Amb més de deu anys d'experiència en l’emprenedoria, Anna Cejudo és una professional referent en l'àmbit tecnològic. La seva trajectòria ha estat marcada per la perseverança i el lideratge, sent cofundadora de Founderz, una escola de negocis en línia centrada en formació en IA. Abans, va cofundar Ideafoster, una consultoria d'innovació adquirida per Advent International.

Així mateix, Cejudo està entre les 35 dones tecnològiques de la llista Forbes Women in Tech i combina la seva passió per l'educació amb un ferm compromís per impulsar un lideratge femení més fort en la tecnologia. Recentment, ha estat reconeguda com una de les 100 Dones Referents TIC de Catalunya 2025, una iniciativa de l'Instituto Más Mujeres que visibilitza el talent femení en el sector tecnològic i destaca el seu impacte en un àmbit tradicionalment dominat per homes. 

En aquesta entrevista amb el Diari de Barcelona hem pogut parlar amb ella sobre els reptes que enfronten les dones en el sector TIC, la importància de visibilitzar referents femenins i el valor de transformar els obstacles en oportunitats.

Com valores iniciatives com les que impulsa l’Instituto Más Mujeres a l'hora de visibilitzar referents femenins i promoure un lideratge més igualitari en el sector TIC?
Aquestes iniciatives són necessàries. Realment ajuden a crear impuls, a donar visibilitat i a empoderar les dones perquè persegueixin els seus somnis i prenguin decisions que, a vegades, la societat, sense voler-ho, ens esbiaixa o ens limita. Fins i tot nosaltres mateixes ens posem límits. Per tant, que aquestes organitzacions impulsin aquests moviments és una gran oportunitat per a totes.

Què significa per a tu estar a la llista Forbes Women in Tech?
És un reconeixement molt especial. Al final, vas fent el teu camí, prenent decisions sense esperar aquest tipus de reconeixements. Però, de cop i volta, et mencionen i et posen en una llista a l'altura de moltes altres persones que tu mateixa consideres referents, i això fa molta il·lusió. El primer que vols fer és compartir-ho amb els pares i dir: “Mira, mare, surto a Forbes”. Per tant, crec que aquests reconeixements també ajuden perquè t’obren moltes portes. El fet d'haver sortit en un lloc així fa que et donin visibilitat, que altres persones també vulguin contactar amb tu, i a partir d’aquí es crea un efecte papallona. Realment això fa que se't vagin obrint noves oportunitats.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Forbes Women (@forbeswomen_es)

Creus que continuen havent-hi poques dones en llocs tècnics i de lideratge en el sector TIC? 
N’hi ha més de les que sembla. Precisament en esdeveniments com aquests l'objectiu és donar visibilitat a aquestes persones que hi són i que no es veuen. Però sí que és veritat que la bretxa que hi ha és molt gran. Dins del món tecnològic, em sembla que només el 29% dels professionals són dones, tota la resta, són homes. I quan parlem de l'emprenedoria, només un de cada cinc són dones. Per tant, sí, penso que n'hi ha poques. 

“Cal que entenguin que és un camí que és possible, que existeix, que és viable i que es pot fer”

Què podem fer per revertir aquesta situació?
Hem d'aconseguir facilitar la manera que hi hagi més dones al sector TIC. Això implica conscienciar sobretot de les noves generacions. Cal que entenguin que és un camí que és possible, que existeix, que és viable i que es pot fer. Llavors, hem d'aconseguir millorar les estadístiques cap a l’equitat i apropar les TIC especialment a les nenes i jovenetes perquè entenguin que és possible.

Quines barreres creus que enfronten les dones en l'àmbit tecnològic des de la teva experiència?
Hi ha diverses barreres. La primera més enllà del gènere és l'edat: quan ets jove i comences, pot ser un factor en contra perquè sovint has de justificar més que en saps i que pots aportar valor. Aquesta és una lluita que comparteixen tant homes com dones, sigui quin sigui el sector en el qual estàs. Però, potser, si ho sumes a un sector tecnològic on hi ha més homes que dones, fa que la dona a vegades se senti més petita i li costi més precisament justificar la seva aportació de valor. Llavors, penso que això és un dels hàndicaps que hi ha.

“Quan volem ser mares, això socialment està vist com un obstacle en la progressió de la carrera”

Hi existeixen estereotips?
Malauradament, sí. Hi ha molts biaixos en l'àmbit cultural i social que fan que les dones tinguin més dificultats per poder avançar. Quan volem ser mares, això socialment està vist com un obstacle en la progressió de la carrera. Sempre dic que, quan un home el que fa és treballar molt i quasi no està a casa, es diu: “Quin bon pare que està proveint per a la família”. Això ho fa una dona i diuen: “Aquesta dona és molt mala mare perquè no està amb els fills”. I quan és al revés, és l'home el que es queda a casa. Hi ha un factor cultural que hem d'aconseguir girar i canviar.

Has tingut algun referent femení en el qual fixar-te?
Hi ha tres persones en el meu cercle més proper que m'inspiren molt. En primer lloc, la meva mare. Ella no és emprenedora, però ha estat la segona generació d'una empresa familiar i, per mi, ha sigut l'exemple que tenia a casa, com a treballadora dedicada a la seva feina i a la seva família. Un equilibri que no sempre ha estat fàcil, i l'admiro molt pel que ha fet i perquè sempre m'ha animat a fer el que vull.

La segona?
La segona persona seria la meva àvia materna. Volia treballar, però el context no li ho va permetre. Va viure en una societat on tenia els drets o les oportunitats molt més limitades. Precisament, per això, sempre ens ha animat a tots els nets a seguir els nostres somnis i a seguir lluitant per aconseguir el que volguéssim. L'altra és la meva germana petita, que va morir. Per mi és una font d'inspiració, d'entendre que la vida és curta, que mai saps què passarà demà. I que és important viure el moment i ser feliç amb el que estàs fent. Que les coses que fas les facis perquè hi ha un propòsit darrere. A mi és el que em motiva empresarialment. Gràcies a l'empresa que tinc, puc canalitzar el meu propòsit vital, convertir-lo en propòsit empresarial i a partir d'aquí aconseguir un impacte molt gran.

“Per mi és molt important aconseguir sempre aquest equilibri de família i professió”

I en l'àmbit empresarial?
Com a referents externs, m’inspiren principalment emprenedores americanes. Una que m'agrada molt és Sarah Blakely, fundadora de Spanx, una empresa de llenceria femenina. És una dona que ha hagut d'obrir-se pas en un món que no era tecnològic, però que sí que estava dominat pels homes. També és una dona que ha après molt dels seus fracassos, ha anat seguint lluitant i obrint el seu camí, no seguint les guies, potser, que la gent esperava d'ella. A més, també té una família, i per mi és molt important aconseguir sempre aquest equilibri de família i professió.

Quin consell donaries a altres dones que vulguin seguir els teus passos?
Hi ha diverses coses. Sobretot que les coses que facis tinguin un perquè. És a dir, no és "vull crear una empresa perquè em fa il·lusió", perquè és molt difícil que funcioni, més quan les estadístiques no t'acompanyen. Però si ho fas perquè hi ha una raó darrere, una raó de ser, un impacte que vulguis aconseguir, això et dona aquesta motivació o aquesta força que en moments difícils necessites. Més enllà de dir: “Vull aconseguir aquest objectiu a final d'any”. Si no tens aquesta motivació intrínseca a dintre és molt difícil poder seguir amb això.

Quin paper juga la gent que t’envolta?
És important tenir bona gent al teu voltant. Diria que cal rodejar-se de bones persones, en dos sentits: bons professionals, però també bones persones. Gent que realment tingui aquells coneixements que et complementin i, llavors, aconseguir un equip molt més fort, però que també siguin bona gent. 

“No hem de tenir por d’equivocar-nos o de fracassar. Darrere de cada cosa que no surt com esperàvem hi ha un aprenentatge”

Què diries sobre la por al fracàs o als errors?
Penso que no hem de tenir por d’equivocar-nos o de fracassar. Darrere de cada cosa que no surt com esperàvem hi ha un aprenentatge. I l'actitud que tenim vers aquest moment és la que determinarà el que passarà després. No s’ha de deixar mai de tenir curiositat i ganes d’aprendre, això és súper important. Seguir estant al dia amb tot, perquè això també determinarà la nostra capacitat de seguir aportant valor al futur.

Amb quina frase o idea t'agradaria que es quedessin els qui t'escoltin?
Hi ha una frase que sempre em deia la meva àvia: “El no ja el tens, ves a pel sí”. Moltes vegades se'ns tanquen portes, i hi ha qui diu que el "no" és l'inici d'una negociació. Encara que tu et trobis amb obstacles, no vol dir que el que tu vols aconseguir no ho puguis aconseguir. Potser és que aquell no és el camí. Llavors, has d'esforçar-te a buscar els camins paral·lels o diferents que et permetin arribar fins on tu vols arribar.