Font: Arxiu Fundació RCD Espanyol
Font: Arxiu Fundació RCD Espanyol
Per Manel Lamadrid Coll , Carlos Bueno Llasat i Martí Pernia
Publicat el 24 de desembre 2023

A casa nostra l’esport rei per excel·lència és el futbol. Al llarg de la història milers de persones han passat pels camps de la capital catalana i els seus voltants per animar els seus equips.

A partir dels anys 80 s'han creat noves fórmules d’animació als camps de la ciutat, les quals s’han anat transformant a poc a poc, passant des de bandes, i penyes, fins a arribar als projectes de grada d’animació que s'han convertit en els motors dels estadis.

 

Però com funcionen aquestes grades? Quines persones en formen part i què els motiva? Quin va ser el seu procés de creació? Què diferencia les grades dels clubs semiprofessionals dels de l’elit? 

Per respondre aquestes preguntes és interessant fixar-se en quatre dels clubs més rellevants de la ciutat: el Club Esportiu Europa i la Unió Esportiva Sant Andreu (semiprofessionals) i, per altra banda, el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol (professionals). 

Directius, historiadors i aficionats relacionats amb aquestes entitats expliquen al Diari de Barcelona com s’organitzen les grades d’animació i com ha evolucionat el paper de l’aficionat.

FUTBOL SEMIPROFESSIONAL

Club Esportiu Europa

Si el futbol popular català es manté en espectadors és gràcies a l’Europa i a la rivalitat amb el seu acèrrim rival: el Sant Andreu. El club escapolat està situat al barri de Gràcia i comparteix amb el territori la seva ideologia, majoritàriament d’esquerres i impulsada per la classe treballadora. 


En els darrers anys s’ha donat un creixement exponencial d’aficionats europeistes, empentats per l’enfrontament amb el Sant Andreu i per la tendència de la gent cap a un futbol popular gràcies a l’accessibilitat ofereix. 

D'aquest canvi en parla l'historiador de l'Europa Ramon Vergés, qui també assenyala actualment omplir l'estadi pot ser una anomalia, però abans era un fenomen habitual.

 

L’Europa es funda el 1907, però no és fins gairebé 15 anys més tard que surt la primera afició. “Durant els anys 20, que l’Europa puja a la màxima categoria del futbol català, és quan ressorgeix més l’afició amb un esport nou com és el futbol”, explica Ramon Vergés. 

No seria fins a principis dels 80 que sorgeix la primera penya Europeista, la Penya l’Escapulari, un grup de joves d’uns 20 anys. “Aquesta gent es fa gran, i agafa el relleu Caliu Gracienc, una altra penya d’animació”, comenta Vergés. Encara continuen presents a través d’una pancarta penjada a la grada d'animació. 

Després d’uns anys fluixos, torna l’afició a l'estadi de l'Europa, el Nou Sardenya: “Hi ha un impàs d’anys que ningú no ve a animar darrere gol de manera oficial fins que el 2013 apareixen els Eskapulats, que és el màxim exponent actual de la grada d’animació.” 

I aquest suport no passa desapercebut per la junta europeista. Tal com esmenta Ramon Armengol, directiu de l’Europa, “la relació entre Eskapulats i la directiva és molt bona, amb contacte permanent”. El mateix Armengol també destaca la feina dels Eskapulats com a revulsiva i revitalitzadora dins del club. 

 

Així mateix, Armengol emfatitza que “els aficionats són el pal de paller del futbol". "Ens devem a ells”. És per això que considera que “s’ha de posar totes les facilitats perquè accedeixin a l’estadi i puguin seguir a l’equip. "No té sentit que les entrades siguin una restricció en tot això”.

 

Unió Esportiva Sant Andreu 

Seguim amb el futbol humil fixant-nos amb el màxim rival del C.E. Europa: la Unió Esportiva Sant Andreu (U.E.S.A.), situada al barri de Sant Andreu i coneguda pels seus orígens treballadors. 

El club és famós per ser un dels històrics del futbol català, pel seu més que estret vincle amb el catalanisme, ja que sempre ha portat la samarreta quadribarrada, i per la relació amb els moviments d’esquerra

Al llarg dels últims anys, el club ha tornat a guanyar popularitat amb la seva creixent rivalitat amb l’Europa, i també a bones accions de màrqueting com la samarreta de la present temporada, elaborada amb col·laboració amb la mítica marca esportiva Meyba.

L’evolució de la seva afició, però, ha estat complicada, perquè l’entitat ha tingut èpoques bones, però també més desolades. Tal com explica l’historiador i expert en història del club Jordi Petit, l’aparició dels Desperdicis, actuals impulsors de la grada d’animació, és un últim pas en una història d’aficionats del barri que les han vist passar de tots colors.

 

Actualment, els Desperdicis i la resta d’aficionats de la institució també són molt importants pel club. El directiu i portaveu del club, Gerard Álvarez, ho té clar: “Per nosaltres l’afició és el tresor més important que té el club”.


A més, destaca com Els Desperdicis "són l’altaveu del Narcís Sala", l'estadi on juga el Sant Andreu. "Són part del club i això és casa seva, i sense l’afició no estaríem on estem”. 


El portaveu assenyala que moltes vegades les dificultats venen de factors externs: “La nostra afició es troba amb situacions molestes", denuncia, tenint en compte que una gran part dels aficionats estan vinculats a moviments populars. "Controls de seguretat excessius sense entendre el perquè, ja que sempre s’ha portat perfectament. Que un aficionat del Sant Andreu quan vagi a altres camps gairebé se senti com un criminal és quelcom que no ens agrada”. 



Tot i aquests problemes, Álvarez defensa que ser seguidor del Sant Andreu és únic: “Tothom que vingui a l’estadi veurà només amb un partit el que pot arribar a ser el Narcís Sala, el que pot arribar a ser l’afició del Sant Andreu i el que pot arribar a ser aquest club”.

 

Futbol Professional

Futbol Club Barcelona

Si parlem del futbol professional, el màxim exponent a Catalunya és el F.C. Barcelona, un dels històrics del continent europeu. La seva afició és molt diversa, però és innegable que el club està lligat històricament a Catalunya i a la defensa d’uns valors democràtics.

La seva afició ha passat per diferents etapes i moments, com bé comenta l’historiador i expert Jaume Sobrequés. Ara bé, si per alguna cosa destaca la massa social culer és per la vinculació amb el catalanisme, que ha motivat a molta part de la societat barcelonina a fer-se aficionada d’aquest club.

Tal com explica Sobrequés: “La vinculació política s'ha utilitzat a vegades més per part dels comentaristes que no pas per la mateixa societat. El catalanisme de la massa social del Barcelona s'ha utilitzat sovint d'una manera favorable en defensa dels interessos nacionals, i això històricament ha estat molt positiu”.
 

Sobrequés destaca que, tot i que la idea d’una grada d’animació és bona, poden sorgir molts problemes que el mateix club ha de vigilar: “Les grades d'animació han tingut un germen conflictiu en el seu interior. Una cosa és la teoria (està molt bé que uns joves aficionats donin suport a l'equip), però no podem deixar de constatar que en alguna ocasió s'han infiltrat elements conflictius. Ha de ser una qüestió que el club controli molt bé”.

 

El Barça compta amb una grada d’animació inaugurada la temporada 2016/2017, formada per quatre penyes blaugranes: la Penya Almogàvers, el Front 532, els Supporters Barça, i la Penya Blaugrana la Nostra Ensenya. 

Hem volgut parlar amb la junta per saber el seu punt de vista sobre el projecte, però no han volgut fer declaracions. Recordem que la grada d’animació va estar impulsada per la junta anterior, i que havia estat rebutjada per Laporta en anteriors candidatures.

Ara bé, des de la seva victòria el 2021, el missatge ha anat variant. Per exemple el 2022, després de l’escàndol de venda d’entrades visitants del partit contra l’Eintracht, la grada d’animació va decidir fer vaga el següent partit. Laporta va organitzar una roda de premsa i va mostrar el seu descontentament amb la situació, tot i que va reafirmar el seu suport a la grada: "No ens agrada veure aquesta grada buida, donen una atmosfera adequada a l'estadi, ajuden a l'equip. La valoració de la seva vaga, me la reservo perquè em va saber greu que no ajudessin a l'equip".

Però, que pensen els membres de la grada d’animació? Senten que els ajuda la junta? Per saber més sobre la seva opinió i la seva tasca, un membre d’aquesta grada, que prefereix mantenir-se anònim, exposa la seva opinió personal al respecte diferents temes. Referint-se a la relació del club comenta el següent: “Considero que estem ben valorats pel club com per la resta d’aficionats, encara que penso que el club podia encoratjar més a l'aficionat convencional a formar part de la grada perquè hi hagués més gent animant”.

En l'àmbit personal destaca, com formar part de la grada d’animació et canvia la forma de seguir el Barça: “Un cop has estat animant a la grada veure un partit assegut com un ‘tribunero’ et deixa insatisfet, com si et faltes alguna cosa”.

 

També es diferencia del moviment hooligan, que tant mal va fer al club amb grups com els Boixos Nois, i es desmarca d’ells: “La diferència entre un hooligan i un aficionat és la mentalitat dins i fora del camp. En cas de la nostra grada estic convençut que no hi ha ningú que no entri al camp amb la mentalitat d’animar al Barça els 90 minuts de partit”.

 

Reial Club Deportiu Espanyol

L’Espanyol va ser fundat el 1900 per estudiants de la Universitat de Barcelona i, després de fusionar-se amb altres clubs, va adoptar els colors blanc-i-blaus en honor a Roger de Llúria.  A principis de la seva història va jugar a diferents terrenys de joc, arribant a compartir camp amb el que ràpidament es va convertir en el seu rival històric, el Futbol Club Barcelona.

Com a club fundador de la Lliga comptava amb força afició i al 1923 va inaugurar l’Estadi de Sarrià, on va jugar fins a moure’s a l’Estadi Olímpic de Montjuïc al 1997 i, posteriorment, a l’actual Stage Front Stadium de Cornellà-El Prat al 2009. Sobre la història de l’afició de l’Espanyol en parla l'historiador David Tolo:

 

Com menciona Tolo, el 2013 la Juvenil 1991 es va separar de La Curva per desavinences en la gestió de la grada. Hi ha una diferència clara en el perfil ideològic i polític entre els dos grups, tal com ens comenta un aficionat de la grada d'animació:

“És evident que a la Curva es veu molt que hi ha una idea política que predomina i això fa que hi hagi molta gent que faci el paperot de fer veure que tenen aquestes idees polítiques per sentir-se integrada. També he de dir que si les idees polítiques que tens no coincideixen amb les de la majoria de la Curva, sí que potser el millor és no dir-les, perquè aquella gent si s’enfaden… millor no molestar-los. Tot i això, avui en dia, ultres hooligans n’hi ha pocs”.

 

Després d’algun intent fallit, es va aconseguir reunir de nou a la Juvenil 1991 amb La Curva a la nova Grada Canito des de 2021. Aquí podem trobar la cronologia dels diferents fets:

A més de la Grada Canito, l’Espanyol compta actualment amb unes 175 penyes, algunes d’elles a llocs tan remots com Austràlia, tal com podem veure a la seva web

El perfil més típic d’aficionat perico és aquell que ho ha heretat, fent que l’Espanyol sigui un club molt familiar i proper tot i ser un club professional. La pluralitat també és un altre dels seus valors, raó per la qual l’Espanyol sempre s’ha declarat com un club català i especialment barceloní, però apolític.

Actualment, l’Espanyol és el club amb més abonaments de Catalunya (25.000), després de la bona campanya que s’ha fet (50% de reducció del preu pel descens). Isaura Valle, membre de l’àrea social del club la valora així:

 

L’Espanyol al llarg de la seva història, ha donat suport a les institucions catalanes i altres clubs com el Sant Andreu, el qual va ajudar econòmicament i amb la cessió de jugadors quan aquests van ser a Segona Divisió.

Les grades d'animació: un camí jove amb coses a millorar

Les grades d'animació continuen sent una font de debat per temes com la connexió en l'imaginari col·lectiu amb els grups ultres, ideologies controvertides o poca presència femenina en un entorn molt masculinitzat que la dificulta.

Tanmateix, els esforços de les institucions, els clubs i els mateixos col·lectius estan tractant d'erradicar les actituds i comportaments violents per millorar la convivència i la imatge tant de clubs com de grades d'animació. Al cap i a la fi, tots ells estan d'acord que rebre el suport de l'afició a través dels càntics ajuda els futbolistes.
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —