[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 12 de juny 2020

Eulàlia Ferrer Montserrat, vídua d’Antoni Brusi Mirabent, heretà sobtadament el negoci i el tirà endavant durant divuit anys, des del 1821 fins al 1838: la llibreria, la impremta i el Diario de Barcelona. El negoci també era seu, ja que en casar-se, el 1799, s’ajuntaren la llibreria i la impremta fundada pel marit i que ella havia heretat set anys abans.

Era la Casa Ferrer, al carrer de la Llibreteria, 22, fundada al segle XVII. No gaire lluny, al carrer de la Ciutat, al costat de l’Ajuntament, el dia 1 de juny de l'any 1792, naixia el Diario de Barcelona, editat per Pedro Pablo Husón de Lapazarán.

Eulàlia Ferrer Montserrat només tenia 12 anys quan va rebre l’herència, després de morir els dos germans i el pare. L’àvia Maria Eulàlia Ferrer també havia heretat el negoci, el 1732, per la mort de tres germans sense fills. El marit, Gisleny Mañach, posà els descendents com a primer cognom el de la muller i de la casa.

També Narcisa Dorca edità el Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona, en morir el pare, Joan Dorca, com Brusi, durant l’epidèmia de febre groga del 1821. Però foren excepcions, ja que les dones només podien heretar a falta de descendents masculins.

Eulàlia Brusi, com va ser coneguda en endavant, fou una dona forta. Ja havia portat el negoci durant la guerra contra la invasió napoleònica, a Tarragona i a Palma de Mallorca, va imprimir papereria oficial i va publicar els diaris d’aquestes ciutats. Mentrestant, el marit seguia les autoritats i l’exèrcit de campanya, i va publicar la Gazeta militar y política del Principado de Cataluña, amb la impremta carregada sobre mules.

La prioritat de la viuda Brusi fou recuperar el privilegi reial d’edició al final del Trienni Liberal, l'any 1823, i evitar que qualsevol altre diari pogués fer-li la competència. El matrimoni tenia sis fills i l’hereu va ser el penúltim, l’únic dels tres nois que no va morir.

La filla gran, Antònia Brusi Ferrer, es casà amb Pau Soler Mestres, l’encarregat de la casa que passà a formar part de la família. L’hereu, Antoni Brusi Ferrer, només tenia sis anys i no es faria càrrec del diari fins al 1838. Eulàlia Ferrer de Brusi, l’editora forta, moriria tres anys després, el 1841.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —