"Avui és com el dia de la marmota". Segur que algun cop has sentit aquesta expressió. Si aquest no és el cas, et falta cultura dels anys 90. Aquesta dita fa referència a una rutina que es repeteix una vegada i una altra, i prové de la pel·lícula Groundhog Day (1993), un gran èxit de Hollywood que Manu Guix i Enric Cambray porten al Teatre Coliseum en forma de musical i en català.

Roc Bernadí amb l'elenc d'El dia de la Marmota'. Teatre Colisseum

Phil Connors, interpretat per Roc Bernadí, és un meteoròleg que visita Punxsutawney, un poble perdut de Pennsilvània, per cobrir un esdeveniment importantíssim: una marmota que prediu quan arribarà la primavera. El protagonista queda atrapat en el temps, ja que cada vegada que se’n va a dormir, es desperta al començament del mateix dia, amb l’alarma que li recorda que… És el Dia de la Marmota!

A Punxsutawney es troba amb la Rita, una ajudant de producció interpretada per Diana Roig. En Phil no s’hi enamora bojament a primera vista, però dia rere dia l’anirà coneixent millor, mentre ella el veu per primer cop cada matí.

L'elenc d'aquesta obra no queda en segon pla. Teatre Colisseum.

L’obra, tot i que es presenta com una comèdia, és una història profunda que explora les emocions humanes i la seva complexitat. Des de la incredulitat fins a l’acceptació, passant per etapes de resignació i fúria, i que, fins i tot, m’atreviria a dir que explora la depressió. Estic segura que, tot i tractar-se d’una situació irreal i fictícia, quan el protagonista explica que cada dia se sent igual i que no té forces per llevar-se del llit i seguir endavant, persones del públic es deuen haver sentit interpel·lades.

Altres grans temes, com la mort i els estereotips de bellesa, es tracten de manera subtil a El Dia de la Marmota, aconseguint aquesta fita que les arts estan perdent en l’era de la immediatesa: fer reflexionar. És impossible no posar-se en el paper d’en Phil i acompanyar-lo en el seu viatge emocional, però quan la Rita apareix amb una visió completament diferent, l’espectador s’adona de com estar atrapat en el temps pot passar de ser un infern aclaparador a una oportunitat per aprendre tot allò que et proposes però que acabes postposant.

El despertar d'en Phil, una escena que es repeteix durant l'espectacle. Teatre Colisseum.

Tot i els moments foscos, seria l’obra un clàssic de Nadal si no tingués aquesta combinació de riures amb alguna llagrimeta? Els moments de comèdia es troben en els jocs de paraules entre cançó i cançó, i en els detalls poc perceptibles però encertadíssims de l’elenc. L’actuació de Júlia Bonjoch, que interpreta una dona gran la major part de l’obra, és un espectacle per si mateixa, ja que, encara que balli i canti amb la resta de personatges del poble, no abandona en cap moment el paper de velleta.

El dia es repeteix i els actors també

Aquesta obra de gran format crea fortes expectatives, ja que l’equip darrere d’El Dia de la Marmota és el mateix que el d’altres èxits que, siguis o no aficionat al teatre, segur que has sentit a parlar: La Jaula de las Locas (2018), La Tienda de los Horrores (2019), Cantando bajo la Lluvia (2021) i The Producers (2023). I no, no decepciona gens: la posada en escena és espectacular. El vestuari et transporta a un poble de pel·lícula Hallmark; la decoració i els elements aconsegueixen fer que els personatges apareguin i desapareguin com si fos màgia; i la coreografia, de la mà de Miryam Benedited, dóna vida al poble.

Els creadors de l’obra, Cambray i Guix, no han apostat per nous talents i han fitxat actors que es poden veure en cartellera tot l’any. Hi ha alguna actuació que sorprengui? No, perquè ja se sap que els protagonistes han estat referents del teatre a Barcelona durant els darrers anys. És això dolent? Això ja queda a l’opinió de cadascú, però el que és innegable és que la seva feina és impecable.

Recordo que vaig veure Roc Bernadí, qui interpreta Phil Connors, a l’obra El Despertar de la Primavera l’any 2016, com a novell al món professional, recent graduat de l’Institut del Teatre. Quasi una dècada més tard, el barceloní ha participat en obres com La Jaula de las Locas (2018) i, fins i tot, ha estat el protagonista del musical Aladdin a Madrid.

El vestuari durant l'obra és molt variat. Teatre Colisseum. 

Tot i això, les modernetes de Barna el coneixereu com a integrant del grup Svetlana, un duet de música “petarda”.

Diana Roig, que interpreta Rita, és una favorita de Guix, ja que ha participat en diferents obres sota la seva direcció, com Cantando bajo la lluvia o El Petit Príncep. Tot i això, cal destacar l’èxit de la seva obra més recent: Ánima, que ha obert aquesta temporada al TNC.

En aquesta obra, tothom es coneixia abans de començar, ja que en les dues obres anteriors de Guix mencionades també apareixia Júlia Bonjoch, que en aquesta obra no compta amb un paper protagonista, tot i haver estat sota el gran focus a Pares Normals (2022), amb el director d’El Dia de la Marmota, Enric Cambray, com a protagonista.

Des de Broadway fins a Barcelona: un avenç per la cultura catalana

Fa anys que l'ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) reclama que es dediqui el part del pressupost de la Generalitat al sector cultural en català. Tot i que una petita part anirà destinada al nou departament de política lingüística, el govern de Salvador Illa s’ha compromès a destinar un 2% dels pressupostos de la Generalitat a la cultura catalana.

Aquesta traducció acosta una obra de gran format representada a Broadway i al West End a la ciutadania de Catalunya. Es pot considerar aquesta obra en català un regal de Nadal per tots aquells qui lluiten per protegir la llengua i la cultura del país. 

Si encara no sabeu què regalar aquest Nadal, El Dia de la Marmota és una bona opció, ja que és un musical de gran format per tota la familia que permet viure l’experiència del teatre en tota la seva essència: música en directe, cançons que et posarah la pell de gallina i coreografies que et faran ballar. És tot un clàssic nadalenc: riures i emoció amb alguna llàgrima que s’escapa.