Poques vegades havia sortit de tantes boques la paraula “dol” per parlar en termes processistes. El tarannà sobiranista sovint s’havia encaminat més aviat cap al “seguim vius” i el “no defallirem”, però parlar de dol, l’aflicció causada per una gran desgràcia, dibuixava ganyotes a la cara. Enguany, durant la Diada de l’Onze de Setembre, aquest dol ha estat present. Se n’ha referit Josep Vila, nou president de l’ANC, i també alguns manifestants, que avançaven cap a les columnes de Present i Futur amb to desimbolt, amb la sensació de tenir la motxilla buida i desempallegats del neguit que imposava el ball de xifres cada any a Barcelona.

Avís a navegants: acceptar el dol no vol dir, en cap cas, no seguir vius i haver defallit. Ans al contrari. L’independentisme va tornar a sortir al carrer. Potser lluny del nombre d’assistents dels millors anys, però hi era. Una mobilització marcada per l’anhel d’autodeterminació, la millora de serveis com Rodalies i, enguany, també per la lluita antifeixista. 

Aliança Catalana (AC) i grups d’ultradreta han impregnat el paisatge mediàtic abans, durant i després de la Diada. Anys enrere, si en tot cas se’n parlava, d’extrema dreta, era per fer referència la veïna. Però el mateix Jordi Pujol, insistint que aquesta “és la festa de tots els que viuen i treballen a Catalunya i volen ser catalans”, és una de les proves que aquí hi ha hagut un moviment tectònic. 

Les paraules de l'expresident han marcat agenda, però l’evidència palmària d’un canvi de paradigma arriba amb els enfrontaments entre grups antifeixistes i d’extrema dreta viscuts dijous i divendres. El Fossar de les Moreres va testimoniar càrregues i detencions dels Mossos d’Esquadra envers activistes de l’esquerra independentista, sumat a un vehement intercanvi de retrets i una alta tensió a l’ambient. Ahir divendres, la nit a la capital catalana es va saldar amb 18 detinguts, 10 dels quals menors, i 9 mossos ferits en els aldarulls posteriors a la manifestació antifeixista a Barcelona. Cada Diada té el seu leitmotiv, aquesta també. 

Molts situen l’agressió policial a un menor a Elx per dur una estelada (dies després el CE Europa va denunciar el mateix acte pel mateix motiu) com a moment de la gestació. L'ANC ha assegurat que la crema d'una bandera espanyola a l'acte de la Diada no estava "planificada" i Òmnium remarca el "consens" contra l'extrema dreta. "Els monstres sempre creixen quan no hi ha un projecte col·lectiu", va dir Xavier Antich, president de l’entitat, durant l’acte polític que Òmnium organitza per la Diada. Si li afegim els “Silvia Orriols, rata feixista” de dijous i la crema de contenidors de divendres, se sumen punts a les travesses que indiquen un canvi de rumb. 

Ara quedarà veure, d’entre totes aquestes accions, què cristal·litza i què no a les urnes. Hi havia més manifestants antifeixistes que d’AC al Fossar, i simpatitzants del Núcleo Nacional van marxar escortats ahir de l'acte que havien previst a la plaça Jacint Verdaguer per la pressió dels activistes. Dit això, sembla més que evident que la formació islamòfoba sumarà vots de valent a les pròximes eleccions. 

Les urnes seran les que dictin sentència, però el dau ja està tirat i els interrogants agafen forma: què passarà si hi ha majoria parlamentària independentista, però amb Aliança Catalana a dins? Qui desembussarà aquesta enrevessada aritmètica? Ens encaminem cap a una nova manera de reivindicar la Diada? El temps i els futurs Onzes de Setembres ens faran sortir de dubtes.