La Xina està potenciant la seva importància a escala global. Darrerament, s’ha posicionat com a possible mediador a la guerra d’Ucraïna amb un document presentat el passat 24 de febrer on demanava “la refundació del diàleg l’abans possible” i afirmava que “la guerra no beneficia a ningú”. Pere Ortega, investigador en temes de seguretat, militarisme i pau del Centre Delàs, assenyala que en els darrers 15 anys, "la Xina han fet un gir potentíssim en configurar-se com a potència”. 

“La Xina va treure una proposta de pau, que no ho era en un inici, però que ha acabat sent-ho perquè tant Ucraïna com Rússia no veuen malament la Xina com a mediador del conflicte”, diu Pol Bargués, investigador sènior del CIDOB.

Bargués explica que el paper que està prenent la Xina podria comportar noves tensions amb els Estats Units: “Segurament no els agradaria aquest paper de la Xina [com a mediador], perquè voldria dir que la Xina tindria un pes decisiu en com s’ha de fer la pau a Europa”. 

Una nova cursa militar

Ortega detalla que Estats Units ha configurat el seu paper com a primera potència mundial i la seva hegemonia econòmica enfortint-se militarment. Des que la Xina va iniciar la seva obertura el 1978, el seu PIB ha augmentat un 9% de mitjana a l’any. “Com a primera potència, veu la rivalitat en la Xina” desenvolupa Ortega, “en poc temps pot superar-lo en PIB i Estats Units ha decidit esgotar la Xina en l’àmbit militar”. “Està clar que Estats Units està en plena competició comercial i militar amb la Xina”, corrobora Bargués. 

L’investigador del Centre Delàs apunta que, tot i el gran impuls que ha experimentat la Xina, encara està molt lluny de tenir la força militar de l’OTAN o dels Estats Units. Aquest representa el 35% de la despesa militar mundial i la Xina no més del 12%, gairebé una tercera part. "És Estats Units qui està impulsant una cursa d’armament enfront de la Xina i aquesta l’està responent”, sosté Ortega. 

Bargués afirma que hi ha una tendència dels analistes a creure que als Estats Units, la gran preocupació de fons és la Xina i no Rússia, i que la guerra amb Ucraïna "l’únic que fa és distreure d’aquesta preocupació”.

Ortega considera els Estats Units ja es preocupaven per la Xina molt abans de la guerra d’Ucraïna: “La pressió que està exercint Estats Units sobre la Xina, reforçant totes les seves bases militars a Àsia, tensant les relacions per Taiwan (…) aquests ja eren els desitjos d’EUA abans de la guerra; sembla que el gran perill està en Rússia, però en aquest moment, ja és la cinquena potència en despesa militar”. 

La implicació europea

Els analistes estan d’acord que s’ha produït un gir geopolític: Estats Units i els seus aliats a l’OTAN han posat a la Xina en la mira. “Els conflictes en el futur seran amb la Xina, no una guerra oberta, però si conflictes derivats en altres països”, assegura Ortega. “Estan en una rivalitat constant, es veu, per exemple, en l’Indopacífic, una regió que es va inventar Estats Units per evitar que la Xina pugui expandir-se”, puntualitza Bargués. 

Bargués comenta que "la rivalitat entre els Estats Units i la Xina fa que hi hagi dos models globals", i en un món creixentment globalitzat, això fa que hi hagi crisis. Així i tot, “no és que la interconnexió sigui el problema, també obre la possibilitat de vies diplomàtiques que ajudin a cultivar la pau”, subratlla. 

Ortega, però, té una visió més pessimista al respecte i posa de manifest que els Estats Units ja demanaven un augment de la militarització a l’OTAN per la creixent amenaça xinesa. “El més lamentable és que els líders europeus han seguit les directrius dels Estats Units i ens porten a un carreró sense sortida. Li interessa a Europa enfrontar-se amb la Xina quan hi té tantes relacions?”, conclou.