La guerra entre Ucraïna i Rússia ha entrat en una nova fase. Després de gairebé tres anys de conflicte, sembla que l’arribada de Donald Trump al despatx de la Casa Blanca obrirà una taula de diàleg entre els dos països.  Després de les negociacions fallides el passat 2022, quan va començar la invasió, no s’havien tornat a produir converses entre els dos territoris. Tot i això, Europa també vol formar part d'unes hipotètiques converses de pau. La prova és la reunió que van tenir els principals líders del Vell Continent ahir a París.

Ana Villellas, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, explica al Diari de Barcelona que, tot i els avenços, encara hi ha molts interrogants i limitacions com el format de les negociacions, el calendari exacte o quins temes estaran presents sobre la taula.

Un dels factors claus serà saber quin pes i poder de decisió tindrà Ucraïna: “Està per veure si seran negociacions indirectes, entre les parts directes o una combinació de negociacions directes i indirectes”, afegeix Villellas. En qualsevol cas, queda clar que el paper dels Estats Units serà primordial durant les converses.

L’estratègia de Donald Trump

En els darrers dies, el president nord-americà ja ha parlat, via telefònica, tant amb Putin com amb Volodímir Zelenski. A més, durant aquest dimarts està prevista una trobada a l'Aràbia Saudita del ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i l'assessor del Kremlin, Yuri Ushakov, amb Marco Rubio, secretari d’estat nord-americà; també hi seran Steve Witkoff, enviat especial dels Estats Units, i Michael Waltz, assessor de seguretat nacional.

El president Zelenski ha viatjat fins als Emirats Àrabs des d’on ha enviat un missatge clar: “Ucraïna no acceptarà cap acord que pugui sorgir de la negociació entre Rússia i els Estats Units. No sabíem res i qualsevol diàleg sobre nosaltres, sense Ucraïna, no donarà resultats”. Unes declaracions amb les quals va coincidir el canceller alemany, Olaf Scholz: “Europa no pot permetre's que hi hagi una pau imposada a Ucraïna”.

Zelensky doubles down: Ukraine is not part of Russia-U.S. negotiations and won’t recognize their outcomes.

Any talks about Ukraine without Ukraine are meaningless.

1/ pic.twitter.com/mEm25qyLyx

— Tymofiy Mylovanov (@Mylovanov) February 17, 2025

Sobre la presència i el paper del país nord-americà en el procés negociador, Villellas posa la lupa en la política que està aplicant: “L'administració Trump està desplegant una diplomàcia impositiva, més propera en certa manera a Rússia o a no donar massa espai a la posició d'Ucraïna”. La investigadora afirma que el focus principal del país estatunidenc passa ara per centrar-se en les àrees geogràfiques que considerada prioritàries, mirant a la Xina: “Estats Units necessita que la guerra a Europa finalitzi”.

Tot plegat amaga darrere uns interessos econòmics per part de Trump: “Intenta treure profit d'aquest escenari, amb pressió cap al país ucraïnès per extreure acords d'inversió o econòmics com els recursos naturals”, expressa Villellas. Tanmateix, Ucraïna ja els va oferir en el seu Pla de Victòria. Presentat a finals de 2024, a banda de l’esmentat, també incloïa la possibilitat d’ingressar a l’OTAN i ajudes militars.

Pau a canvi de cedir territori?

La proposta de Zelenski no va prosperar, com a mínim inicialment. Tot i això, conscients de la seva posició de debilitat, el president ucraïnès ja va modificar la posició respecte a l’inici del conflicte i va acceptar la possibilitat de cedir temporalment territori controlat per Rússia. Una cessió que seria puntual i que en cap cas es reconeixeria ni per part d’Ucraïna ni internacionalment, simplement s’acceptaria la realitat sobre el terreny.

Això tindria unes conseqüències futures que podrien conduir a una reobertura de la guerra, tot i arribar a un acord de pau: “Serà un conflicte amb una disputa territorial que no es resoldrà sinó que es postergarà”. Villellas admet que Ucraïna aspiraria a recuperar-ho en un futur per la via diplomàtica, tot i que confessa que mentre a Rússia hi governi Putin serà molt complicat.

Europa es mobilitza per no perdre força

De la possible cessió o no de territori estan molt atents els països europeus. Ahir, alguns d’ells van celebrar una cimera extraordinària a París. Aquesta va escenificar el delicat moment en el qual es troba Europa en l’escenari internacional.

Emmanuel Macron va convocar d’urgència els principals líders del Vell Continent (Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Polònia, Espanya, Països Baixos i Dinamarca) per afrontar les negociacions de pau a Ucraïna des d’una postura conjunta. Tot i l’intent de Trump de conduir —estretament amb Putin— el final de la guerra, Europa no vol quedar fora de la taula de negociacions.

La trobada d’ahir va ser un primer pas per traçar el full de ruta a seguir. Entre els temes tractats, hi ha la possibilitat d’enviar tropes a Ucraïna en missió de pau. Zelenski ja va demanar el passat dissabte la creació d’un exèrcit europeu. Tot i això, semblen lluny de convertir-se en realitat a causa de la incertesa sobre el camí que se seguirà per aconseguir la pau. El canceller alemany va descartar-ne la possibilitat: “És el moment erroni per debatre sobre l’enviament de tropes de pau a Ucraïna”.

Zelenski pide en la Conferencia de Seguridad de Múnich un ejército europeo. Las vidas y los miles de millones que se han llevado por delante los delirios de la OTAN aún no le parecen suficientes. pic.twitter.com/xG4asdpzvh

— Doctora Cristina Martín Jiménez (@crismartinj) February 17, 2025

El paper del Regne Unit és un altre element que també podria esdevenir de vital importància en aquest nou escenari. Keir Starmer, primer ministre britànic, ja s'ha ofert a enviar soldats a Ucraïna. La seva predisposició per actuar si fos necessari, sumat a una posició fora de la Unió Europea, pot convertir el Regne Unit en un actor clau en el diàleg entre els Estats Units i Europa.

La situació d’Ucraïna és el desencadenant de la preocupació europea. Tot i això, les alarmes també s’han encès pel que fa a la seguretat europea: “La qüestió de la futura arquitectura de seguretat a Europa és un tema que travessa aquest conflicte armat”, comenta Villella. Ursula von der Leyen, també present a París, va explicar els motius de la trobada en una piulada a X. La presidenta de la Comissió Europea assegurava la nit passada que “la seguretat europea es troba en un punt d’inflexió” i que cal moure fitxa amb urgència.

La por a una nova guerra

En el fons, la disputa acaba superant les barreres ucraïneses. “Rússia considera que està en conflicte amb Europa”, expressa la investigadora de l’Escola de Cultura de Pau, qui afegeix que un dels reptes és intentar donar pas també a negociacions per reconstruir les relacions amb el país rus i establir una nova arquitectura de seguretat a Europa. Tanmateix, és una realitat molt complicada avui en dia.

De no aconseguir-ho Villellas pronostica que el conflicte podria derivar a altres zones, com podrien ser Polònia o Bielorússia, entre altres: “Aquesta situació pot donar lloc a futures tensions en altres territoris i a una perpètua guerra híbrida amb Rússia, que no beneficia en res al continent”.

L’escenari que es dibuixa arran d'aquesta confrontació no només posa en alerta els països que fan frontera amb el país que dirigeix Putin, sinó que la prosperitat d’Ucraïna, després de les negociacions de pau, es pot veure molt condicionada: “Mentre hi hagi aquesta confrontació geopolítica entre Rússia i l'OTAN en països d’Europa, l'entrada d'Ucraïna a l’Aliança Atlàntica no és un escenari viable”, conclou la investigadora.