El grup rebel M23 va entrar a principis de setmana a la ciutat de Goma, a l’est de la República Democràtica del Congo (RDC). Tot i que Ruanda nega estar implicada en l’atac, les Nacions Unides asseguren que els rebels van guanyar terreny amb l’ajuda d’entre 3.000 i 4.000 militars ruandesos.

L’M23 va assegurar el mateix dilluns que Goma estava sota el seu control, però notícies posteriors que van arribar de la zona van demostrar que, tot i els avenços dins de la ciutat, encara no tenen el domini total.

El president de l’RDC, Félix Tshisekedi, va descriure el conflicte a l’est del país com una situació “sense precedents” i va fer una crida a la mobilització nacional. A més, va contractar prop de 200 mercenaris romanesos per defensar la ciutat congolesa, els quals es van rendir poc després i van ser expulsats a Ruanda per ser traslladats de tornada al seu país des de l’aeroport de Kigali.

A la resta del país, la reacció no s’ha fet esperar. A Kinshasa, la capital de l’RDC, va haver-hi protestes a les ambaixades de França, Bèlgica o els Estats Units, criticant la seva passivitat davant els atacs.

El control dels recursos minerals

La ciutat, fronterera amb Ruanda i amb una població d’uns dos milions d’habitants, és especialment desitjada pels radicals per les nombroses mines de coltan que disposa, un dels minerals més demandants en l’actualitat per a la fabricació de telèfons mòbils.

Segons Joana Mariné, coordinadora de projectes a l’Àfrica de l’Associació Catalana per la Pau, aquests fets formen part d’una llarga disputa pels recursos naturals de la regió. “El principal exportador de coltan és Ruanda, però aquest país no té mines de coltan. Això vol dir que l’extreu de l’est del Congo”, explica Mariné. Aquesta explotació il·legal de recursos ha estat històricament una de les raons principals dels conflictes a la zona.

A més, Mariné destaca la greu situació humanitària que travessen els habitants de Goma. “Els subministraments d’aliments i d’ajuda humanitària no arriben, i la inseguretat alimentària és alarmant. A més, els camps de desplaçats han estat atacats per l’M23 i les forces ruandeses”, denuncia. Les organitzacions humanitàries presents a la regió tenen greus dificultats per operar a causa de la violència i la manca de garanties de seguretat.

"El principal exportador de coltan és Ruanda, però aquest país no té mines de coltan. Això vol dir que l’extreu de l’est del Congo"

D’altra banda, Saoka Kingolo, membre de l’organització Africat i activista congolès, s’ha mostrat crític amb la involucració de França i Europa en el conflicte: "França i la Unió Europea financen cada any amb 20 milions d'euros l'exèrcit ruandès, sabent que aquests diners acaben donant suport a una falsa rebel·lió congolesa, que en realitat és ruandesa."

Sobre les protestes i les mobilitzacions populars a diverses ciutats del país, Kingolo insisteix en la importància dels ciutadans congolesos, sobretot els joves per defensar el país: "L'única salvació ara és el poble. Per això quan la gent surt al carrer i els joves diuen 'doneu-nos armes encara que no tinguem formació, si hem de salvar el país', és perquè han arribat al límit."

Una patrulla de l'M23 intervé en el saqueig d'una instal·lació de l'ACNUR a Goma