Milers de persones (unes 12.000 segons la Guàrdia Urbana i prop de 100.000 segons l’organització) s’han manifestat aquest dissabte, 5 d’abril, pels carrers de Barcelona contra “el negoci de l’habitatge”. Les mobilitzacions han arrencat des de diversos punts de la ciutat i d’altres localitats catalanes, i han confluït en diverses columnes fins a la plaça d’Espanya. La convocatòria ha estat impulsada pel Sindicat de Llogateres i recolzada per unes 4.000 entitats de diversos àmbits, com la comunitat educativa, col·lectius feministes, sanitaris, ecologistes i organitzacions que lluiten contra els desnonaments.

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha denunciat en declaracions als mitjans l’especulació immobiliària dels pisos o habitacions per llogar de temporada “amb preus altíssims”. “Els rendistes són culpables, però els governs són responsables”, ha afegit. En aquest sentit, ha posat d’exemple la lluita de la casa Orsola, el bloc de pisos a l’Eixample adquirit per l’Ajuntament de Barcelona per 9,2 milions d'euros que va aconseguir aturar els processos de desnonaments a la finca per reconvertir-los en habitatges protegits. “Amb casa Orsola hem demostrat realment com podem fer que els blocs siguin indesnonables”, ha recordat.

D’altra banda, la portaveu del Congrés de l’Habitatge de Catalunya, Marta Espriu, ha reivindicat “les protagonistes reals d’aquesta mobilització”. “Avui sortim al carrer ocupes, hipotecades, barraquistes… persones que, sigui quin sigui el tipus d’accés a l’habitatge que han tingut, estem reclamant juntes que volem acabar amb aquest negoci”, ha dit. Tanmateix, ha emfatitzat que només traient l’habitatge del mercat es podrà garantir que sigui un dret universal per a tothom i ha retret la inacció dels governants que també ha titllat de responsables d’aquesta crisi.

En una línia similar s’ha expressat Marta Parés, del Sindicat d’Habitatge Socialista, que ha carregat directament contra el Govern. “Illa, com s’atreveix a fer servir el patiment de la classe treballadora per regalar recursos públics als seus amiguets de les constructores? No heu entès res. Fa temps que tenim els recursos per garantir un habitatge digne per tothom”, ha remarcat.

La portaveu del Sindicat d’Habitatge Socialista també ha estat crítica amb aquelles formacions que han participat de la protesta d’aquest dissabte “amb les seves pancartes” però de qui, segons ha apuntat, “no es pot confiar”. “Ha passat el mateix cada cop que hem confiat les nostres vides al partit oportunista de torn”, ha lamentat Parés.

La protesta s'ha replicat a 39 ciutats de l'estat espanyol per instar el govern central a trobar solucions a la crisi de l'habitatge al país i retreure-li l'anunci que bonificarà el 100% en l'IRPF als propietaris que redueixin el lloguer dels seus pisos, entre altres reclamacions.

Un acte ple de reivindicacions polítiques

Cap a les 18 h, un cop les columnes de manifestants han omplert de gom a gom l’avinguda Maria Cristina, s’ha donat el tret de sortida a l’acte polític organitzat pel Sindicat de Llogateres. Una de les intervencions ha estat a càrrec d’una portaveu dels Vaguistes de La Caixa, que ha representat les famílies afectades per la vaga de lloguers de sis promocions d’habitatge públic impulsades per l’antiga caixa d’estalvis, una mobilització que es va donar a conèixer per primera vegada al Diari de Barcelona.

La portaveu ha celebrat que, gràcies a la vaga, 500 pisos han passat a ser de titularitat pública. “És una victòria, però d’altres encara estem en perill de desnonament”, ha advertit. “Els habitatges de protecció oficial són per a la classe treballadora, no per especular-hi”, ha denunciat.

També ha fet una crida a sumar-se a les brigades d’extensió de la vaga de lloguers i a col·laborar amb la caixa de resistència. Davant les crítiques que assenyalen que les vagues de lloguers són il·legals, ha respost amb ironia: “Es van fer vagues laborals molt abans que fossin legals? Fa anys que tallem carreteres, que ens quedem als pisos quan s’acaba el contracte... Els drets s’aconsegueixen desobeint. Això només és el començament”.

Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha recordat que, durant la darrera manifestació, van advertir que “no continuarien sostenint” la situació actual i que, des de llavors, els governs “no han fet res”. “Però nosaltres no hem parat, ni ens aturarem ara”, ha advertit. Des de l’escenari, ha reivindicat que les entitats en defensa del dret a l’habitatge han aconseguit convertir la Casa Orsola en “un bloc indesnonable” i que aquesta imatge, la “d’una Barcelona que no es deixa trepitjar”, ha fet “la volta al món”. “Si els governs no fan contractes indefinits, els farem nosaltres. Ho farem bloc a bloc”, ha garantit.

Al seu torn, diversos representants de la plataforma de Bomberxs contra els desnonaments han remarcat el seu compromís de no participar de fer fora la gent de les seves llars. Han recordat que el seu ofici va de “salvar vides”, no de “conduir-les a la depressió o el suïcidi”. “L'habitatge és un dret i tenir rendes de pis en propietat no ho és. Els bombers i les bomberes diem no als desnonaments”, han conclòs.

👩‍🚒🧑‍🚒La plataforma de Bomberxs contra els desnonaments arribant a la plaça Espanya. Durant el parlament, el portaveu del col·lectiu ha declarat que el seu ofici va de "salvar vides", no de "conduir-les a la depressió o el suïcidi". "No participarem en cap desnonament ni activament… pic.twitter.com/IkFyWBXL7m

— Diari de Barcelona (@diaridebcn) April 5, 2025

Manifestants vinguts d’arreu del país per un mateix problema

En una de les columnes, a l’altura de la parada de metro d’Hostafrancs, l’Ariadna, una fisioterapeuta de 28 anys natural de Girona, alça un cartell on es pot llegir: “Tindré fills i companys de pis?”. Va acompanyada de la seva parella, en Pau, de professió mestre i en té 27. Tots dos comparteixen pis amb una tercera persona al barri de Gràcia de Barcelona.

Actualment, paguen 1.250 euros entre els tres, però, de moment, no es plantegen mudar-se. “Amb els preus del lloguer i els sous tal com estan, és una tasca complicada”, afegeix l’Ariadna.

Uns metres més enllà, en aquesta mateixa columna, la Irene, que viu sola de lloguer en un pis al barri de la Sagrada Família, també alça una pancarta. “Estic destinant la meitat del meu sou anual al lloguer. Guanyo 1.600 euros i en pago uns 1.000 al mes. Tinc l’ajut del lloguer, però a la pràctica el reben el propietari i Hisenda, que m’ha fet pagar 1.000 euros”, explica.

Tot i això, no contempla marxar, perquè les alternatives residencials li semblen pitjors que on viu actualment. Intentarà aguantar fins que se li acabi el contracte, d’aquí a tres anys. “Cada any m’apugen el lloguer i, quan s’acabi aquest termini, em fa por que em facin fora de la ciutat”, conclou.

Suport de CCOO i UGT

Els sindicats CCOO i UGT també han participat de la concentració per abaixar els lloguers perquè consideren que la crisi de l'habitatge afecta també el conjunt de treballadors. “Sense pa i sense sostre no es pot viure”, ha afirmat en declaracions als mitjans el secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, que ha assegurat que “el moviment per un habitatge digne és una onada que no té aturada possible”.

“Igual que necessitem un treball digne, necessitem un habitatge digne”, ha afirmat el secretari general de la UGT, Camil Ros, que ha reclamat “seguretat i estabilitat” en els lloguers, tant pel que fa als preus com la durada.