La doctora en microbiologia i Premi Nobel de Química 2020, Emmanuelle Charpentier (França, 1968), ha estat investida honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Charpentier és bioquímica i doctora en microbiologia per l’Institut Pasteur (França). Juntament amb Jennifer A. Doudna, l’any 2020, va rebre el Premi Nobel de Química per la seva contribució al descobriment de la tecnologia de CRISPR: unes tisores moleculars nascudes de la ciència bàsica, que permeten modificar el genoma amb gran precisió.

La rectora de la UPF, Laia de Nadal, ha estat l’encarregada de fer entrega a la científica de la màxima distinció de la universitat en una cerimònia que ha tingut lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella de la UPF. De Nadal ha fet èmfasi en el fet que “si volem ser capaços de transferir coneixement hem d’apostar per descobrir”. 

Després de ser investida per la rectora, Charpentier ha recollit la medalla i el diploma corresponents i ha fet un breu discurs. S’ha adreçat als assistents expressant que és un “privilegi i honor” rebre aquesta distinció. Ha destacat la importància de treballar en equip i que “la recerca és una feina col·lectiva”, compartint així aquest reconeixement amb els seus col·legues.

Charpentier també ha volgut destacar la importància de no quedar-se sempre en un únic lloc i adquirir coneixements de diversos espais: “Viatjar ha jugat un paper essencial en la meva carrera”. De Nadal s’ha referit a ella com un “exemple inspirador de lideratge femení” explicant que l’honoris causa ha estat 25 anys movent-se per 9 institucions científiques en 5 països diferents.

Amb tot això, el padrí de la doctoranda, Marc Güell, ha estat l’encarregat de la laudatio cap a Charpentier on ha afirmat que les contribucions d’ella cap a la ciència “han obert noves vies per abordar alguns dels reptes més importants de la humanitat”. Alhora, ha explicat amb més detall el descobriment de CRISPR, que significa Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats. El qual “representa un dels avenços científics més significatius del segle XXI”. Güell és investigador ICREA del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, on dirigeix el Grup de Biologia Sintètica Translacional.

La cerimònia ha estat acompanyada per dues aparicions de la ballarina Sol Picó  que ha interpretat una versió de Rocío Márquez i Fernando Vacas de la cançó “Me quedo contigo”, a l’inici i “La Bohème” de Charles Aznavour després que la guardonada rebés la seva medalla.

En el discurs de cloenda de Nadal ha expressat la seva admiració cap al projecte de Charpentier: “És un exemple preciós” de com els descobriments poden tenir un impacte enorme en molts camps i en la societat. També ha argumentat que la complexitat dels reptes que s’encaren en ple segle XXI “requereixen abordar-los de manera multidisciplinària”. 

La rectora de la UPF ha declarat la necessitat de confiar en el progrés científic compartint el missatge de Charpentier amb “la necessitat d’establir un marc ètic rigorós en aquesta nova eina (CRISPR)”.

Abans del Gaudeamus igitur, himne universitari, de Nadal ha volgut recordar aquelles dones que han estat invisibilitzades i ha fet èmfasi que des del 1901 que es fa entrega dels Premis Nobel, amb la suma de totes les categories, en total hi ha hagut 65 premiades per 912 premiats, compartint també el compromís que té la UPF d’apostar pel talent femení.

Trajectòria

Emmanuelle Charpentier va iniciar la seva etapa d’estudis superiors en l’àmbit de la bioquímica, la microbiologia i la genètica a la Universitat Pierre and Marie Curie (coneguda ara com la Universitat de Sorbona), ubicada a París. El seu doctorat va estar centrat en la investigació envers la microbiologia i el va obtenir al Pasteur Institute, a la capital francesa.

Des del 2018 és la directora fundadora, científica i gerent de la unitat Max Planck per la Ciència dels Patògens (MPUSP). Paral·lelament, també és la cap d’administració de la mateixa unitat i professora honorària de la Universitat Humboldt situada a Berlín, Alemanya.

Premi Nobel de Química 2020
La gran contribució a la ciència de la professora Charpentier juntament amb Jennifer A. Doudna va ser identificar la possibilitat d’utilitzar un mecanisme endogen de reparació de l’ADN descrit en procariotes, arqueus i bacteris, per editar el genoma en organismes eucariotes.

Després de trobar el sistema objectiu, el sistema CRISPR-Cas9 funciona introduint una ruptura de doble cadena en l'ADN en un lloc precís, que després es pot reparar d'una manera que permeti als científics eliminar o afegir material genètic. 

Charpentier és la 22a personalitat que la UPF investeix amb aquest reconeixement, la màxima distinció acadèmica que la universitat atorga. El primer va ser Desmond Tutu, el curs 1999-2000. Charpentier és la vuitena dona en rebre aquest reconeixement després de Vandana Shiva, investida el curs passat (2023-2024).