Avui és un dia especial. Avui és l’última edició de Lluny de la Capital, una secció que ens ha acompanyat al llarg de quatre mesos i que ens ha portat a 16 ciutats diferents. Avui, per acabar, ens traslladarem a una especial, on hi he viscut personalment. Ens hi acompanyarà la Bianca Uemura. Tornem a travessar l’oceà atlàntic, com ja hem fet anteriorment, per arribar als Estats Units. Avui, però, no ens aturem a la costa est, sinó que marxem a l’altra banda del continent, on ens espera l’estat de Califòrnia. Però no veurem el "famoseo" de Los Angeles ni els paisatges de Malibú, sinó que pugem fins a la Badia, un oasi enmig del desert conegut per la seva tecnologia, però que ofereix molt més. Efectivament: avui visitem San Francisco.

Dins un país ple de megaciutats, San Francisco n’és l’excepció. “No s’assembla a cap altra ciutat americana”, assegura la Bianca. “Que sigui tan petita, que hi hagi transport públic o que es pugui travessar caminant són coses que la diferencien”. En aquest aspecte, és una ciutat més europea que americana. I si algú pot confirmar això, és la Bianca. Nascuda a São Paulo, va marxar als Estats Units quan era ben petita. Després de viure a Boston, Austin i San José va arribar a San Francisco, on vol quedar-se tota la vida. “Aquí hi ha de tot. Arquitectura, monuments, parcs, atraccions turístiques, platja, muntanya… En molt poc espai tens una infinitat d’opcions que en altres ciutats no trobes”. 

Ciutat de monuments

En un país tan nou, sense edificis centenaris, l’skyline de San Francisco és dels més moderns del món. “Hi ha un munt d’edificis, com la Piràmide Transamèrica o la Salesforce Tower que queden molt bé des de lluny, però la gent les vol veure de prop i es decep. Al cap i a la fi, són oficines”, explica la Bianca. “Però n’hi ha d’altres que val la pena visitar. Un dels meus punts preferits de la ciutat és la Coit Tower. A part que ja és maca de per si, està a tocar de l’oceà, allunyada del centre i sobre un turó. Des de la base es té una vista increïble de la ciutat, però si puges a dalt de tot, pots veure la badia sencera. Et deixa amb la boca oberta”. 

Vistes de San Francisco des de la Coit Tower

“Com totes les metròpolis, les guies turístiques no mostren el que realment és interessant de la ciutat”, es lamenta la Bianca. “És clar que és important veure el Golden Gate Bridge, les Painted Ladies o visitar Alcatraz. Són espais històrics i preciosos, però sempre són plens de gent fent fotografies. Per mi, perden una mica la màgia”. Aquesta sensació que explica la Bianca tots la coneixem de ben a prop a Barcelona, però, tot i això, són racons que has de visitar si vas a San Francisco —tot i que potser no cal gastar-se 55 $ en un viatge en vaixell a Alcatraz. Entre nosaltres, no és tan impressionant—. 

Les foques i els lleons marins descansen al Pier 39

Una bona opció és visitar tots aquests punts turístics en un parell de dies. Es troben relativament a prop entre ells, així que en poques hores podeu fer totes les fotografies necessàries. Dins d’aquesta llista tampoc us podeu perdre l’emblemàtica Lombard Street, el Fisherman’s Wharf —en especial, el Pier 39—, l'estadi de beisbol dels Giants o el Palace of Fine Arts. Amb un nom tan pretensiós, les expectatives són altes, però he de reconèixer que el palau és un dels monuments més macos de la ciutat. La zona de gespa on poder descansar i el petit llac que l’envolta et transporten a un conte de Disney. Aquí us hi podeu quedar més estona. I no us oblideu de comprar el vostre jersei de Califòrnia a les tendes del port!

Amb un 'home run' la pilota se'n va a l'aigua. Per sort, els Giants no en fan gaires...

Els barris

Una cosa molt maca del centre de San Francisco és l’ambient que hi ha en tot moment. “La diversitat és el millor de la ciutat. Mission District, Union Square i Civic Center, que són els tres districtes més cèntrics, sempre són plens de gent. I semblen un quadre surrealista. Persones en banyador, altres molt arreglats, altres en pijama i altres disfressats. És una ciutat on mai et sents jutjat per com vesteixes, perquè sempre hi ha algú que crida més l’atenció”. I just a tocar de Union Square hi ha el Chinatown més antic i el segon més gran del país. “És com entrar a un món diferent”, descriu la Bianca. “És molt divertit, perquè el pas d’un barri a l’altre és per un túnel. A un costat hi tens els Estats Units i a l’altra et sents dins la Xina”. I és que la cultura va arribar a San Francisco fa gairebé dos segles i no ha parat de créixer des d’aleshores. 

Sortint del centre, però, hi trobes molts més espais màgics. Entre ells, el mític Castro District: “És un barri increïble. Ple de colors, de música, de bars i restaurants amb un ambient espectacular. Veure tantes banderes LGTB a tot arreu et fa sentir segura i orgullosa a la vegada”. A més, és on comença Market Street, el carrer principal de la ciutat. Pots creuar diversos barris només seguint aquest camí i sempre et trobes amb alguna cosa a fer. 

Una tarda al Mission Dolores Park

I al costat del Castro hi ha el lloc on més temps passa la Bianca: Dolores Park: “És el meu lloc de culte. Cada dia, després de la feina, he d’anar a passar-hi una estona amb les amigues”. El parc és ple de gent qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora, però els caps de setmana es converteix en una festa. “La gent aquí és súper oberta, així que és molt fàcil passar-ho bé. Sempre hi ha algú que porta música, pilotes per jugar o fins i tot una lona gegant i aigua per a crear un tobogan gegant i lliscar parc avall”. Però si no us ve de gust moure-us gaire, és un lloc ideal per a portar una tovallola, uns aperitius i un bon llibre, estirar-se sobre la gespa i gaudir d’un parc preciós amb les millors vistes de la ciutat. 

Quan marxa el sol i s’encenen les llums de la ciutat apareix una altra parada obligatòria. A l’altre costat de Castro District hi ha el turó de Twin Peaks. Una carretereta estreta i plena de corbes et porta al cim, des d’on pots veure tota la badia sencera, tots i cadascun dels barris, el Golden Gate Bridge i l’altra banda del pont. La il·luminació dels tres grans carrers de la ciutat és un espectacle que no us podeu perdre. 

La vista de la ciutat des de Twin Peaks, de nit

Encara que el Dolores Park sigui el santuari de la Bianca, no és el parc més emblemàtic de la ciutat. Aquest títol se l’endú el Golden Gate Park, que ocupa gran part de la ciutat i és el centre d’activitats. Dins hi trobem els millors museus de Califòrnia, com l’Academy of Sciences o el De Young envoltats per espais naturals increïbles. El Jardí Botànic i el Jardí del te Japonès destaquen entre un munt d’àrees verdes, parcs infantils i zones de concerts. Fins i tot hi ha un petit prat on veure en llibertat uns animals que a Espanya us costarà trobar: els bisons. Però el més maco d’aquest parc són les activitats programades. “Cada diumenge el parc s’omple. Sigui per manifestacions, concerts o classes de ball gratuïtes. Sempre hi ha alguna cosa a fer”, explica la Bianca. 

La natura

Si alguna cosa sorprenent té aquesta ciutat és la natura que l’envolta. L'Àrea de la Badia de San Francisco és un refugi natural, completament oposat al desèrtic centre de l’estat. A més, la dualitat platja-muntanya fa dels paisatges de la badia una de les meravelles de Califòrnia. “Hi ha milers de camins per a fer excursions”, assenyala la Bianca. “Al sud de la ciutat hi ha camins com King’s Mountain o La Honda que són espectaculars, plens de sequoies tan altes que no veus la punta”. Creuant el Golden Gate Bridge s’arriba a Mill Valley, una zona que destaca per la gran producció de vi i pels petits pobles costaners com Sausalito o el minúscul Bolinas. “El que més impressiona d’aquesta àrea són dues platges en particular. Stinson Beach és súper estreta i molt llarga, amb aigua a banda i banda de la sorra. I la meva preferida, Black Sand Beach. El nom ho diu tot, et sents com si caminessis sobre carbó”.

Els californians tenen un tret característic peculiar i és que el seu gran amor és una carretera. “La PCH”, Pacific Coast Highway, també anomenada The 1, és el seu "lloc segur". "Tots els europeus que venen aquí no ho entenen, però conduir sense cap pressa ni destí per la PCH és la cosa més relaxant que hi ha”. He de reconèixer que els paisatges que es veuen des del cotxe els pots trobar a molt pocs llocs del món. 

El paisatge que ofereix la PCH

Aquesta carretera creua gairebé tota la costa oest dels Estats Units, des del nord d’Oregon fins passat Los Angeles, i cada quilòmetre val la pena recórrer-lo. Però un dels millors trams es troba just al sud de San Francisco. “Els penya-segats i els ponts sobre el mar són constants en tot aquest tram. És una experiència increïble. A més, passes per pobles i ciutats de costa preciosos. Pacífica, tot sortint de la ciutat, és dels municipis més estètics del país”. Però, òbviament, la corona se l’emporta Santa Cruz, la capital del surf i de les bones vibres. 

Vida universitària

San Francisco —o la seva àrea metropolitana— acull dues de les universitats més prestigioses del món. UC Berkeley i Stanford tenen una rivalitat que t’enganxa encara que no hi formis part. Però no només acadèmica. Tots dos campus són dignes de visitar i passar-hi un dia sencer; és com passejar per un poble. Les dimensions de la universitat són impensables per a la ment europea. Dins del campus hi ha parcs, estadis de tots els esports, piscines i restaurants. A part dels edificis on s’estudia, és clar. Tot i això, encara dubto si val la pena pagar les desenes de milers de dòlars anuals que costa estudiar allà...

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de UC Berkeley (@ucberkeleyofficial)

Això sí, si bé a la ciutat hi ha una bona vida nocturna —sobretot al districte de Marina, com a Barcelona—, les millors festes les munten els universitaris. Tenir un campus com aquests i, a sobre, viure-hi dins o pels voltants és una temptació massa gran per a no aprofitar-ho. “L’únic problema són les fraternitats. Si et topes amb algun noi que es creu superior a tu potser no et deixa passar. Però sempre hi ha alguna manera d’entrar-hi”.