El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que vol prohibir l’ús de les xarxes socials als menors de 16 anys. Adults i adolescents discrepen sobre la idoneïtat de la mesura, mentre que Sánchez posa el focus en la “necessitat de recuperar el control de la governança digital” i, així, aconseguir que les xarxes siguin un “espai sa i democràtic”. De moment, l’executiu només ha manifestat la voluntat de limitar-ne l’accés, sense concretar quan s’implementarà la llei reguladora. El que sí que ha confirmat el president espanyol, però, és com es durà a terme la restricció: les plataformes digitals estaran obligades a verificar l’edat dels usuaris mitjançant sistemes efectius. 

Aquests sistemes —que ja s’implementen a Austràlia— permeten identificar l’edat de les persones que creen un compte, sempre que siguin mitjans “raonablement adequats”, recorda Júlia Bacaria, presidenta de la secció de dret digital i IA del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Així, Bacaria explica els mecanismes disponibles: adjuntar un certificat digital o el DNI per assegurar la titularitat a través d’una tercera empresa, gravar un vídeo o fer un selfie per analitzar, amb intel·ligència artificial, la correspondència dels trets facials amb l’edat de la persona; o analitzar les interaccions de l’usuari a xarxes socials. 

La mesura pot ser efectiva?

De tota manera, aquests sistemes no sempre són suficients per garantir que els menors no hi accedeixin. Com apunta la jurista especialitzada en dret digital, hi ha “sistemes paral·lels” que permeten eludir la prohibició, com el mercat negre de xarxes socials o les VPN que permeten connectar-se a les xarxes d’un país que no hagi incorporat la restricció. Encara més, sovint és tan fàcil com que els menors les facin servir des d’un compte d’una persona adulta. Per això, Bacaria destaca que a Austràlia no només s’implementen els sistemes de verificació d’edat, sinó que el país també fa una “gran inversió” per ajudar els joves a abandonar definitivament les xarxes. 

Qui seria responsable de l’incompliment?

Tot i que Sánchez emfatitza la responsabilitat de les plataformes, si la mesura resulta aplicable, els directius de les xarxes no sempre respondran quan els menors hi accedeixin. “Si la plataforma ha implementat prou mecanismes per procurar evitar-ho, qui haurà de respondre serà el menor que s’ha saltat la restricció, o els seus tutors legals”, diu l’advocada. 

A part dels sistemes paral·lels per escapar de la prohibició, també es poden cometre il·legalitats, com suplantar una identitat o falsedat documental. En aquests casos, es tracta de delictes que tenen la seva corresponent responsabilitat. “Si un jove se salta el procés fent servir una identitat falsa, la plataforma 'podrà arribar fins on pugui arribar'”, afegeix. 

Protegir el benestar dels menors

La prohibició anunciada pel govern espanyol vol protegir els menors dels riscos que suposen les xarxes socials. Per una banda, la seva salut mental i física està en joc. “Les conductes de pressió estètica, les tendències perilloses i l’addicció a l’scroll infinit els perjudiquen, quan són persones en ple desenvolupament”, apunta l’advocada.  

D’altra banda, des del punt de vista legal, els drets a l’honor, a la intimitat i a la mateixa imatge dels adolescents també es poden veure afectats. “Ara mateix, és molt fàcil que els usuaris utilitzin les publicacions d’altres i, per exemple, les posin a la IA per aconseguir imatges de nus”, alerta Bacaria. 

Per això, la presidenta de la secció de dret digital i IA de l’ICAB es posiciona a favor de la proposta de Sánchez: “Les xarxes són un món digital paral·lel al real on tot queda ocult darrere d’un perfil. Tenen un poder atacador molt més ràpid, així que la mesura pot millorar la qualitat de vida i el desenvolupament del jovent”. No obstant això, l’advocada admet que les xarxes socials són un espai “molt complicat” de regular. 

La llei podrà tirar endavant?

El govern espanyol encara no ha detallat quan voldrà tramitar la prohibició, i ni tan sols està garantit que arribi a aplicar-se. “Si s’entén que la llei pot afectar drets fonamentals, caldrà obtenir majoria al Congrés dels Diputats. Per tant, és altament improbable”, preveu la presidenta de la secció de dret digital i IA de l'ICAB.