La masia catalana va ser, durant segles, l’epicentre de l'economia i l'eix vertebrador del món rural a Catalunya. Tanmateix, fenòmens com l'èxode rural i l'abandonament de l'activitat agrària han deixat centenars d'aquestes edificacions històriques penjant d'un fil.

Precisament ara, coincidint amb el Congrès Mundial de l'Arquitectura a Barcelona i la celebració de l'Any Gaudí, el patrimoni rural trontolla més que mai. Mentre institucions i normatives protegeixen hermèticament monuments com la Casa Batlló o la Pedrera, el futur d'aquestes construccions queda suspès a l'aire per falta de recursos i voluntat política.

L'obstacle principal per a la preservació de les masies és el seu abandonament físic i administratiu. Marta Lloret, “Caçadora de Masies” i directora de la Fundació Mas i Terra, denuncia l'excés de paperassa que frena les rehabilitacions. Aquesta realitat és la que viu Pere Bosch, propietari del Castell de Llorac (Tarragona), qui tot i gestionar un bé cultural d'interès nacional es troba atrapat en la lentitud institucional. Ell mateix ha arribat a esperar fins a dos anys perquè l'Ajuntament li faciliti l'accés a l'aigua corrent, un servei bàsic.

A part de les llicències i subvencions, salvar una masia també requereix mans disposades a assumir la duresa del dia a dia sobre el terreny. Àxel Vergés, masover del Vallès Occidental, adverteix que cal fugir de la "visió romàntica" de viure a la natura, i reivindica que la masoveria suposa un "esforç físic i mental" enorme. És una exigència, assegura, que implica rehabilitar l'edifici amb les pròpies mans, gestionar els voltants de la finca, tallar llenya per escalfar-se i cultivar els aliments necessaris, entre altres tasques.

Davant d'aquest escenari, des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) reclamen flexibilitzar la normativa per permetre “un equilibri real entre el manteniment històric i l'actualització eficient dels espais”. El seu degà, Guim Costa, demana que tot el pes del manteniment no recaigui exclusivament en el propietari. Per això, reivindica destinar nous usos a l’entorn rural, amb “escoles de natura, hostals, forns de pa o tallers artesanals”. Aquesta diversificació, segons Costa,  és la via fonamental per donar viabilitat econòmica a les masies, abans que el pas del temps les converteixi, definitivament, en runes.

La masia catalana, el patrimoni oblidat és un reportatge audiovisual del Diari de Barcelona. Les imatges i declaracions que hi apareixen han estat enregistrades el maig de 2026.