Robots aliats per acompanyar la vellesa - Diari de Barcelona
La intel·ligència artificial i la robòtica han començat a fer-se un lloc en les tasques de cura de la gent gran. “Són eines que afronten un dels grans reptes demogràfics del segle XXI: l’envelliment de la població i l’augment de la demanda d’atenció personalitzada”, apunta Manel Sanromà, professor a la Universitat Rovira i Virgili i president de CIVIC Ai.
Aquests dispositius poden facilitar una cura més contínua, preventiva i adaptada a les necessitats individuals, però també obren un debat ètic. “Hi ha tasques que es poden mecanitzar, però l’atenció humana no”, afirma Laura Lozano, directora de la residència Balàfia 2, a Lleida.
A Catalunya, un 20% de la població està formada per persones de més de 65 anys. En els últims anys s’ha produït un envelliment de la població, i l’índex de dependència de la gent gran se situa ara al voltant del 30%. No és un cas aïllat, i a països com la Xina o el Regne Unit l’envelliment de la població és encara més acusat, cosa que els ha portat a implementar dispositius robòtics per afrontar la manca de personal. Al nostre territori, la majoria d’aquests dispositius encara es troben en un estadi de prova.
Sanromà explica que els usos principals dels sistemes d’intel·ligència artificial en l’atenció a la gent gran són la detecció precoç de problemes de salut mitjançant monitoratge intel·ligent, la gestió automatitzada de la medicació, la prevenció de situacions de risc i el suport emocional. També pot servir per millorar la gestió del personal i l’eficiència dels serveis.
Casos a Catalunya
A la residència Balàfia 2, a Lleida, l’estiu passat es va posar a prova el robot Temi, dissenyat per a promoure la ingerència de líquids entre els residents. La màquina, desenvolupada per Grup Saltó, forma part del projecte Hidroponent, liderat pel departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida.
El robot es desplaçava de manera autònoma per les instal·lacions i motivava els residents a beure aigua o sucs durant el dia amb missatges de veu i rànquings diaris. En Temi també servia com a eina d’entreteniment: podia posar música o fins i tot oferir jocs interactius.
La directora del centre, Laura Lozano, explica que va ser una experiència positiva per als residents, tot i que “per a una generació que no té integrada la tecnologia en el seu dia a dia, un aparell que es mou sol pot generar una al·lucinació”. A més, Lozano apunta que per a l’equip va suposar un “sobreesforç”, perquè van haver de compaginar la rutina diària amb la introducció de dades al nou dispositiu.
Un altre cas és el de la foca Nuka, una mascota mecànica que es va incorporar com a prova pilot a la residència Conca de Barberà de Montblanc durant el mes de març. Forma part d’una investigació de la Universitat Rovira i Virgili que estudia l’impacte dels robots de companyia en persones grans amb demència. Simula un peluix i emet sons, està equipada amb sensors que responen al tacte i la veu, i s’adapta a diferents nivells cognitius. “Promovia la comunicació i despertava el rol de cuidador en els residents”, explica Núria Mas, psicòloga de la residència.
Ajudar sense substituir
Tot i els beneficis d’aquests aparells, Manel Sanromà diu que “el perill de deshumanització és real si la tecnologia esdevé un substitut en lloc d’un complement”. Per evitar-ho, l’expert apunta que s’han de dissenyar sistemes que reforcin, no que reemplacin, la relació humana. La psicòloga de la residència Conca de Barberà afegeix que “la manera que una persona s’adapta emocionalment a una altra no es pot programar”.
L’accés a aquests dispositius pot ser desigual a causa de factors econòmics, territorials o culturals. El president de CIVIC Ai apunta que “cal una inversió pública sostinguda per garantir l’equitat d’accés”. També són necessàries la simplificació de les interfícies, la formació digital de les persones cuidadores i usuàries i la reducció del cost dels dispositius. Segons Sanromà, “la intel·ligència artificial pot ser una aliada valuosa per millorar la qualitat de vida de les persones grans, però cal un enfocament prudent i ètic”.






