Ets i Uts, la nova sèrie transmèdia de 3Cat i EVA, va estrenar els episodis 6, 7, 8, 9 i 10 en el marc del Serielizados, el festival de sèries de Barcelona. Després de projectar els capítols a la pantalla gran de la Sala Teatre del CCCB, els actors que interpreten els protagonistes, Marc Tarrida i Mònica Glaenzel, juntament amb els creadors de la sèrie —Joan Coll, Kevin Domínguez i Pep Feliu—, van conversar sobre els grans temes que envolten la sèrie, com la defensa del català, l’auge del feixisme o la gentrificació.

Ets i Uts es va estrenar el setembre, i es tracta d’una sèrie de capítols de sis minuts que es poden veure a la plataforma 3Cat o a YouTube. Cada episodi inclou un reportatge complementari, disponible a Instagram i TikTok, i una entrevista d’una hora, també a YouTube. La metasèrie —una sèrie dins d’una sèrie— explica la història del Roger (Marc Tarrida), que s’embarca en una aventura amb la seva tieta (Mònica Glaenzel, que fa d’ella mateixa), per gravar un documental arreu del territori català sobre la llengua.

En total, Ets i Uts té 20 episodis (més 20 reportatges i 20 entrevistes), i fins al moment només s’han publicat els cinc primers. Esquivant espòilers, els capítols 6, 7, 8, 9 i 10 demostren que la sèrie ja ha escalfat motors i s’encamina cap a un humor més orgànic, però alhora més extrem que el dels primers episodis. L’episodi de València i el dels gentrificadors destaquen per tractar temes que afecten el dia a dia dels catalans des de la comèdia, i sobretot, personifiquen les fantasies de molts barcelonins —quan veieu els episodis, ho entendreu.

“Si nosaltres perdem la llengua, ho perdem tot”

“He après que fer una sèrie és molt car i molt difícil”, va explicar Marc Tarrida a Helena Sardà, la moderadora de la conversa després de la projecció dels episodis. A més d’aprendre sobre cultura catalana a través de la tasca divulgativa d’Ets i Uts, Tarrida va confessar que va gaudir molt del procés de creació de la sèrie, que va ser com “estar de colònies durant dos mesos”. “Anava a treballar feliç, i això passa poques vegades”, va assegurar.

Durant el procés de gravació, l’equip d’Ets i Uts es va trobar amb diferents reptes, com un gran diluvi quan gravaven a Lleida. Però, segons Tarrida, “quan tens tan poc pressupost i tres persones tan creatives, trobes solucions”, com gravar parts dels episodis que succeeixen dins la furgoneta.

Conversa després de la première.

Ets i Uts també juga amb els estereotips dels Països Catalans, i un dels que més ganes tenien de desmentir era el de dir-li a les Illes Balears “Ses Illes”. Els creadors van argumentar que, a part que cap mallorquí les diu així, no es pot dir que “algú va a Ses Illes” perquè no es pot ser a totes alhora.

El debat va prendre un to més seriós quan Sardà va preguntar sobre la salut del català. Els creadors van remarcar que volien fer un producte audiovisual divertit que, alhora, creés referents lingüístics. “Si nosaltres perdem la llengua, ho perdem tot”, va sentenciar Tarrida, que va culpar “els mecanismes que han volgut, més o menys expressament, ferir o disminuir per esborrar la força i la identitat d’un poble.”

Pel que fa al feixisme —tema que es tracta en un dels episodis—, Mònica Glaenzel va opinar que per combatre’l “s’ha d’explicar molt bé a les noves generacions que no ho han viscut, que no és cap cosa bona”. “Els que van viure l’època de Franco ja van morint”, va afegir l’actriu, que assegura que a les escoles no es dona la importància suficient a aquest tema.

Glaenzel va comentar que explicar el feixisme amb “conya” el ridiculitza, i va acabar afirmant que Ets i Uts és una manera perquè els joves entenguin el feixisme d’una forma més propera, ja que “fotre’ls-hi molt la xapa, potser no els hi mola".