborals, crèdits per emprendre petits negocis, serveis sanitaris i assistència alimentària segons les necessitats.

Només un 0,55 % dels habitants de Kerala vivien en la pobresa extrema el 2023

Segons l’Índex Multidimensional de Pobresa del 2023 de l’agència de polítiques públiques NITI Aayog, només un 0,55 % dels habitants de Kerala vivien en la pobresa extrema, la xifra més baixa de tot el país. “El nombre de persones que ha sortit de la pobresa extrema gràcies al programa actual és baix, perquè tampoc n’hi havia gaire”, exposa l’economista i politòloga de la Universitat de Manitoba. També avisa que “el soroll amb l’erradicació de la pobresa extrema no s’explica sense les eleccions de l’abril”.

Crítiques al govern de Kerala

No obstant això, Mannathukkaren qüestiona la falta de transparència del programa: “Els acadèmics detractors volien conèixer la metodologia exacta per determinar quines persones es consideren extremadament pobres. Ens hauríem de protegir per evitar que aquest tipus d'afirmacions esdevinguin part d'una maquinària de propaganda, específicament sota aquest govern d'esquerres”.

​​​​​​​​​​​​​​El líder de l'esquerra keralita, Pinarayi Vijayan. (X del CPI-M de Kerala)

El professor també recorda que “la pobresa no es pot erradicar del tot”, perquè “és un procés continu i l’estat ha d’evitar que la gent recaigui en la indigència”. 

Goosh qüestiona que els avenços per erradicar un problema estructural de l’Índia com la pobresa tingui quelcom a veure amb el comunisme: “Tant si ets comunista o no pots treballar en la taxa de mortalitat infantil, en la salut materna, en l'alfabetització, en l'educació. Bengala Occidental també va tenir un govern comunista durant gairebé 34 anys, però no va aconseguir els mateixos nivells que els de Kerala”.

Dues índies: nord i sud

El primer ministre Modi va patir el seu primer ensopec electoral el 2024, quan va perdre la majoria absoluta. Recentment, en el marc del cas Epstein, s'han destapat correus entre el líder de la trama d’explotació sexual i l’empresari multimilionari indi Anil Ambani mentre gestionaven la visita de Modi a Israel —la primera d’un líder indi a la història— l’any 2017.

​​​​​​​​​​​​​​Protestes a Calcuta contra el govern de Modi. (EFE/ Piyal Adhikary)

El govern de Modi ha estat excepcionalment sionista, i ha afavorit la cooperació militar i tecnològica entre Nova Delhi i Tel-Aviv. “El BJP és un partit d'extrema dreta, ataca a minories com els musulmans i parla per la majoria hindú. Si ets nacionalista, hauries de representar tothom”, critica Mannathukkaren. 

Aquesta realitat de supremacisme hindú que impulsa el partit de Modi —coneguda com a ideologia hindutva—, xoca amb la realitat diversa i la pau social que es viu a Kerala. Hi conviuen una meitat de la població hindú, amb dues grans minories de musulmans i cristians, els partits polítics dels quals formen part de la coalició electoral liderada pel Congrés.

"El BJP és un partit d'extrema dreta, ataca a minories com els musulmans i parla per la majoria hindú"

“És una de les societats religioses més diverses del món perquè té presència substancial de tres religions principals. A causa de la seva naturalesa multicultural i multireligiosa, al nacionalisme hindú li ha resultat difícil entrar a la societat”, descriu Mannathukkaren. 

L’idioma també és un factor important per entendre el rebuig que causa Modi al sud del país: “El BJP sempre parla de fer l’hindi l’idioma nacional, i les llengües del sud pertanyen a una família completament diferent que les del nord”, relata Desai. 

​​​​​​​​​​​​​​​Detinguts a Nova Delhi en protestes contra el govern indi (EFE/HARISH TYAGI)

No només és una qüestió cultural: “Els estats del sud de l’Índia s’estan erigint en territoris dinàmics, amb ingressos per càpita més alts que al nord, economies vibrants i millor infraestructura”, comenta l’economista i politòloga. 

La tensió entre el nord hinduista —on l’extrema dreta obté la seva força electoral— versus el sud anticastes i progressista ha incrementat. “Nova Delhi s'oposa a Kerala per les diferències ideològiques. La coalició d’esquerres està afrontant circumstàncies adverses pel govern central”, assenyala Mannathukkaren.

L’Índia federal és qüestionada per una recentralització política del BJP. “Des de Modi que veiem un declivi sistemàtic en el poder dels estats, especialment dels que s'oposen al BJP ideològicament, com Bengala, Tamil Nadu i Kerala”, denuncia el professor indi-canadenc.

“El partit polític que està al poder ara mateix està profundament connectat amb un moviment  inspirat en el feixisme. Cal crear una força que sigui capaç de resistir l'hindutva, tant al nord com al sud, i deixar enrere la idea ximple que l'Índia és un país hindú”, conclou l'economista i politòloga Radhika Desai.

Pròxima parada: urnes

Només les eleccions de l’abril plasmaran la satisfacció ciutadana amb la coalició d’esquerres de Kerala. “Ha afrontat al·legacions de ser autoritari i antidemocràtic, i també acusacions de corrupció. Potser es traduirà en una pèrdua per a l'esquerra perquè el BJP està emergint com un tercer actor a Kerala”, apunta Mannathukkaren.

L'auge de l’extrema dreta a Kerala, paradoxalment, podria afavorir els comunistes: “Si el BJP obté una part del vot desencantat, ajudarà l’esquerra perquè els vots de l'oposició es dividiran amb el Congrés”. 

L’acadèmic adverteix que el poder de Kerala s'ha concentrat a l'oficina del ministre en cap i s’ha format un culte a la seva personalitat: “En els partits comunistes de l'Índia el poder històricament s'exerceix com a lideratge col·lectiu en què cap individu té poder inqüestionat”.