- entrevistes -
Publicat el 26 de gener 2025

És divendres i la funció comença a dos quarts de sis de la tarda. Abans d’assajar, la Diana puja a la planta del bar i, darrere la vidriera, dedica una estona per parlar sobre l’obra en què treballa ara, El Dia de la Marmota.

Al llarg de la seva carrera, l’actriu ha participat en espectacles de tota mena: des de Geronimo Stilton, fins Cantando Bajo la Lluvia, passant per Cabaret. Fins al març, s’endinsa als camerinos del Teatre Coliseum per representar la versió musical de la pel·lícula dels 90 Atrapat en el temps.


Per què et vas presentar al càsting d’El Dia de la Marmota?
Em vaig presentar perquè volia, però sí que és veritat que havia parlat amb l'Àngel Llàcer i em va animar a fer-ho. Com que ja ens coneixem, hem treballat molt junts, ja sabia que farien aquest musical. Ara sí que fem càstings sempre, encara que ja ens coneguin, perquè volen veure si per aquell personatge els funciona. 

Com va ser la preparació musical?
El més complex d’aquest espectacle és la música, perquè la partitura està tota l'estona explicant la història. No és com un musical més clàssic, on hi ha text i cançó, successivament, sinó que aquí constantment hi ha música de fons i les cançons són com monòlegs. Com a actriu, et permet donar molts matisos interpretatius, però per aprendre-t'ho és... feixuc.

Com va ser memoritzar textos tan iguals, però amb matisos?
Molta gent diu: “Ah, que bé, repetiu escenes. És fàcil d'estudiar”. Però és més difícil, perquè no es repeteix de la mateixa manera, llavors encara és més complicat que aprendre una escena nova, estàs dient el mateix, però de cop canvies dues paraules... Són molts matisos que has d'estar molt concentrada per no equivocar-te.


"El més complex d’aquest espectacle és la música, perquè la partitura està tota l'estona està explicant la història”


Com està sent el ritme de funcions? 
Fem de dimarts a diumenge i intentem, si es pot, descansar una funció a la setmana. És intens, perquè sobretot és això, és un musical que no para. I jo encara tinc algunes escenes que no surto, que puc respirar una mica i no em canvio de vestuari. Però els meus companys i companyes, que cadascú d’ells fa tres o quatre personatges del poble, han d’entrar i sortir constantment i canviar-se de roba. A més, tot el moviment escènic també el fan ells juntament amb l’equip tècnic. Jo veig la gent suar, és molt intens, són dues hores i mitja de boom.

Us esperàveu l’acollida que està tenint l’obra?
Estem molt contents, sembla que està agradant. Hi ha aquell punt que al principi penses: “Ai, no sé si això agradarà”, perquè té un punt friqui, és políticament incorrecte en molts moments... Però a la gent li encanta, sobretot públic jove, i crec que això també és molt guai, de poder acostar el teatre musical a la gent jove. Al final és una història d'amor, i això ens agrada a tots, però amb un missatge filosòfic també molt bonic.

Havies pogut veure l’obra original?
Vaig veure un vídeo que hi havia a YouTube penjat. Havia vist la pel·lícula per preparar-me el càsting. Però després hem volgut fer també la nostra versió, perquè al final el Roc Bernardí (protagonista masculí de l’obra) també és més jove que el Bill Murray, fa una altra proposta diferent. Crec que és fantàstic portar-ho també al nostre terreny: agafar l'essència dels personatges però fer-ho des de nosaltres. 

Et veus reflectida en el teu personatge?
Sí, en molts detalls. Crec que hi ha una cosa molt xula de la Rita, que és que al final ella sempre té aquesta contradicció, que busca l'amor, però alhora es va trobant amb nois que són un desastre. Llavors té aquesta cosa de dir: “Jo vull un príncep blau, però merda, per què vull un príncep blau? M'ho ha imposat la societat d'alguna manera”.


Com es gestiona el temps amb altres projectes?
Ara m'estic iniciant molt en el món del doblatge. És complicat també pels horaris, perquè les altres feines que puguem fer tenen uns horaris de matí i aquí acabem molt tard. Llavors, és cansat. És allò que al final ho pots fer tot, però clar, també per contrapartida vas cansada. A més, jo sempre dic que ens hem de cuidar molt, sobretot la veu, perquè les cançons són complicades.

Quina és la situació del teatre musical a Catalunya?
Crec que, ara mateix, està vivint un moment bastant dolç perquè sí que s'està apostant, hi ha hagut aquestes subvencions... Realment he tingut la sort de poder estar en dos projectes grans, en català, aquesta temporada, i crec que des del Petit Príncep i abans amb Geronimo Stilton, no havia fet cap espectacle en català de gran format. I, ostres, és molt guai fer-ho en català. No ho recordava perquè sembla un tòpic, però és que és la nostra llengua, i no recordava com era actuar en català, i ara m'adono que ho faig millor. Al final, és la nostra cultura i que aquí la gent fa les coses molt bé. És una pena que hem de marxar a Madrid a treballar.


“Aquí la gent fa les coses molt bé i és una pena que hem de marxar a Madrid”


Com són les condicions laborals dins del teatre musical? 
Tenim el nostre conveni, sempre hi ha moltes coses a millorar i el bonic és que sí que hi ha l'associació d'actors i a Madrid la Unión de Actores que treballa per millorar aquestes condicions. El musical és molt dur físicament. Al final, quan estàs en un projecte així, de vida social en tens molt poca. Descanses un dia a la setmana i vas acumulant el cansament. És cert que tenim els covers, però estan per emergències. Sempre ho dic, a la gent que comença: “Estigues molt segur que vols dedicar-te a això”. És una professió preciosa i és cert que ens divertim molt i ens ho passem molt bé, però és molt dura també i t'ha d'agradar molt per voler sacrificar tantes altres coses.

Creus que l’obra pot marxar fora de Catalunya?
Tant de bo, en principi no hi ha una previsió d'això. De moment, això acaba aquí al març. Seria genial que es mogués perquè aquest espectacle és molt diferent. És la primera vegada que es porta a Barcelona i tenir l'oportunitat de veure un espectacle de Broadway aquí, en català, és molt guai. Si es portés a Madrid s'hauria de traduir, però jo penso que funcionaria molt. Però és cert que val molts diners apostar-hi. Entenc que com a productora, a l'empresa li ha de sortir a compte o almenys no perdre diners per poder-ho fer i suposo que estan esperant a veure com va tot per prendre decisions.

Tens algun musical o alguna obra somiada?
M'agradaria molt fer Hamilton, des que la vaig veure, crec que és impressionant, les cançons m'encanten i també tota la posada en escena. Em vindria molt de gust, el que passa és que no crec que el facin mai aquí. No sé si aquí funcionaria, però estaria molt bé. 
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —